L’arxiu de García Márquez es va vendre per 2,2 milions de dòlars

La Universitat de Texas va pagar 2,2 milions de dòlars per l'arxiu personal de Gabriel García Márquez, que s'exposarà per ser consultat al centre Harry Ransom d'humanitats del campus d'Austin. La família de García Márquez, que va morir el 17 d'abril del 2014, va negociar la xifra l'estiu passat per tots els papers i objectes relacionats amb la seva obra que l'escriptor guardava a la casa que tenia a Mèxic DF. El material, compost per desenes de milers de papers, fotos i tres ordinadors, va arribar a Austin el 16 de desembre passat i es podrà consultar una vegada catalogat, probablement a finals d'aquest any.

En el que suposava un canvi de política, la Universitat va decidir no fer pública la xifra pagada per aquesta adquisició. El director del centre Harry Ransom, Steve Enniss, explicava el desembre passat a aquest diari que per ell era important mantenir aquestes xifres en secret ja que reduïa el seu marge de negociació en futures adquisicions. L'arxiu de García Márquez era la primera adquisició rellevant del món literari llatinoamericà per al centre Harry Ransom, que és una referència mundial d'humanitats. Ha servit al centre per donar-se a conèixer a Llatinoamèrica i aspirar a tenir més autors. Com que García Márquez és un dels més grans autors en llengua espanyola de la història, la xifra pagada pels seus papers és una referència. L'agència Associated Press va reclamar la dada en virtut de les lleis de transparència de Texas. La Fiscalia de l'Estat li ha donat la raó.

La família de García Márquez va insistir quan es va fer pública la notícia de la venda que l'elecció del centre Harry Ransom d'humanitats no havia estat en funció dels diners. Es va tractar d'una oferta exclusiva. La família va decidir vendre'l a aquest centre per la seva excel·lència en la conservació i la catalogació de manuscrits.

El centre Harry Ransom d'humanitats té un dels arxius més importants del món disponibles per a consulta. La institució va pagar 5 milions de dòlars pels papers de la investigació de l'escàndol Watergate, manuscrits per Bob Woodward i Carl Bernstein. El 2008 va pagar 2,5 milions per l'arxiu personal de Norman Mailer. L'arxiu de J.M. Coetzee li ha costat 1,5 milions; els papers privats de Don DeLilllo, mig milió. El centre té en total 42 milions de papers manuscrits, entre els quals hi ha els arxius personals de James Joyce, Arthur Miller o David Mamet.