La protesta estudiantil es reactiva a Veneçuela
Líders universitaris anuncien mobilitzacions de carrer després de la mort d'un jove manifestant per trets de la policia Maduro condemna els fets
Els joves veneçolans han reactivat les manifestacions i protestes a tot el país després de conèixer-se la notícia de la mort, dimarts, de l'estudiant de 14 anys Kluvier Roa, a la ciutat de San Cristóbal, a l'esta de Táchira. A Roa li va disparar un policia de 23 anys al cap durant una protesta contra el governador. L'adolescent va morir abans d'arribar a l'hospital i l'oficial va ser detingut. La mort de Roa s'uneix a la de cinc joves més que han estat assassinats en les últimes setmanes, també de trets al cap, en diferents zones del país. En aquests casos no està confirmat si existeix o no un mòbil polític.
Contra la situació d'inseguretat i la violència que es viu al país es van mobilitzar els joves veneçolans a principis de l'any passat, justament a les ciutats andines de San Cristóbal i Mérida. L'onada de protestes es va estendre a altres llocs i es va perllongar durant dos mesos i mig. El resultat van ser 43 morts, centenars de ferits i milers de detinguts. Molts dels joves que van participar en aquest moviment tenen avui processos pendents amb la justícia veneçolana.
La repressió a la qual van ser sotmesos i les conseqüències penals, a més de divergències entre els que són membres actius dels partits i els que només són representants estudiantils de les diferents universitats, tant públiques com privades, van disminuir la capacitat organitzativa i de mobilització l'any passat. Fa poc hi ha hagut eleccions de líders estudiantils a les universitats, motiu pel qual cares noves estan assumint ara la conducció del moviment.
No direm ni d’on surt ni cap a on va perquè aquest Govern ens persegueix Hasler Iglesias, representant de la Universitat Central de Veneçuela
Una és Hasler Iglesias, representant de la Universitat Central de Veneçuela, la principal institució d'educació superior del país. Iglesias havia anunciat que a partir d'aquest dimarts els estudiants començarien a mobilitzar-se una altra vegada, però que no donarien aquesta informació de manera anticipada ni públicament. "No direm ni d'on surt ni cap a on va perquè aquest Govern ens persegueix", va dir Iglesias, que la nit anterior havia escrit en el seu compte de Twitter: "#Caracas Demà sortim al carrer, aneu tots a les vostres universitats a primera hora i estigueu atents als propers anuncis!".
Iglesias i altres companys es van dirigir dimarts al matí en una marxa "sorpresa" fins al Ministeri de l'Interior i Justícia a exigir que es derogui la resolució 8610 del Ministeri de Defensa, que va entrar en vigor fa unes setmanes i permet l'ús de força mortal per controlar manifestacions i reunions públiques.
Sectors de la comunitat acadèmica van donar el seu suport als estudiants. En un comunicat, la Facultat d'Humanitats i Educació de la Universitat Central de Veneçuela també va exigir anul·lar la resolució. "Crida poderosament l'atenció el ressorgiment de mètodes de control militar de la població –que crèiem històricament superats– inspirats segurament en la doctrina de la seguretat nacional d'una altra època, del temps de les dictadures militars del Con Sud que van restringir les llibertats civils per imposar un pensament autoritari", diu el comunicat.
Mentre el grup d'estudiants continuava al migdia davant del Ministeri de l'Interior, un altre grup, en el qual va participar la líder juvenil Gaby Arellano, escudera del líder opositor empresonat Leopoldo López i militant del partit Voluntat Popular, convidava a marxar al costat de l'esposa de López, Lilian Tintori, en una mobilització de les mares dels estudiants davant de la nunciatura catòlica a Caracas.
El mateix Maduro es va afanyar a condemnar dimarts la mort de l’estudiant de Táchira, i va assegurar que “a Veneçuela està prohibida la repressió armada”
Altres representants juvenils dels moviments polítics que representen la diputada Maria Corina Machado, Leopoldo López i l'alcalde Antonio Ledezma, assenyalats pel Govern de planejar un suposat cop d'estat contra el president Nicolás Maduro, estan recollint signatures entre la societat civil per donar suport a l'acord a la transició, document que van subscriure els tres líders polítics, i que pel Govern constitueix una prova de les seves intencions colpistes.
El mateix Maduro es va afanyar a condemnar dimarts la mort de l'estudiant de Táchira i va assegurar que "a Veneçuela està prohibida la repressió armada". Els líders estudiantils invoquen el seu dret a protestar per la violència que sofreix el país i els assassinats dels quals han estat víctimes els joves. Veneçuela és el segon país més violent del món, després d'Hondures. L'Observatori Veneçolà de la Violència calcula que l'any passat hi va haver 24.980 homicidis a Veneçuela (30 milions d'habitants), 68 al dia, amb una taxa estimada de 82 assassinats per cada 100.000 habitants.
Mentrestant, el secretari general de l'Organització d'Estats Americans (OEA), José Miguel Insulza, va sortir al pas dels últims successos i va condemnar la violència "vingui d'on vingui", informa Silvia Ayuso. Insulza va instar a la necessitat d'un diàleg entre el Govern i l'oposició per calmar la situació a Veneçuela. "Mentre no es facin els passos necessaris per iniciar un diàleg inclusiu que condueixi a la reconciliació dels veneçolans, altres ciutadans innocents poden ser víctimes d'aquesta violència", va dir a través d'un comunicat. Insulza, després de les queixes per la falta de resposta internacional, ja havia instat a frenar la "polarització" a Veneçuela després de la detenció la setmana passada de l'alcalde de Caracas, Antonio Ledezma.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.