La blancor dels Pirineus enlluerna els Estats Units

Jennifer Shasky Calvery, directora del Treasury Department’s Financial Crimes Enforcement Network (FinCen), ha irromput de forma col·lateral com a estrella convidada en el thriller políticofinancer sobre la fortuna oculta de la família Pujol. Encara que sense relació directa amb el cas, la requisitòria dirigida a la Banca Privada d'Andorra (BPA) per la cap de la unitat anticorrupció del Tresor dels Estats Units ha donat un inopinat biaix internacional al trepidant guió de la sèrie, just al final del sofrent via crucis del clan familiar al Parlament. Un cop més, la realitat desborda la ficció i adquireix perfils de cinema.

"Andorra connection", va titular aparatosament El Periódico amb aires de Hollywood en informar de l'acusació de blanqueig de diners procedents de les màfies internacionals, a mans de directius del banc andorrà. "El BPA arrossega l'estigma d'haver estat l'entitat en la qual es van recolzar els Pujol per regularitzar el famós llegat familiar a través de la seva filial espanyola, el Banco de Madrid, també intervingut", recorda el diari en el seu editorial. "Tot això no contribueix a millorar en el nostre entorn la seva imatge i la del sistema", afegia pudorosament.

La Vanguardia va recórrer a l'asèptic argot financer: "Andorra intervé el tercer banc del país", titulava el diari en donar compte de les imputacions del Tresor sobre una presumpta complicitat de l'entitat amb multinacionals del crim de patent russa, xinesa i llatinoamericana. Poca broma. "L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i la seva família tenien el seu compte secret al BPA", constatava però el diari, que en el seu editorial insistia en la transcendència econòmica del cas. "Es tracta d'un cop dur per a la imatge d'Andorra, que havia expressat la seva voluntat política de deixar de ser paradís fiscal i de normalitzar la pràctica bancària de les entitats del país", deia.

El periple de la deixa

Manel Pérez va abordar la connexió catalana de l'escabrós afer en una àmplia crònica sobre "les finances pirinenques dels Pujol". "Probablement, sense les transferències d’Andbank a BPA, motivades per la incomoditat del primer amb tan significats clients, no hi hauria hagut cas Pujol", escriu el periodista en relació amb el periple bancari de la fortuna oculta de la família Pujol-Ferrusola. "Els diners encara continuarien avui plàcidament amansits a Andorra i la història de Catalunya tindria sense escriure alguna de les seves pàgines més ombrívoles", afegia en el seu relat Manuel Pérez, per a qui "una gran part de la culpa resideix en la normativa contra el blanqueig de capitals" a escala internacional.

L'anunci del judici de l'expresident del Barça i el seu successor actual per presumpte delicte fiscal afegeix encara més llenya al foc

"L'actuació dels Estats Units també pot tenir ramificacions molt poderoses al Principat de Catalunya", escrivia per la seva banda Vicent Partal al portal VilaWeb. A més de la "pista de Lloret", relacionat amb l'antiga vinculació entre el magnat rus Andrei Petrov i l'exalcalde de Lloret i diputat de CiU Xavier Crespo, Partal també cita el cas de Ramon Cierco, fulminat ara de la presidència del BPA i membre de la directiva del Barça de bracet de Sandro Rossell. L'anunci del judici de l'expresident del Barça i el seu successor actual per presumpte delicte fiscal afegeix encara més llenya al foc a tota aquesta qüestió, amb connexions al Brasil.

Un cas “molt seriós”

"Andorra intervé el tercer banc del país per blanqueig", titulava igualment l'Ara en esclatar el cas, que segons el parer del diari "amenaça amb desestabilitzar el Principat". És un afer molt seriós, en el qual hi ha en joc el manteniment de la dinàmica econòmica d'Andorra i, alhora, la preservació de la seva imatge exterior", coincidia l'editorialista. "Si Andorra vol reformular la seva posició internacional i trencar del tot amb la imatge de paradís fiscal, ara té una oportunitat d'or millorant la transparència bancària i obrint-se a col·laborar amb la justícia internacional, incloent-hi l'espanyola", afegia l'editorial en una al·lusió indirecta al cas Pujol.

"No cal oblidar que el jutge Pablo Ruz fa mesos que està pendent d'una comissió rogatòria perquè la justícia andorrana col·labori en la investigació sobre la fortuna de la família Pujol", recordava per la seva banda l'editorial d'El Mundo. "La intervenció [del Banco de Madrid] pel Banc d'Espanya pot servir per trencar la foscor amb què ha actuat la filial madrilenya del banc andorrà", afegia.

