De nina sexi a nena bona

On abans només hi havia gruixuts llavis perfilats, ara hi caben les dents d'un somriure innocent. Sense maquillatge, els ulls de les nines semblen més petits, però miren de front, no de seductor reüll. I la roba… tan diferent com la d'una stripper i la d'una catequista. El canvi és obra de la mare australiana Sonia Singh, que després de ser acomiadada del CSIC del seu país va decidir “rescatar i rehabilitar” velles nines Bratz per donar-los un estil més “assenyat”, segons explica al seu compte de Tumblr, Tree Change Dolls, on va començar a penjar fotos de l'abans i el després a mitjan gener. En qüestió de dies les seves nines es van fer virals. Va vendre les 20 primeres en segons. El 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, en va subhastar una per 1.334 euros. Premsa de tot el món se'n va fer ressò. Tant, que la Sonia ja només parla amb mitjans australians. “Estic sobrepassada”, es disculpa per correu electrònic. No para de treballar: dissabte passat va posar a la disposició dels seus fans 20 noves nines. El seu hobby ja és un petit negoci.

De tant en tant, sorgeix una nina maniquí “normal” que reobre el debat sobre la hipersexualització dels productes per a nenes. A l'eterna Barbie, les Bratz en el seu moment (fa 10 anys eren les dives del sector) o les Monster High després, els han sorgit rivals més realistes. El 2013, el dissenyador Nickolay Lamm va dibuixar la "Barbie normal", amb les proporcions de l'americana mitjana de 19 anys. Tants pares van preguntar on es podia comprar que Lamm va començar a fabricar la fins llavors virtual Lammily. “El 2014 vam tenir 1,3 milions d'euros de beneficis”, explica per correu. “El més difícil del sector és donar-se a conèixer”. Per fer-ho va rodar un vídeo en un col·legi: nenes amb una Lammily i una Barbie a cada mà. “Aquesta no és tan prima”, “s'aguanta dempeus perquè no porta talons”, “s'assembla a la meva germana”... Quina vols? “La Lammily”, diuen totes les nenes. I afegeixen: “De Barbies ja en tinc moltes”.

“El que volen les nenes sobretot és jugar amb coses noves i diferents”, explica la pedagoga María Costa, de l'Institut Tecnològic de la Joguina. “No hi ha res de dolent a jugar amb una nina molt maquillada, el problema és jugar només a això”. Sexis, exagerades, vulgars... Segons Costa, aquests adjectius els posem els adults. On una mare preocupada veu una stripper, “les nenes només veuen fantasia, nines que s'assemblen a les dones que veuen a la tele i les revistes”.

“Les Tree Change Dolls responen més al que busquen les mares que al que volen les nenes”, diu Costa. Les relaciona amb dues tendències sociològiques: active parenting, “progenitors implicats que busquen valors alternatius”, i mumpreneurs, “mares emprenedores amb entreteniments entorn de la criança”. Per què Mattel no desmaquilla la Barbie per fer-les contentes? “Perquè Mattel ven a les nenes, no a les mares”, diu la pedagoga. “Les nines realistes tenen el seu públic, però són un segment”.

La britànica Lottie és una de les més ben posicionades: des del 2012 ha venut 300.000 nines en 30 països (Bratz va vendre 125 milions durant els seus primers anys). La Lottie té pigues i el cos d'una nena de nou anys. “Molts pares sentien que les altres nines forçaven en les nenes una agenda per créixer massa de pressa”, explica per correu la seva creadora, Lucie Follet.

En el debat al voltant d'aquestes nines realistes també hi ha crítiques. Alguns blogs feministes diuen que simplement s'ajusten a un estàndard diferent: menys boig, més domèstic, que mira de fixar el que és una “nena normal”. “Rentar-li la cara a una Bratz en pro del realisme”, diu una bloguera, “és com tallar-li la banya a un unicorn”.

Les fotos de l’abans i el després