L’època daurada de la foto fixa

Gràcies als programes digitals que avui dia permeten retocar qualsevol anunci cinematogràfic, és difícil imaginar que hi va haver un temps en què la persona encarregada de disparar fotografies durant tota la fase de rodatge d’una pel·lícula tenia un paper tan important. La foto fixa, en un cert sentit encara més que el director de fotografia, era una figura insubstituïble per produir aquelles instantànies que després s’usaven per fer publicitat a les cintes. En una època que encara no havia estat subjugada per Internet, sovint el seu treball escrupolós decretava l’èxit o el fracàs d’una pel·lícula. “Podien donar ordres als actors per arreglar els enquadraments, fer-los tornar al plató encara que estiguessin al descans, recrear les escenes afegint elements que no eren realment en les pel·lícules, i fins i tot aturar el rodatge per aconseguir una bona fotografia”, observa Miquel Àngel Pintanel, comissari de República, guerra, dictadura. Foto Fixa Sabaté, que es podrà visitar a la Filmoteca fins al 31 d’agost.

La mostra reuneix les fotos fixes de 40 films realitzats i produïts a Espanya entre 1932 i 1942. Es tracta de còpies actuals dels negatius originals que s’han conservat a Reproduccions Sabaté, laboratori de fotografia de Barcelona on els productors dipositaven les instantànies que servien per a premsa i publicitat. “Tècnicament tenen una qualitat increïble i semblen estar fetes amb molta més cura que la pel·li mateixa”, explica Pintanel, que ha passat 12 anys catalogant més de 20.000 negatius originals realitzats per alguns dels fotògrafs de cinema espanyol més emblemàtics del segle XX. Entre d’altres, Antonio Gavilán, Carlos Pérez de Rozas, Emili Godés, Joan Gyenes i Salvador Torres Garriga.

A més de plataforma de descobriment d’aquest material fotogràfic, l’exhibició es configura com un homenatge dirigit a rescatar de l’oblit l’ofici d’un personatge bàsicament ignorat en el cinema d’avui. “El paper de la foto fixa ha canviat bastant. Abans el seu treball implicava una planificació molt rigorosa, com un autèntic ritual. Ara sovint fins i tot guarda la càmera dins d’una caixa per no fer soroll mentre dispara. Ha baixat molt el llistó d’excel·lència fotogràfica, i és innegable que d’un fotograma no es pot treure una bona instantània”, assegura el comissari.