Home entre llibres

Algunes actuacions destinades a tenir transcendència s’inicien per atzar. Que Joaquim Molas decidís lliurar la seva biblioteca i arxiu personal a la Biblioteca Museu Balaguer fou un fet fortuït. La nostra relació d’ençà els anys d’estudiant a la Universitat Autònoma de Barcelona no s’havia vist mai interrompuda, gràcies, sobretot, a iniciatives de la Biblioteca. Del destí de la seva, mai n’havia parlat. Quan, arran de conèixer el seu desig de lliurar-la a un centre públic, se li proposà dipositar-la a Vilanova i la Geltrú, féu una pregunta per resposta: “Quin argument em donen per decidir-me?”.

Molas va acceptar ser el continuador del repte que Balaguer havia iniciat feia 130 anys: que la seva col·lecció de llibres, documents i manuscrits seguís essent útil a estudiosos de la literatura i la cultura catalana. Ho va fer senzillament, sense condicions. Com si fos la cosa més natural del món. La seva esposa, Maria Capdevila, bibliotecària experimentada, va facilitar una relació perfectament elaborada del que s’oferia. Això és: gairebé 22.000 llibres; 65 caixes i lligalls de fullets; 140 títols de revistes (90 completes); el seu arxiu personal format per unes 125 caixes, arxivadors i carpetes amb material de treball, el seu epistolari (amb cartes de Joan Fuster, Salvador Espriu, Mercè Rodoreda...). Caldria sumar-hi manuscrits literaris de Baltasar Porcel, Pere Gimferrer, Josep Maria Benet i Jornet... Com a colofó, el llegat es veu enriquit amb les biblioteques de l’avi Emili Molas i Bergés (el llibre sobre el qual ha esdevingut la darrera obra de Molas) i del pare, Isidre Molas i Font.

Havia fet el pas, però el neguit d’haver-se de desprendre del que constituïa un pilar fonamental de la formació i construcció del seu corpus doctrinal el va acompanyar al llarg dels mesos posteriors. Finalment arribà el dia del primer lliurament definitiu, i de la seva residència de vacances a Sant Feliu de Guíxols van sortir més de 10.000 llibres, uns centenars de fullets i títols de revistes. La gran majoria del que restava al seu pis de Barcelona se l’havia reservat per a molts projectes que la feien imprescindible.

Dels 22.000 volums de Molas sobresurten, per una banda, els llibres de literatura catalana i els d’estudis i crítica de literatura catalana, espanyola i estrangera; per l’altra, els d’avantguarda catalana i literatura popular. És a dir, la biblioteca de Molas és el reflex exacte de les seves inquietuds intel·lectuals. Com és fàcil d’imaginar, el conjunt conté, a més de llibres triats, altre tipus de documentació entorn l’estudi de les avantguardes, la divulgació i experimentació poètica, o la literatura popular i de consum. Caixes plenes de material menor, una qualificació que Molas s’encarregava de relativitzar quan demostrava la funció que unes tovalles de paper amb fragments de poemes d’Ausiàs Marc o un ventall amb uns versos de Verdaguer podien tenir per a la difusió i, al capdavall, la supervivència de la literatura catalana. La seva, insistia, era una biblioteca de treball, plena de primeres edicions, sí, però no tant perquè ell les hagués triades per aquest fet, sinó perquè eren contemporànies al seu procés vital de creació i construcció personal. Novament, en aquest concepte de biblioteca, hi apareix el Molas més genuí, el que defensava cercar en la vida literària i cultural quotidiana les arrels mateixes de la identitat.

Fou justament en aquest eix essencial on va situar, el 25 d’octubre de 2012 a Vilanova i la Geltrú, el punt de partida de la seva biblioteca personal: el bagul on l’avi patern —model de coratge i desig de saber— va preservar la seva biblioteca, que, al seu temps, fou la base de la del pare, i les dues, la de Joaquim Molas. Ha estat una obra en constant creixement que ara troba la plenitud per a la qual fou creada quan, properament instal·lada a Vilanova i la Geltrú, esdevingui referent indiscutible i necessari per a la comprensió, l’anàlisi i la divulgació de la literatura catalana del segle XX. A partir d’ara, i amb el concurs de l’Aula Molas de la Biblioteca Museu Balaguer, s’haurà de convertir en el dipòsit on pouar la veritable dimensió de la seva obra; on, definitivament, l’aportació del Mestre podrà ser estudiada amb l’abast que es mereix i que ell hauria reclamat per als altres.

Víctor Balaguer i Joaquim Molas, dues personalitats allunyades en el temps i en les seves trajectòries, conflueixen en la història cultural catalana no únicament pel rastre que hi han deixat, sinó per la voluntat i l’actitud generosa de prolongar el llegat intel·lectual mitjançant les seves respectives biblioteques i arxius oberts a tots els qui, com ells, busquin el progrés vital del país.

Montserrat Comas és directora executiva de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, que acull la biblioteca personal de Joaquim Molas.