Justícia inexorable

El Partit Popular ja no pot evitar l'impacte de la decisió d'enviar al banc dels acusats 40 persones relacionades amb la trama Gürtel, comunicada ahir pel jutge Pablo Ruz, que pesarà sobre les campanyes electorals l'any en què es juga a les urnes tot el seu poder estatal, autonòmic i municipal. Encara que les eleccions generals es produeixin abans de la celebració del judici a l'Audiència Nacional, a aquest partit ja no li queda marge per sostenir –com ha fet de manera persistent– que els fets investigats són aliens a l'organització i els seus dirigents.

D'una banda, la resolució d'obertura de judici formula les acusacions concretes contra 40 persones; d'una altra, decreta que cal jutjar el PP per haver-se aprofitat de fons d'origen il·lícit, que haurà de reemborsar, i pels quals el jutge li reclama que presti una fiança de 245.000 euros –el mateix que assenyala una altra fiança, més baixa, per a l'exministra Ana Mato–. Entre els enviats al banc dels acusats hi ha antics càrrecs del partit, entre ells tres extresorers de la direcció nacional (Luis Bárcenas, Ángel Sanchís i Álvaro Lapuerta), a més d'exalcaldes populars en ciutats de la Comunitat de Madrid, que han omplert decennis d'activitat política. En suma: una vasta trama de corrupció enverina la dreta des de fa sis anys, la deixa a la intempèrie i li tanca les possibilitats de posar-se de perfil.

Per descomptat, ningú no és judicialment culpable de res fins que no es dicten les sentències definitives, cosa que pot trigar diversos anys a produir-se. Tampoc cal excloure vicis de procediment en alguna fase de la llarga instrucció d'aquest afer, susceptibles de minorar o anul·lar l'impacte penal del que s'investiga. També és veritat que els fets que s'han de jutjar es refereixen només als anys 1999-2005, i que altres peces de la investigació continuen el seu curs, de manera que hi ha més qüestions relacionades amb el PP a les quals queda recorregut judicial.

Hem assenyalat temps enrere que, en les democràcies més serioses, els principals responsables d'una organització política tan afectada haurien sortit a donar explicacions, n'haurien assumit les conseqüències i haurien permès la defensa dels afectats sense implicar més del que fos necessari la imatge del partit. El PP ha deixat passar totes les oportunitats per fer-ho. Ja no és temps de perdre's en les tortuositats del futur processal del cas, sinó de saber com es gestionarà aquest tema.

En política no té sentit quedar-se quiet a l'espera que escampi. Els estralls d'imatge són grans, però també la capacitat futura d'un partit enfrontat, d'una banda, a una competència electoral descarnada; i d'una altra, a un futur judicial carregat d'esdeveniments. El marge de maniobra política pot ser més reduït del que creuen els que sempre s'han obstinat a fugir cap a endavant.