Podem i Ciutadans tracten de mostrar que el debat està al carrer

El líder de Podem, Pablo Iglesias, va replicar aquest dimecres al cap de l'Executiu espanyol, Mariano Rajoy, a dues illes del Congrés dels Diputats. I ho va fer per demostrar, igual que va plantejar el president de Ciutadans, Albert Rivera, que el veritable debat sobre l'estat de la nació s'ha celebrat aquest any fora de l'hemicicle de la Cambra baixa. Iglesias, que va desafiar Rajoy a celebrar un cara a cara televisiu, es va presentar com el líder d'una oposició que, en la seva opinió, no es va veure en cap intervenció parlamentària.

“Feia falta que l'oposició respongués al Govern”, va emfatitzar en un debat alternatiu convocat al Cercle de Belles Arts de Madrid. “Per això estem aquí”, va dir, abans de destacar que Podem és “la força política que més possibilitats té de guanyar les eleccions” a Mariano Rajoy. “Tant de bo debatem aviat en televisió”, va afegir.

Ni Podem, que l'últim any ha revolucionat el tauler polític al capdavant de diversos estudis d'opinió, ni Ciutadans, que s'ha configurat segons les enquestes com una altra opció alternativa al bipartidisme, tenen representació parlamentària a Espanya.

En aquest context, Iglesias va teixir una esmena a la totalitat de l'anàlisi del cap de l'Executiu central, que el seu Govern va qualificar d'“inútil”, i va desgranar un resum del programa econòmic elaborat pels economistes Juan Torres i Vicenç Navarro, en què va destacar alguna proposta concreta: sobre els autònoms, per exemple, perquè puguin pagar trimestralment; sobre imposició fiscal, “renda de garantia”, o reestructuració del deute públic. El secretari general de Podem va dibuixar, en definitiva, un full de ruta vinculat a la tradició programàtica de l'esquerra. “Introduirem un impost sobre la riquesa. En tenim un exemple a França, on l'impost sobre les grans fortunes recapta un 0,23% del PIB”, va assenyalar. “Jo sé que fan falta rics perquè l'economia de mercat funcioni, però fan falta rics responsables. Sabem que necessitem els rics, però els demanarem responsabilitat”.

Iglesias va teixir una esmena a la totalitat de l’anàlisi del cap de l’Executiu espanyol, que el seu Govern va qualificar d’“inútil”

Albert Rivera, en canvi, va recórrer a una altra fórmula per mesurar-se amb Rajoy des del carrer. No es va presentar com a dirigent destacat de l'oposició, però el va acusar de copiar-li algunes idees programàtiques, i es va apropiar, així, almenys des d'un punt de vista simbòlic, del seu espai polític. Rivera creu que la intervenció del líder del PP demostra que el Govern espanyol s'està inspirant ara en les propostes de la seva formació, segons va manifestar aquest dimecres en referència a la llei de segona oportunitat anunciada dimarts. “L'efecte Ciutadans està present a les Corts, falta que hi entrin els nostres diputats”, va assenyalar en declaracions a la Cadena SER.

Rivera va acusar Rajoy de copiar-li algunes idees programàtiques, i apropiar-se, així, del seu espai polític

Rivera rebutja a més les crítiques formulades per Rajoy a l'economista Luis Garicano, principal responsable del programa econòmic del seu partit. Garicano va defensar al principi de la legislatura que l'Executiu espanyol demanés un rescat. “Al final li van fer cas, perquè el rescat va arribar, va haver-hi un rescat bancari que paguem tots. Tots els espanyols saben que va haver-hi rescat menys Rajoy”, va mantenir Rivera, que va criticar el PP pels escàndols de corrupció i va augurar que en la propera legislatura no hi haurà majories absolutes, i va fer una crida a l'entesa de les forces polítiques.

“Tots els espanyols ja han assumit que s'ha acabat l'etapa de les majories absolutes i de no pactar ni parlar les coses”, va considerar des de Saragossa. En la seva opinió, a partir de les eleccions autonòmiques i municipals del 24 de maig, els espanyols van a hauran de “parlar, pactar, debatre”. Iglesias va invocar, d'altra banda, els ciutadans. “En aquest canvi no sobra ningú, vinguin d'on vinguin”, va proclamar. Tots dos tenen clar que les urnes estan a punt de certificar la fi del bipartidisme.