Absolen quatre guàrdies civils acusats de torturar dos turistes

El Tribunal Suprem ha absolt quatre guàrdies civils que havien estat condemnats per l'Audiència de Palma per delictes de tortures i faltes de lesions. Els agents van agredir, presumptament, dos ciutadans anglesos mentre estaven detinguts al calabós de la caserna de Palmanova. Els fets, derivats d'una baralla en un pub amb guàrdies fora de servei, van passar el novembre del 2009, a la zona turística de Calvià (Mallorca).

La base de l'anul·lació del Suprem de les condemnes, amb penes de fins a dos anys de presó i vuit d'inhabilitació per a cada guàrdia, radica en l'absència d'un relat judicial de les víctimes en el judici del 2014 i, especialment, del seu interrogatori en la vista oral, perquè s'han negat a comparèixer i no han pogut ser interrogades per videoconferència.

El Suprem considera que “el caràcter odiós dels fets denunciats no pot determinar una degradació de les garanties pròpies del procés penal i especialment del dret a la presumpció d'innocència”, que considera la clau fonamental.

Han estat absolts el sergent Miguel Ángel Alcántara Liétor (que va ser condemnat per dos delictes de tortures greus i dues faltes de lesions) i els guàrdies Juan Manuel Martín Meneses, Ángel Suárez Peña i Ayoze Santaella Muñoz, per un delicte i una falta cadascun. Tots eren de l'àrea d'investigació de la caserna. El fiscal va demanar 16 anys de presó per al sergent i 11 per a la resta d'agents.

Una de les víctimes va estar de baixa 60 dies per les ferides sofertes durant la detenció

L'assumpte va motivar la causa penal contra els guàrdies, un expedient sancionador de l'Institut Armat que va obrir una investigació interna paral·lela per escrutar la situació de la caserna i, a més, es va tramitar una denúncia dels guàrdies contra els turistes detinguts, que van ser condemnats per faltes de lesions i desobediències a l'autoritat el 2013.

Un dels ciutadans britànics va estar de baixa 60 dies per les ferides sofertes durant la detenció i el segon va sofrir seqüeles psicològiques. La versió defensiva dels guàrdies es va basar en què els ciutadans detinguts, Andrew Dutton i Chistopher Bahadur, mostraven molta agressivitat, que es van autolesionar i que un es va ferir la cara quan va caure intentant fugir mentre anava emmanillat.

El Suprem subratlla que no s'ha ratificat mai la denúncia davant l'autoritat judicial, i que com que els dos implicats no han anat al judici oral, les defenses no han tingut la possibilitat de sotmetre la seva declaració a interrogatori, amb garanties de contradicció. L'alt tribunal recull que un dels anglesos implicats va signar, a més, un acta notarial, desdient-se de la seva primera denúncia policial que va emmarcar “com a tàctica defensiva”.

Sense la narració dels fets jutjats per part dels ferits, els magistrats ressenyen que “no hi havia proves de càrrec valorables, o les que es van practicar conduïen directament a l'absolució perquè faltava una certesa completa del denunciat des de la perspectiva del dret constitucional”.