La mirada viva de Sebald

Malgrat iniciar-se en la literatura de forma tardana, després dels 43 anys, l'escriptor alemany W. G. Sebald va aconseguir en una mica més d'una dècada el que molts autors no aconsegueixen en tota una vida: ser reconegut per lectors i crítica com un dels escriptors, alemanys i europeus, fonamentals i més influents de finals del segle XX. La seva obra és una barreja híbrida de textos i fotografies, literatura de viatges, novel·la i assaig, autobiografia i col·lectivitat, història, tragèdia humana i memòria i en la qual explora grans temes del segle XX com la migració, discursos històrics, violència política i genocidi, turisme, arxiu i documentació, entre altres temes.

L'idil·li que va aconseguir amb llibres com Del natural (1988), Vértigo (1990), Els emigrats (1992), Los anillos de Saturno (1995) i Austerlitz (2001) va acabar de forma brusca després de morir en un accident de trànsit el 2001. Però l'univers sebaldià continua viu i es manifesta en l'obra d'artistes i escriptors contemporanis influïts per l'autor. És el que defensen l'escriptor i crític cultural Jorge Carrión —que no dubta a qualificar Sebald com l'escriptor que clausura el segle XX i inaugura el XXI— i l'artista Pablo Helguera, comissaris de l'exposició Les variacions Sebald que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona inaugura avui. Al CCCB poden veure's, a més del seu procés de creació, l'obra de 13 artistes i quatre escriptors influïts, conscients o no, pel món que Sebald va crear; una espècie d' “assaig visual que recull la veu de Sebald i com ha influït en les arts visuals i la literatura després de la seva mort”, explica Carrión.

L'exposició del CCCB mostra Sebald a través de l'obra de 17 artistes i escriptors

Carrión i Helguera han convidat artistes com Jan Peter Tripp, amic de Sebald durant dècades, que presenta una obra en la qual fotografia l'escriptor i apareixen els seus famosos llapis de colors (que la seva vídua va repartir entre els amics de l'escriptor que l'anomenaven afectuosament Max). Susan Hiller fotografia camins i paisatges alemanys que conserven denominacions jueves malgrat que s'han eliminat de tota la retolació, una cosa que Sebald va denunciar en les seves entrevistes: “Quan visito Alemanya m'adono que les seves ciutats no tenen declivis, ni racons, ni memòria, són iguals, un no s'hi pot perdre, desorientar-se”.

Taryn Simon reconstrueix amb les seves fotografies 18 llinatges de tot el món a A living man declared dead. “Ningú no pot reconstruir una novel·la familiar millor que una fotografia”, deia l'escriptor. Jeremy Wood, com va fer Sebald a Los anillos de Saturno, circula per les rondes que envolten Londres i imprimeix en una obra el traç d'aquesta passejada. Trevor Paglen mostra dues belles imatges d'instal·lacions governamentals dedicades a l'espionatge i un escriptor tan afí a Sebald com Julià de Jodar, reconstrueix i construeix una història amb personatges reals i literaris relacionats amb el passat colonial. I així, fins a 17 obres d'altres artistes convidats a presentar peces de nova producció, que han donat lloc a una mostra heterogènia supervisada per la mirada de Sebald; un viatge que comença amb les 30.000 papallones de cartolina negra creades pel mexicà Carlos Amorales; un insecte que figura de forma prominent a la novel·la Austerlitz de Sebald i que, com una espècie de plaga, rep el visitant. “Si Sebald no hagués mort les relacions entre la seva obra i el món artístic haurien estat molt més grans”, va assegurar ahir Carrión.

L'espanyola Nuria Güell presenta Resurrección, una de les propostes més originals. L'artista, cada dia més onmipresent i que sovint es nodreix d'estratègies pròpies d'un pirata informàtic, ressuscita la identitat de sis guerrillers catalans dels anys 30, crea un targeta de crèdit a nom d'un maqui assassinat el 1939 i compra en línia objectes de propaganda feixista de la Fundació Francisco Franco. Uns records que, per descomptat, no acaben pagant-se i que l'artista enterra en una cuneta. Memòria històrica, justícia i venjança en aquesta instal·lació en la qual es poden veure fotografies d'ossos localitzats de fosses comunes espanyoles.

Segons Vincenç Villatoro, el nou director del CCCB, aquesta és una de les grans apostes de la temporada per al seu centre, que dóna el tret de sortida a la “primavera literària”, una cita que es consolidarà les properes setmanes amb la celebració també de la festa de la literatura Kosmópolis, que s'inaugura el 18 de març amb una secció sebaldiana. Villatoro, ha assegurat que la mostra no pertany a la sèrie històrica de relació entre un escriptor i un espai per la qual han passat Borges, Kafka, Joyce, entre d'altres, “sinó que recull una forma de veure el món”.

Pel que fa al públic al qual va dirigida l'exposició, segons Villatoro, és tot. “No només a mitòmans i admiradors de l'autor, que trobaran complicitat. També pot ser un lloc en el qual descobrir Sebald, el món i la cultura contemporània”.