Homs: “El poder no pot ser transparent”

“La transparència banal”. Amb aquest concepte ha defensat avui el conseller de la Presidència, Francesc Homs, que el coneixement públic de les dades del Govern ha de tenir límits. “No pots fer-ho tot en nom de la transparència perquè si no, no tens poder.” “El poder no pot ser transparent”, ha assegurat Homs en una conferència al Born Centre Cultural.

El portaveu del Govern ha afirmat que hi ha assumptes, que ell ha descrit com “petites coses”, que si es volen conèixer és “per pura xafarderia, és un ridícul immens”. Homs ha posat l’exemple dels cotxes oficials: “No hi ha cap govern del món que es dediqui a fer xafarderia de coses banals. Què importa si a la Generalitat hi ha 25 o 50 cotxes oficials. En nom de la transparència fer safareig és inútil”. Homs ha afegit que un excés de transparència afecta l’acció de l’executiu: “El poder es queda despullat per actuar si tot ha de ser transparent al minut. T’impossibilita la presa de decisions”. Homs fins i tot ha considerat que el poder no pot ser transparent: “No pots anticipar-ho tot en nom de la transparència perquè automàticament perds el poder. Potser sembla que dic una cosa estranya, però el poder no pot ser transparent, o no pot ser del tot transparent”. Homs ha destacat que en comptes “d’estar obsessionats amb la transparència banal hem d’estar obsessionats amb la meritocràcia, que és més garantia d’un poder que ens doni confiança”.

“Moments estel·lars de la lluita per la llibertat”

Les declaracions d’Homs s’han produït en un cicle de l’Ajuntament de discurs independentista i sota el pompós títol de "Moments estel·lars de la lluita per la llibertat". Homs no estava convidat per comentar cap moment estel·lar de la lluita per la llibertat sinó per parlar de “l’eròtica del poder i del maquiavelisme”. Homs ha reflexionat sobre el poder però ha admès que no es veia capacitat per parlar sobre Maquiavel. El conseller ha estat acompanyat per l’escriptor Melcior Comes, que ha il·lustrat el públic amb una digressió sobre Tirant lo Blanc. Comes també s’ha sumat a les paraules d’Homs a favor dels límits a la transparència: “Aquesta pressió excessiva per demanar-li foteses, crec que és una xacra d’una societat que encara no té una visió madura del poder”. La propera conferència del cicle la protagonitzaran Joel Joan i Héctor López Bofill en un diàleg sobre Pau Claris. El cicle havia d’incloure un debat sobre el paper de Jordi Pujol durant el franquisme, activitat que finalment ha caigut del cartell.

Espanya vol fer desaparèixer Catalunya

Homs ha filat un discurs molt crític amb Espanya. El conseller ha assegurat que “en la cultura espanyola, que és la castellana, el pacte és sinònim de rendició. Per a un castellà és un drama pactar”. Homs també ha afirmat que a Catalunya existeix “una barreja de por i fascinació pels grans cossos de l’Estat espanyol”, i ha ressaltat que “aquesta veneració m’enerva perquè és provinciana”. Homs ha explicat que “quan els coneixes t'adones que no hi pot haver cap mena de veneració. Hi ha gent que com que ho ha dit un abogado del estado tots correm perquè sembla que hi entenguin molt, i són espanyols! Sí, són espanyols”. Homs ha destacat que “si fossin tan bons crec que ja no existiríem, perquè la seva determinació és la nostra desaparició, i nosaltres encara hi som”.

França vol abatre Catalunya

Homs i els seus companys de diàleg han parlat del procés a partir de les preguntes dels assistents. Qüestionat sobre la unitat dels partits sobiranistes, Homs ha defensat que la cursa per la independència necessita temps i no pot ser low cost perquè Espanya i França s'hi oposen amb males arts: “La independència low cost no existeix, i menys entre Espanya i França. Tenen molta mala jeia aquesta gent, i són molt capaços de moltes coses, perquè ja ho estan sent. Ells tenen poca o nul·la discussió interna sobre el fet d’estar disposats a usar tots els instruments per abatre’ns”.

“Aversió estúpida per la litúrgia del poder”

Un altre dels punts crítics que Homs ha exposat sobre l’exercici del poder a Catalunya és “l’aversió estúpida per la litúrgia del poder. Ho portem malament, potser perquè no l’hem viscut mai”. Homs ha posat els Estats Units com a exemple del respecte pels rituals del poder i del protocol polític: “Allà ningú en fa brometa. No tenen cap complex de si són encarcarats. Hem d’aprendre a respectar els símbols perquè és un reconeixement de nosaltres mateixos”.