La transformació del Mercat del Guinardó

L’illa que ocupava el Mercat del Guinardó ha estat motiu d’una transformació profunda que ha afectat diversos carrers. El projecte forma part d’una reforma urbanística que ha suposat l’obertura del carrer Teodor Llorente, des de la ronda del Guinardó fins al passeig Maragall. Aquesta obertura ha propiciat la construcció de diferents edificis d’habitatges bàsicament agrupats als costats del nou tram de carrer. La part més ambiciosa del projecte de reforma urbanística és la construcció d’un edifici articulat d’ús públic promogut per Regesa que reuneix diferents equipaments, i que s’estén a un i altre costat de la torre que formava part de l’antic mercat, que en bona part ha desaparegut.

El nou edifici és el que anomenem habitualment un edifici articulat, i té una forma que recula vagament en ziga-zaga i ajuda a dues coses bàsiques: una és a donar forma a l’espai públic dels voltants del mercat formant eixamplaments que formalitzen espais oberts que actuen com a vestíbuls a cel obert de l’edifici; i l’altra, a facilitar la unió de les diferents parts del programa funcional sense que perdin unitat en elles mateixes. L’edifici és la suma de la torre de la porta de l’antic mercat —que conté oficines de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona—, una nova àrea de parades, un supermercat, una residència per a gent gran, un CAP, un casal de joves i un pati interior d’illa enjardinat, a més d’un aparcament subterrani de dimensions considerables. Tots aquests usos es troben en els diferents nivells de l’edifici, tot i formar parts de distintes altures; per exemple, la del carrer de l’Oblit té planta baixa i dues plantes, i el cos del CAP davant del carrer Teodor Llorente, planta baixa i quatre plantes. El més interessant és que aquests canvis són subtils i ens hi hem de fixar bé per veure’ls.

Aquesta reunió en un sol edifici de diferents usos públics va ser assajada amb èxit ja fa uns anys a l’edifici d’equipaments públics de Fort Pienc, al carrer Sardenya. Aquest sembla ser una versió d’aquell, amb el qual guarda alguna relació, no sols per la barreja d’usos, sinó per la forma en planta, que fuig d’un volum monolític i ajuda a donar-li entitat en obrir un espai lliure propi a l’edifici, i també, en certa mesura, pel color blanc dominant. Aquest color distingeix clarament aquest edifici dels altres d’habitatges del voltant, massa comercials. Ara tan sols cal esperar que la nova escola bressol que falta en un dels extrems sàpiga mantenir aquest color dominant i no espatlli el conjunt per voler-se diferenciar.

Tot el conjunt té

L’edifici té en la recuperada entrada del vell mercat el seu element més singular; aquesta torre forma un element d’aire castís propi d’una arquitectura que veia en la interpretació de l’arquitectura popular un element inspirador. Va créixer en poblats de colonització i altres obres semblants, però en aquest cas, barrejava aquest aspecte castís amb un interior de nau construïda amb arcs de formigó de gran llum. Ara la nau ha desaparegut i els arcs també, i queda només aquesta porta que almenys manté el caràcter aixamfranat de la cruïlla del passatge Llívia amb el carrer de l’Oblit. La torre, a més, replica en certa mesura la de la parròquia propera. De la torre el menys encertat són les lletres estucades amb textures i colors diferents sobre la façana amb la paraula Mercat; crec que eren innecessàries i resulten massa gràfiques.

Una de les característiques més importants del que ens ocupa és la combinació de les façanes blanques estucades i el maó vitrificat negre que ajuda a formar el sòcol i alguna de les torres i els cossos que allotgen les escales, generalment als extrems. La inclusió de gelosies formades per llistons de fusta de color natural, que formen paraments semblants a reixes, atorguen a la planta baixa una qualitat cívica remarcable, aportant escala i naturalitat, i ajuden a establir una connexió empàtica amb l’edifici.

Tot el conjunt té alguna cosa que el fa més un encert que una equivocació, i probablement aquesta té a veure amb la grandària de les obertures i d’alguns elements, com ara galeries i balcons, que ajuden a donar una escala més pròxima a un edifici d’habitatges que a un d’equipaments. Especialment el balcó que forma una marquesina sobre un dels accessos al Mercat des de la nova placeta del passatge Llívia, ajuda a fer d’aquest lloc alguna cosa que sembla natural en el seu context.