Alonso anuncia que retornarà l’atenció primària als sense papers

Els immigrants que són a Espanya en situació irregular tornaran a tenir dret a l'atenció primària en el Sistema Nacional de Salut (SNS), però no recuperaran la targeta que els va ser retirada amb l'aprovació de la reforma sanitària el 2012. El ministre de Sanitat, Servei Socials i Igualtat, Alfonso Alonso, defensa aquesta decisió, que suposa una rectificació política del Govern espanyol, per "qüestions de salut pública", perquè és "més pràctic" i per "no saturar les urgències".

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha llançat el mateix missatge: "Sembla més assenyat i més raonable que l'atenció primària es faci als ambulatoris perquè, entre altres coses, no es col·lapsin les urgències". "Ja s'estaven fent algunes coses en algunes comunitats i es tracta d'una regulació útil que serveixi a tots els territoris d'Espanya", ha afegit Rajoy durant una roda de premsa conjunta amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk.

"Ho veiem amb molta claredat i treballem en això, estem disposats a fer un pas, crec que no té sentit que no puguin ser atesos en atenció primària", argumenta el titular de Sanitat en una entrevista a Efe, quan ja estan convocades les eleccions municipals i en 13 autonomies, més Ceuta i Melilla. No obstant això, manifesta estar "completament en contra" que els sense papers siguin titulars d'una targeta sanitària,que "els donaria un dret a Europa que no hi ha a cap país més".

Sembla més sensat i més raonable que l’atenció primària sigui als ambulatoris perquè no es col·lapsin les urgències Mariano Rajoy

Alonso no és partidari de retirar altres mesures de la reforma, com el copagament farmacèutic, malgrat que, segons el Govern central, l'economia s'està recuperant, perquè Espanya sempre ha tingut una despesa en medicaments "molt elevada" i cal "seguir sent molt exigents en el seu control".

Per fer front al cost dels tractaments innovadors que puguin sorgir en un futur proper per a malalties com el càncer o la diabetis, tal com ha passat amb l'hepatitis C, el Ministeri d'Hisenda avança que treballa en la creació d'un fons que financi la despesa autonòmica en farmàcia, que no podrà superar el PIB.

Aquest fons, explica el ministre, no inclourà el finançament dels 727 milions destinats a pagar els nous fàrmacs per a l'hepatitis C, perquè es tracta d'"una situació excepcional" que requereix "una solució excepcional".

Respecte a la possibilitat d'obrir un debat sobre les patents dels medicaments per abaratir els preus, Alonso creu que "el discurs fàcil de demonitzar la indústria no duu enlloc" i avisa: "Així no tindríem els avenços que hem tingut fins ara".

Ho veiem amb molta claredat i treballem en aquesta direcció, estem disposats a fer un pas, crec que no té sentit que no puguin ser atesos en atenció primària Alfonso Alonso

No obstant això, demana un esforç a la indústria farmacèutica perquè es garanteixi la incorporació dels nous tractaments a la sanitat pública amb "un horitzó pressupostari assumible" i "estable".

"Tant de bo surtin demà innovacions importantíssimes per a la diabetis o per al càncer i el nostre problema sigui com ho paguem; beneït seria el problema", diu emfàticament.

Defensa que assegurar l'equitat en el SNS és una de les "raons de ser més important del Ministeri", ja que reconeix que hi ha diferències en l'accés dels ciutadans a les prestacions sanitàries depenent de la comunitat autònoma en què visquin.

Per aconseguir aquesta igualtat, Alonso advoca per dotar el Consell Interterritorial de Salut de més poder perquè les seves decisions "siguin realment executives". Actualment, en aquest òrgan, en què estan representats el Govern espanyol i les comunitats, s'aproven acords i estratègies nacionals que "se suposen que són comunes", però sense cap mecanisme que garanteixi "la lleialtat" del compliment.

"En algunes decisions donem molta amplitud i potser han de ser més executives", diu Alonso, que posa com a exemple el cribatge de càncer de còlon, implantat en unes comunitats i en d'altres, no. Així mateix, anuncia que s'adoptaran mesures per eliminar les dificultats en la derivació de pacients als centres de referència de determinades malalties i entre les autonomies.

Davant les crítiques de l'Organització Mèdica Col·legial (OMC) al fet que les infermeres puguin indicar medicaments no subjectes a recepta mèdica, Alonso demana als metges que "no facin anar l'aigua al seu molí" i que "no tinguin por" perquè els professionals de la infermeria no volen "ficar-se en el terreny d'un altre, ni assumir responsabilitats que no els corresponen".

"Nosaltres no donarem el vistiplau a una prescripció infermera; per dir-ho d'una manera explícita: aquí prescriu qui diagnostica", matisa en al·lusió als metges.

En l'entrevista, Alonso recorda que el grup popular al Congrés va registrar una proposició de llei per reformar la llei de l'avortament amb la finalitat que les menors no puguin interrompre l'embaràs sense el consentiment patern, mentre espera que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre el recurs que el PP va presentar contra la llei actual.

La decisió de l'alt tribunal marcarà, segons Alonso, "la necessitat legislativa, i llavors és quan caldrà donar una resposta". Preguntat per la possibilitat d'aconseguir un pacte d'Estat per la sanitat, el ministre aposta per "un pacte d'Estat dels fets" perquè, al seu judici, ja hi ha un "full de ruta", en què tots els partits "estan d'acord" i que va ser aprovat al Congrés.

Tant en aquest àmbit com en el de la llei de la dependència, Alonso assegura que,k tot i que "la temptació" d'utilitzar aquests temes políticament és "irresistible", perquè és el que més preocupa a la gent, "el que té la responsabilitat treballa i hi ha més comprensió del que sembla". "Jo no he vingut aquí a barallar-me amb l'oposició; jo intento tenir un bon ambient amb ells i un clima per construir. Veurem si això és possible i ho fem amb sinceritat", afegeix.