Una prova nacional

La campanya electoral andalusa comença sota el signe de l'absència d'alternatives a la presidenta de la Junta, Susana Díaz, que –excepte grans sorpreses– té a les mans la clau de la governabilitat de la comunitat més poblada d'Espanya. Així es desprèn dels diferents sondejos publicats, coherents amb la imatge d'estabilitat que ella representa davant d'oponents penalitzats bé per una implantació recent (Podem, Ciutadans), bé pel desgast del Partit Popular.

Els sondejos no observen el PSOE en condicions d'aconseguir la majoria absoluta, tot i que sí de guanyar els comicis en un marc polític més fragmentat de l'habitual per l'emergència de les noves opcions. En el fons, el debat principal se centra en si Susana Díaz podrà governar amb les seves pròpies forces o necessitarà pactes o coalicions, una hipòtesi suggestiva de cara a la cascada d'eleccions previstes en el conjunt d'Espanya. De manera que els comicis andalusos es configuren com la primera gran prova dels moviments tectònics que s'estan produint en el si de la societat espanyola.

Per tant, cal estar molt atents a la decisió dels electors, molts dels quals estan disposats a acudir a les urnes: gairebé set de cada deu, segons el CIS. També és cert que encara hi ha molts indecisos, la qual cosa parla de la importància decisiva de la campanya en curs. Ningú ha de confiar a cegues en la victòria; el PP la va obtenir en les autonòmiques del 2012, però no suficient per governar en solitari, i es va imposar el pacte del PSOE amb IU. No obstant això, és cert que havia creat una dinàmica de canvi en les eleccions anteriors, i que ara no s'aprecia res equivalent.

La gent vol saber en què es diferencien els projectes, què es guanya i què es perd amb uns i altres. El fet que la Universitat de Màlaga hagi proposat la inhabilitació d'Íñigo Errejón, número dos de Podem –vistes les irregularitats del treball que li havia encarregat anteriorment–, mostra la importància de la transparència, així com algunes de les debilitats que s'aprecien a la nova formació. També poden ser importants els debats televisats, una fórmula molt convenient per comprendre les diferències entre el que diu cadascú i el que realment cal esperar que faci.

Més enllà dels càlculs sobre les conseqüències nacionals d'aquestes eleccions autonòmiques, Andalusia anirà a les urnes el 22 de març pressionada per la necessitat de revitalitzar una comunitat carregada d'hipoteques contretes en el passat. La principal és l'atur, que colpeja amb força els andalusos molt per sobre de l'elevada taxa nacional de desocupació. Aquesta pesada càrrega s'uneix a les males pràctiques administratives i als casos de corrupció heretats per comprendre que els electors d'Andalusia tenen raons més que sobrades per pensar-se bé el vot i encertar amb l'elecció dels dirigents als quals confiaran la propera etapa.