Mercat i mercaders

El diari madrileny, en efecte, ha subratllat des del principi la clau del llegat de l'expresident de la Generalitat. "Intervingut per blanqueig el banc que van utilitzar els Pujol", informava sense contemplacions en la seva capçalera de portada, on competia amb una de les cites més sorolloses del mercat polític, extreta de les memòries de l'exministre socialista José Bono. "Mas a Zapatero: 'Tu ves posant diners i jo trec això de nació'". "Bono i els de la vella casta espanyolista són infatigables en el seu tenaç treball d'aconseguir la desafecció catalana", clamava amb cabreig i escàndol Pilar Rahola a La Vanguardia. "És gent com ells la que ens ha expulsat d'una vida en comú", escrivia.

"Qualsevol que vulgui més vots o vendre més llibres sap que ficar-se amb Catalunya sempre funciona", afegia Rahola amb fonament. El llibre de Bono pot ser que l'ajudi a triomfar; més difícil és que assereni els ànims.", advertia Màrius Carol." Intenta presentar Artur Mas com un mercader, cosa que resulta reduccionista", afirmava.

"Bono ens retrata i es retrata", escrivia en canvi Vicenç Villatoro a l'Ara. "Bono té tota la raó de situar el gruix del catalanisme a la banda de la moral dels mercaders i de situar-se ell mateix a la banda dels "soldats cavallers", com son pare falangista", afegia l'articulista amb molt més que acritud. "És a dir, d'un pensament que ja era reaccionari al segle XVII i que és el culpable de la gran tragèdia espanyola: no haver-se incorporat mai prou a la modernitat". Tal qual.

Per a Antoni Bassas, però, aquesta vegada no n'hi havia per tant. "La veritat és que el de menys és Catalunya; llevat d'aquesta presumpta frase que obre el llibre i de la famosa trobada amb Puigcercós, poca cosa nova", deia a RAC1, on destacava sobretot la polseguera suscitada a Madrid per la revelació de secrets d'Estat i confidències d'alt nivell.

La catalanofòbia creix

El testimoni de l'escàndol a compte de Catalunya va ser recollit després per Antonio Sanz, delegat del Govern a Andalusia, en la seva aspra incursió en l'operació llançada pel PP contra el líder de Ciutadans, Albert Rivera. "Jo no vull i no m'agrada que Andalusia sigui manada des de Catalunya ni que el seu futur el decideixi un polític que és diu Albert", va clamar Sanz en un míting electoral referint-se al partit Ciutadans de manera expressament impronunciable.

"Sortida de to a Andalusia", denuncia La Vanguardia en el seu editorial. "Des de Catalunya s'assisteix amb desgrat i fatiga a aquestes expressions, que són ofensives, atien la catalanofòbia i danyen la cohesió estatal", adverteix el diari. "Manifestacions com les seves no són pròpies d'un militant del PP (...), sinó d'un membre d'un partit d'ultradreta i xenòfob; d'un partit que encara no ha entès que Espanya és un país plurinacional, on s'hauria d'acceptar amb la mateixa naturalitat un president de Govern gallec, andalús o català", escriu el diari amb duresa. "El PP recupera la catalanofòbia per carregar contra Ciutadans", denunciava per la seva banda El Periódico.

“Procés Shambala”

CDC i el seu presumpte soci UDC també han fet suculentes aportacions a l'àlbum de cites de la setmana en un enèsim i particularment aspre encreuament de sabres en vigílies del nou assaig d'acord entre Mas i Junqueras sobre l'esgotador "full de ruta" cap al 27-S. "Ja n'hi ha prou, si volen anar al precipici, que hi vagin ells", ha etzibat iradament davant les càmeres el diputat Josep Sánchez Llibre davant els nous atacs de quadres de CDC contra Duran.

CDC i el seu presumpte soci UDC també han fet suculentes aportacions a l'àlbum de cites de la setmana

Les acrobàtiques declaracions de Josep Rull sobre la complexa identitat i vocació del partit (nacionalistes no independentistes que treballen per la independència en benefici de la justícia social) van fer un prolífic recorregut d'anada i tornada fins a l'esmena del mateix autor. "No vaig estar afortunat perquè vaig entrar en un plantejament amb massa matisos", va admetre amb visible contrició el coordinador general de CDC.

"Actualment el procés està encallat per un problema de relat, de coherència del quadre general, massa ple d'alts i baixos, de punyalades per l'esquena i de travetes de pati d'escola", escrivia David Miró a l’Ara, on descrivia la situació com "el procés Shambala", la cèlebre muntanya russa del parc Port Aventura. En aquest escenari prosaic, el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha corroborat que CiU i ERC no sumarien avui la majoria absoluta i que la independència perd adhesions (44,1% dels enquestats a favor enfront del 48% en contra).

“Res és, tot flueix”, va dir el filòsof.