Un alcalde català sobreviu a l’atac: “Els terroristes eren a dos metres!”

“Em pensava que eren coets. He mirat per la porta i hi havia els terroristes, tres o quatre, no me’n recordo bé. I he sortit corrents, he pujat les escales del museu del Bardo, he vist una porta, hi he entrat, hi havia una balconada i m’hi he refugiat amb més turistes. El terrorista era a dos metres!”. L'alcalde socialista de Vallmoll, a la comarca de l’Alt Camp, Josep Lluís Cusidó, és un dels supervivents de l'atemptat d'aquest dimecres a Tunísia.

Encara amb l'esglai al cos, Cusidó, de 64 anys, explica per telèfon des de la cabina del vaixell que el portarà de tornada a Barcelona com el viatge organitzat amb la seva dona a estat a punt d'acabar en tragèdia. Havien arribat a la capital en un creuer per celebrar el 42è aniversari de noces. Tots dos eren al museu quan s’ha produït l'atac. “Tot ha passat molt de pressa. Els terroristes no paraven de disparar. Ho he vist amb els meus propis ulls”, explica el regidor del municipi tarragoní de 1.670 habitants.

El pitjor, explica, ha estat quan ha perdut de vista la seva dona. “A ella l’ha agafat una tunisiana i l’ha fet baixar al soterrani del museu. M'ha explicat que hi havia nens al seu costat que no paraven de plorar. No n'he sabut res fins que ens hem trobat al vaixell”. Han passat tres llargues hores angoixants sense saber la sort de la seva parella, cadascun en una planta diferent del museu pres pels terroristes.

Cusidó prefereix quedar-se amb el record de desenes tunisians aplaudint al pas dels autobusos en què, ja alliberats, els ostatges han estat conduïts fins al port marítim de la ciutat. No ha estat fins que ha entrat al vaixell quan s’ha trobat, per fi, amb la seva dona. "Ens hem abraçat, tot el vaixell ha aplaudit. Avui, sens dubte, hem tornat a néixer".

No s'esperava que un atemptat pogués copejar la capital, com explicava la periodista tunisiana Khansa Ben Tarjem a Le Monde: “És un atemptat inesperat, el primer a la ciutat. Habitualment els atacs es dirigeixen contra els militars en zones de frontera”.

El relat de Josep Lluís Cusidó coincideix amb el d'altres testimonis. Una dona que formava part d'un grup de 40 turistes francesos ha explicat en directe per telèfon a la cadena de televisió gal·la Itele el que estava passant al museu. “Hem sentit ràfegues i hem vist gent estirada al terra. Se sentien molts crits. Estem atrinxerats amb cinc persones més en una petita sala al tercer pis del museu. Hi ha una balconada amb un vidre, però no ens hem atrevit a mirar el que està passant a fora. La policia ha arribat. Segueixen disparant…”, explicava la dona abans que la trucada es tallés mentre ella cridava: “Déu meu, Déu meu, disparen!”.

Mentre encara es desconeix la identitat dels autors, alguns testimonis aporten detalls sobre els atacants. Wafel Buzi, un guia que acompanyava un grup de turistes –castellanoparlants, segons ha concretat– al museu, ha assegurat en declaracions a la premsa que havia vist a la zona d'aparcament un “jove de 25 anys, vestit amb normalitat, sense barba” que portava un kalàixnikov. “El tenia a les mans; he pensat que devia estar jugant, però després ha obert foc”.