L’Eurogrup acorda allargar el rescat grec quatre mesos

Hi ha acord. Després del segon Eurogrup en una setmana i el tercer des que Syriza va guanyar les eleccions a Grècia, el Govern del país hel·lè i els seus socis de l'euro han decidit aquest divendres allargar el programa del rescat grec –que expirava el 28 d'aquest mes– durant almenys quatre mesos més. La proposta grega era, no obstant això, de sis mesos. "Hi ha més flexibilitat, que s'acordarà amb les autoritats gregues", ha dit el president de l'Eurogrup a la roda de premsa posterior.

La reunió dels ministres d'Economia de la zona euro, que s'han trobat d'urgència aquest divendres a Brussel·les, ha anunciat un principi d'acord base sobre el qual es detallaran les condicions de l'extensió del programa actual. El text ha estat redactat pel ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, el seu homòleg alemany, Wolfgang Schauble, i el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem.

"Hi ha un acord inicial sobre un text conjunt que es presentarà ara als altres ministres de l'Eurogrup", ha anunciat un alt funcionari grec. El text, que inclou condicions que ha de complir Grècia per poder accedir a una extensió de sis mesos del rescat de 240.000 milions d'euros, encara no ha estat detallat en profunditat però totes les informacions indiquen que "hi ha progressos".

El comissari d'Economia, Pierre Moscovici, ha anunciat fa uns minuts des del centre de les mateixes converses al seu compte de Twitter que "està avançant" ("on avance, on avance, on avance...") i fonts de l'Eurogrup citades per France Presse ja ho confirmaven: "Sembla que hi ha un acord".

Aquesta reunió extraordinària dels ministres de l'euro començava aquest divendres amb més tensió de l'habitual entre les parts negociadores, que ja fa 26 dies que discuteixen sense arribar a cap acord. La Comissió Europea ha advertit aquest matí que no era segur al 100% un pacte entre les parts per estendre el programa de rescat, que expira el proper 28 de febrer. “Queda molt per fer”, ha reconegut un portaveu del president Jean-Claude Juncker, que ha augurat un pacte “si tothom és raonable”. En la mateixa línia s'ha mostrat el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, que ha dit que veia "molt difícil" arribar a un acord amb Grècia però que estava intentant acostar les "principals parts implicades [Grècia i els seus creditors del BCE, l'FMI i la resta dels països de l'eurozona] per arribar a un acord" a la cimera d'aquest divendres a Brussel·les.

Aquest acord és el que s'haurà de presentar aquesta nit als ministres d'Economia de l'eurozona i el que es preveu que estableixi les bases per desencallar el diàleg entre Grècia i "les institucions". És a dir, el que fins ara es coneixia com a trioca (Banc Central Europeu, Fons Monetari Internacional i Comissió Europea).

El ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, que ha arribat "optimista" a la reunió, ha assenyalat que, malgrat les diferències entre els diversos països de l'euro –especialment Alemanya, que va rebutjar ahir dijous la proposta grega–, creu que hi haurà un acord. "El Govern grec espera trobar els seus socis [de l'euro] a mig camí", ha declarat amb referència a les posicions enfrontades entre Grècia i la resta de l'Eurogrup sobre l'extensió del programa del rescat per poder accedir a més crèdit.

El Banc Central Europeu (BCE) desenterra els plans d'una possible sortida de Grècia de l'euro, segons ha informat l'Eurogrup aquest matí. I davant els dubtes sobre un Grexit, Michel Sapin, ministre de Finances francès, s'ha afanyat a deixar-ho fora del debat: "L'única opció és treballar perquè Atenes se senti còmoda" entre els 19 països que comparteixen la moneda única. Mentrestant, el president François Hollande ha estat contundent durant una roda de premsa a l'Elisi junt amb la cancellera alemanya, Angela Merkel: "Grècia és a la zona euro i s'hi ha de quedar".

Brussel·les assegurava ahir dijous que sense acord, dilluns que ve pot arribar una sacsejada als mercats. Però la duresa d'Alemanya anticipa un Eurogrup –el començament del qual s'ha retardat fins a dos quarts de cinc de la tarda– molt complicat. “La carta de sol·licitud de Grècia és un pas endavant. El problema és que els ministres de l'eurozona han de fer-la operativa, i això no serà fàcil. No hauríem de jugar amb foc”, ha explicat una font diplomàtica europea.

El representant alemany a la Comissió Europea, Günter Oettinger, va acusar Grècia d'“entrar com un elefant en una botiga xinesa” i ha augurat que no hi haurà acord fins la setmana que ve, abans de ser desautoritzat per la Comissió. El Govern maltès ha explicat aquest divendres que Alemanya està disposada a deixar sortir de l'euro Grècia. El 2012, Berlín ja es va plantejar fer fora Grècia de la UE, i la crisi de l'euro va empitjorar fins que la cancellera Angela Merkel va rebutjar la idea. El mateix Iannis Varufakis, el 2012, advocava per mantenir Grècia en l'euro davant la sacsejada que això podria provocar tant al país mediterrani com a l'eurozona.

Tant Alexis Tsipras, el primer ministre grec, com la Comissió Europea s'han mostrat aquest matí convençuts de la possibilitat d'un acord. Fins i tot els portaveus del Govern alemany han suavitzat la seva postura després de les declaracions d'ahir, en les quals van rebutjar completament la proposta de Varufakis. L'escenari més probable, segons les fonts consultades, continua sent un acord de compromís: Grècia ja ha cedit en la major part del que volia l'Eurogrup, encara que alguns socis volen encara més duresa per diferents motius. Alemanya i els creditors estan molestos amb el to de Tsipras des que va arribar al poder i no volen que Grècia pugui considerar-se un exemple a seguir per ningú. Els països perifèrics rescatats també són severs amb Grècia perquè temen un contagi polític. Bèlgica, Holanda i els països bàltics van ser també ahir molt durs en una reunió prèvia a l'Eurogrup, segons un dels assistents a aquesta cita. Grècia espera alguna concessió per part de l'Eurogrup després d'haver cedit en gairebé tot l'important.

L'historiador econòmic Barry Eichengreen, un dels grans experts en crisis financeres, assegurava fa unes setmanes que una sortida de Grècia de l'euro “seria com un Lehman Brothers al quadrat”. Falta veure si a Brussel·les s'escolta la veu dels historiadors econòmics.