Llengua i empresa

Ens ataca un cop més la Direcció General de Política Lingüística amb una campanya de conscienciació per a l'ús de la llengua, aquesta vegada (enèsima?) en el món de l'empresa, a fi que el sector privat s'adoni, entengui finalment la importància de fer servir la llengua catalana en la seva activitat. Una cosa que a Catalunya hauria de ser òbvia sembla que s'ha d'explicar a base de tríptics en policromia i bones intencions, un cop constatat l'efecte bumerang pervers de la política sancionadora i de les famoses multes lingüístiques. Ara sembla que torna a ser millor anar amb el lliri a la mà.

Però iniciatives d'aquesta índole demostren que seguim ancorats en codis pretèrits, molt propis dels anys vuitanta, quan una campanya com la de la Norma ho va petar fins i tot abans que existissin els mitjans de comunicació públics només en llengua catalana i encara recordem eslògans d'un ganxo indiscutible, com aquell «El català, cosa de tots». D'aleshores ençà, l'efecte de les campanyes similars promogudes per la DGPL ha estat més aviat modest (o estèril), fins al punt d'aixecar crítiques i, en alguns casos, també aversió confessa (us recordeu d'aquella odontomascota?). Les estratègies que funcionaven fa trenta anys no tenen per què anar bé ara.

Des de la Norma, l'efecte de les campanyes lingüístiques ha estat més aviat modest (o estèril)

Al món dels negocis, avesat a les coses clares, se li ha de parlar de tu a tu, de volum de negoci, de nombre de consumidors, de balanços i de relacions cost-benefici. I se l'ha de sacsejar agafant-lo per les solapes i dir-li: «Però que no ho veus?!». Deixem-nos de tríptics amb bones paraules i portem la llengua al seu terreny muntant una senyora fira de mostres dedicada al català. Això el món dels negocis ho entendrà de seguida. ¿No diuen que hi tenim la mà trencada, a fer fires, i que som un dels destins preferits per al turisme de negocis? ¿No hem estat el centre del món tecnològic amb el Mobile World Congress? Enriu-te'n de l'Alimentària i el Saló del Manga.

Part de la feina, de fet, ja està feta, ja existeix. Disposem d'un bon nombre de petits esdeveniments que ja tenen la llengua com a eix central, però és clar, de forma sectorial i dispersa, i de la mateixa manera que som capaços de muntar un aplec del cargol, doncs també tenim traça a fer una fira de la joguina. Però cal canviar de dinàmica, això és petit, entranyable, assertiu però ineficaç. La Setmana del Llibre en Català, la Festa per al Joc i la Joguina, la Mostra de Revistes en Català, el De Tot Cat (la fira de productes etiquetats en català), etc., són fires que ja existeixen, i només caldria fer-les coincidir en l'espai i en el temps per donar un volum fenomenal a la proposta.

. Deixem-nos de tríptics amb bones paraules i portem la llengua al terreny de les empreses

Però de coses se'n poden fer més, se n'han de fer més si l'objectiu és mostrar el pes que una llengua té en un mercat. Tot un pavelló podria estar dedicat a la canalla. Com passa al Saló de la Infància, on hi ha tot espai enorme amb tirolines, inflables i pistes de minibàsquet patrocinats per colacaos i nesqüics, es podria fer el mateix, però amb empreses que etiquetin en català. Més coses: un espai a imatge de la Setmana del Llibre però dedicat al disc en català, i si ens estirem una mica, amb actuacions en directe. Un petit cinema, amb cadires plegables si es vol, amb una programació de pel·lícules doblades o subtitulades al català. Un espai professional, on empreses dedicades a l'assessorament lingüístic poguessin donar a conèixer els seus serveis. Una zona institucional, és clar, amb informació dels cursos del Consorci, i del programa de parelles lingüístiques, amb un espai per fer-hi parelles. Estands per a les institucions acadèmiques, com ara l'IEC, el Termcat i les universitats. Llengües convidades, flamenc, friülà, basc, cors. I els mitjans de comunicació? Només faltaria. Els diaris en català podrien portar-hi les seves firmes més importants per atansar-se al lector i aplegar subscriptors. Les ràdios, amb els mitjans per fer des d'allà alguns dels seus espais en directe. I tot plegat amb un programa de conferències, taules rodones, lectures públiques, concursos de dictats, campionats de Scrabble (Màrius Serra i Pau Vidal, vetats) i ja no sé quantes coses més. M'ha sortit un paràgraf llarguíssim.

Seria una festassa de por. Amb l'impacte mediàtic del congrés dels mòbils ja em conformaria. Però la clau seria l'endemà. És el que fa sempre el món dels negocis: fer balanç del nombre d'expositors, de gent que ha visitat la fira, de productes adquirits, en definitiva, d'impacte econòmic sobre l'economia real. A Esade en prendrien nota. I llençarien el tríptic.