El PSC només presentarà llistes en el 53% dels municipis catalans

A les eleccions municipals del 24 de maig els socialistes catalans només presentaran llistes en el 53% dels municipis, quan el 2011 hi van concórrer en el 75%. En xifres absolutes, hi haurà candidats en poc més de 500 dels 947 pobles i ciutats que hi ha a Catalunya, mentre que fa quatre anys el PSC va presentar 711 candidatures. Malgrat el descens, els socialistes concorren a les ciutats que aglutinen el 90% de la població catalana, però la veritat és que en cada convocatòria d'eleccions municipals els resulta més difícil presentar candidatures en algunes zones, especialment a la Catalunya rural. A més, el PSC veu pràcticament impossible recuperar el govern de Barcelona aquest any.

Assumpta Escarp, secretària d'organització del PSC, reconeix sense objeccions les dificultats per confeccionar les llistes i ho atribueix a les retallades pressupostàries, la pèrdua de capital polític del partit i el desencantament. La falta de finançament dels Ajuntaments, argumenta, desmotiva els ciutadans a fer el pas endavant per postular-se com a candidats sabent que, si governen, gestionaran una institució amb recursos molt limitats i moltes demandes. També ha influït l'esmicolada que ha patit el PSC pel procés sobiranista, que li ha suposat una fugida de centenars de persones, si se sumen militants, regidors i alcaldes.

Els socialistes han viscut dues escissions en poc més de dos anys. La primera la va liderar l'exdiputat Joan Ignasi Elena i va culminar amb la creació del moviment Avancem. Després va venir una segona fractura encapçalada per diversos exconsellers i quadres que van fundar Moviment d’Esquerres (MES). En tots dos casos, els pactes electorals dels escindits sembla que passen per Esquerra Republicana i no per buscar aliances amb el seu antic partit.

Les poc més de 500 llistes que presenta el PSC, a més, no portaran aquestes sigles a totes les circumscripcions, ja que la casuística local és molt variada. Així, a les comarques del Pirineu, Terra Alta o Urgell, per exemple, hi haurà llestes conjuntes amb altres formacions i una denominació encara per concretar. A les últimes eleccions els socialistes van concórrer sota el paraigua de Progrés Municipal. A Tremp i la Seu d'Urgell hi haurà alcaldables del PSC que encapçalin candidatures de consens, però sense aquestes sigles. El mateix passarà a Sitges i Ripoll, on els socialistes han pactat la llista amb ICV. A Montblanc, no obstant això, els socialistes estaran absents perquè la candidatura que impulsa l'actual alcalde d'ERC no encaixa en els plantejaments del PSC.

Escarp admet que la marca PSC “no cotitza a l'alça” i treu importància al fet que alguns alcaldes pràcticament l'amaguin en els seus actes de presentació. “Això ha passat sempre”, insisteix. Segons ella, “amb la situació actual n'has de tenir moltes ganes per dedicar-te a la política”.

El partit sempre ha fet gala que el municipalisme era l'armadura de la seva acció política, però aquesta realitat s'esquerda de manera progressiva, excepte a l'àrea metropolitana, encara bastió socialista. La direcció nega que vulgui centrar els seus esforços en aquesta zona però, descartada per complet la possibilitat de recuperar Barcelona i altres grans ciutats a mans de CiU, el PSC no amaga que intentarà salvar la pell a les alcaldies que actualment té al cinturó de Barcelona. Amb tot, dóna per fet que perdrà la majoria absoluta a alguns Ajuntaments i que hi haurà una gran fragmentació del vot.