El mercader de la terra

No s’escau fer retrats de maquineta o perfils al vol. Els casos d’aquestes persones, poques, exigeixen aproximació, coneixença del seu estil i certes interioritats però, alhora, cal una distància prudent de protecció. Existeixen i els seu tractes gairebé tots es van fermar però s’estimen més l'anonimat en els seus actes. La realitat queda en una càpsula, amb la seva sospita, dins de les biografies decorades de capitalistes de tradició.

Els negocis de la terra (la requalificació del sòl i la compravenda) s'alimenten de la política. Per sobre dels corredors, mercaders i agents immobiliaris, es mouen alguns tipus que marquen i pressionen, aliens al lliure mercat. Són pocs i sempre apareixen, necessaris, com un timbre de les transaccions. Mouen plànols, lleven noses, integren més propietats i ajusten cotitzacions. Assenyalen iniciatives, suggereixen i decideixen, sense invertir. Perceben opcions sobre dominis, la comissió com una càrrega eterna.

L'autoritat i aquests borinots al seu voltant coneixen i ordenen les dades, si una finca o una cantonada del mapa quedaran com a cementeri d'ametllers o, per contra, seran un jaciment de mineral que es fondrà en metall preciós, espai per al ciment i l'asfalt. El tràfic d’influències, la informació privilegiada i les negociacions prohibides són els fems de la corrupció que floreix així, gairebé de cara al públic i a l'ombra, en la multiplicació del valor real d'uns terrenys. Anticipar-se marca el preu de les futures notícies administratives, urbanístiques i de concessions. Obrar abans que succeeixin, entre remor de milions en tant per cents.

Per sobre dels agents immobiliaris es mouen alguns tipus que pressionen

Un paisatge de fora vila és un mapa sense ratlles de solars, rotondes i vials. És un buit obert, un no-res inicial. El fragment passa a ser terra promesa si allà es marca un polígon, un centre comercial, un parc d'atraccions, un hotel, edificis de pisos. Al costat de noves infraestructures les expectatives es disparen. Una quota sòlida de capacitat d'intervenció i pressió es consolida amb dècades de presència als despatxos on es decideix. Alguns han estat a banda i banda del negoci, i alhora, són la personificació diabòlica del corrupte o l'autoritat.

Anar col·locat i guanyador és decidir i fer caixa amb les pròpies resolucions. S'ha donat en el canvi de lleis per urbanitzar el patrimoni familiar, a l'Administració per contractar les teves empreses, col·locar de funcionaris els teus empleats, atorgar ajuts, demanar donacions directes per a un mateix i per al partit. Després de la seva caiguda als noranta, malgrat l’estrèpit del fiasco de la seva notorietat oficial, encara hi ha expolítics i comissionistes que naveguen com taurons en aigües amables. Així, s'exhibeixen autosuficients, còmodes, reconeguts, fins i tot són admirats en les institucions que van ocupar, on s’omet la seva funció oculta.

S'ha donat en el canvi de lleis per urbanitzar el patrimoni familiar, a l'Administració per contractar les teves empreses, col·locar de funcionaris els teus empleats

En el supermercat politicoterritorial domina la pulsió per l'euro, incrementar la fortuna certa; l'acumulació, els doblers criden doblers i mai no farten. Aquests pocs homes -no arriben a cinc a les illes- estan bregats a relacionar-se de tu a tu, entre iguals, paternalistes, familiars. Suporten el risc d'equivocar-se i han assumit amb suficiència la seva mala consideració parcial. L'individu que negocia no necessita presentar credencials. Ha teixit xarxes clientelars, un mapa de connexions de dependències. Actua davant subordinats, afavorits d'antany. En aquesta activitat de fals home bo, interessat, tracta de no trencar enllaços. Obre i tanca bé les portes, sense emissaris. És mestre de la seducció, entre el tempteig i el paternalisme.

Aquest comerç se segella tan sols amb paraules, sons i gestos, sense papers ni transferències bancàries, i sí amb paper moneda. O amb altres béns tangibles: or, art, solars, cases, cavalls, iots, cotxes, un tant per cent ocult i permanent en la futura explotació que neix.

El prototip de l'actor en aquest rol de poder paral·lel que penetra en el poder oficial sol ser sagaç, va sense màscara i té el rostre de pedra picada. No cal sentir vergonya en reclamar cobraments, és gest de propietat. Veterà i amb sorna, bromista, bregat en anècdotes, duu un magatzem de frases fetes de vis pseudorural. Aconseguí i manté un rar respecte i consideració exterior. Li agrada obrar d’oracle, aparentar perquè aconsegueix un protagonisme i una certa reverència mediàtica de vella glòria que sentencia crítica. És el rei del xiu-xiu. Suggereix i amaga però mai dispara. Atacar les palanques que mouen la teva activitat és un error que no comet.

La llegenda sobre algun d'aquests pocs explica que a cada costat d'una carretera important no hagi esdevingut cap venda o requalificació en la qual no hagi intervingut i tret profit. Assessora i fa d'intermediari entre el polític o el funcionari i la propietat. Així alimenta el seu prestigi subterrani de qui maneja tot el bullit i té els ressorts de l'èxit. Com un vell senyor feudal, tal com era.