El PSOE buscarà l’equilibri entre els candidats i la defensa de les sigles

Els candidats del PSOE a les presidències autonòmiques tindran mans lliures per organitzar les seves campanyes per a les eleccions del 24 de maig. Ningú com ells i les seves federacions saben quina és la realitat de cada regió i com arribar millor als ciutadans. Però en la majoria, segons la revisió mèdica duta a terme per EL PAÍS, hi haurà equilibri entre l'exhibició del candidat regional i de les sigles; perquè la marca “ha deixat de caure”. A més, hi ha coincidència en què la presència del secretari general, Pedro Sánchez, és favorable a les candidatures.

La campanya de Susana Díaz a la presidència d'Andalusia, centrada exclusivament en ella, no serà una referència completa per a la resta dels candidats; però tampoc no ho serà la campanya dels socialistes de fa quatre anys. El 2011, els aspirants a les presidències regionals i als ajuntaments tenien com a adversaris, a més dels altres partits, les seves pròpies sigles i, sobretot, el Govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero. Tot això restava i així va continuar fins a les eleccions europees del mes de maig passat. Ara, la campanya autonòmica, i en una mesura més petita, la municipal, se celebra en un context polític de certa recuperació de les sigles i de reconeixement a alguns dels candidats.

Si la victòria de Díaz a Andalusia ha estat la primera alegria dels socialistes en quatre anys, ara tractaran de conservar “l'altra joia”, la presidència del Govern d'Astúries, que té al capdavant Javier Fernández, aspirant a revalidar-la. La seva campanya serà molt personal, tot i que en el seu entorn recalquen que “és el secretari general dels socialistes asturians; tothom ho sap i mai amagaria les sigles del partit”.

Aquesta situació es produeix també a Extremadura, on el candidat, Guillermo Fernández-Vara, expresident de la regió, tindrà un gran protagonisme, però sense oblidar el partit. “La història de l'Extremadura dels últims 30 anys va de bracet del PSOE, motiu pel qual s'equilibrarà candidat i partit”, assenyala Fernández-Vara, amb la precisió, a més, del seu màxim interès perquè Pedro Sánchez sigui a la campanya extremenya. “El secretari general és un valor que aporta i suma”, assegura Vara.

Als dos anteriors cal afegir Emiliano García-Page, candidat a la presidència de Castella-la Manxa, com un altre dels aspirants de personalitat política molt acusada i molt conegut pels ciutadans de la seva regió. “La marca PSOE ha deixat de caure i pujarà sobre la base de l'esforç dels candidats”. Aquesta reflexió de l'entorn de García-Page es complementa amb el recordatori que el PSOE “està implantat en el 95% dels territoris i té bons candidats”. A Castella-la Manxa els socialistes en saben molt de seguir camins diferents al de la marca nacional. La tradició electoral els ve marcada per les seves victòries autonòmiques i les seves derrotes en les generals. Serà una campanya molt “regionalitzada” i directa contra el govern de María Dolores de Cospedal. En aquest grup de candidats coneguts se situa també el valencià Ximo Puig, que desenvoluparà una campanya personal i de partit, amb la seva empremta i la de les sigles, per intentar, després de 20 anys de fracassos del PSOE a la regió, col·locar-se en situació de formar una majoria.

Tampoc no necessita presentació Ángel Gabilondo. Madrid i València són per al PSOE les places més desitjades de la mateixa manera que la seva possible pèrdua produeix malsons en el PP. En Madrid, no hi ha dubte que la campanya serà molt personal entorn del catedràtic, sense carnet del partit, Ángel Gabilondo; una aposta de Pedro Sánchez acollida amb calidesa per la majoria dels militants madrilenys.

No és aquesta la situació dels candidats de la resta de les comunitats en què se celebraran eleccions el 24 de maig; la majoria són candidats per primera vegada. En les seves campanyes prevaldrà la crítica al Govern del PP, la crida al vot útil i al “canvi tranquil” enfront de Podem i l'oferta que un PSOE “renovat” tornarà a portar cohesió i justícia social; com van fer als vuitanta i a principi dels noranta.