Obama: “Els Estats Units no estan en guerra contra l’islam”

La recepta per evitar l'extremisme violent és, en opinió de la Casa Blanca, la integració i la inclusió de les comunitats d'immigrants, una cosa que es troba en l'ADN dels Estats Units, ja que és una nació formada per gent arribada de fora. Planificada mesos enrere, però de vigència absoluta després dels atacs terroristes de París i Copenhaguen, la Cimera contra l'Extremisme Violent, que des de dimarts es du a terme a Washington, pretén exposar els esforços de l'Administració de Barack Obama per prevenir que grups com l'Estat Islàmic reclutin per a les seves files joves que se senten marginats i llancin atacs dins dels EUA.

Obama es va dirigir aquest dimecres a la Casa Blanca a representants de la societat civil i del sector privat per assegurar que els Estats Units no estan en guerra amb l'islam, sinó contra “aquells que han pervertit l'islam”. “No hem d'acceptar mai la premissa que Amèrica i Occident estan en guerra contra l'islam perquè és una mentida”, ha declarat el president gairebé com un ressò d'un discurs ja llunyà, com el que va pronunciar al Caire en estrenar presidència el 2009.

Els terroristes no representen mil milions de musulmans” Barack Obama

En opinió del mandatari, grups com Al-Qaida i l'Estat Islàmic busquen desesperadament legitimitat, s'autoanomenen lluitadors d'una guerra santa en defensa de l'islam. “Però no són líders religiosos, són terroristes”, ha dit Obama, que ha provocat una gran ovació a la sala. “I no representen mil milions de musulmans”.

Fent un recorregut per la història dels Estats Units des de la seva fundació fa més de dos segles, el president va repassar tots els desafiaments i derrotes que ha viscut i sofert el país, des de la guerra civil fins a l'atemptat d'Oklahoma i l'11-S. També, les victòries, com l'alliberament d'Europa del feixisme o la derrotar del comunisme. “Sempre hem vençut”, ha dit el mandatari. “Ens aixequem; reconstruïm i continuem endavant”, ha prosseguit. “Així som”.

Per vèncer aquestes ideologies extremistes, Obama va dir que una de les eines més importants és no perdre de vista els valors que fan dels EUA i Occident unes societats lliures. “Els terroristes esperen que traïm els nostres valors, i no ho farem”, va puntualitzar Obama, assegurant que els EUA no són un país hostil, sinó una nació que rep i treballa amb totes les creences.

L’Administració d'Obama intenta prevenir que grups com l’Estat Islàmic reclutin joves que se senten marginats

La tesi per evitar la radicalització la va avançar dimarts el seu número dos, el vicepresident Joe Biden, en definir aquesta nació com “una unió de cultures”, que, tot i que no té totes les respostes per aturar l'extremisme violent, sí que té més experiència que Europa, diana de diversos atacs de radicals, que s'enfronta a “una quantitat significativa d'immigració com un fenomen nou”.

En el dia dedicat a l'agenda interior, la cimera se centra avui en els programes pilot engegats per l'Administració, en què líders religiosos i civils treballen amb les autoritats competents per afrontar la influència de l'extremisme en llocs com Minneapolis – Saint Paul (Minnesota), Los Angeles i Boston (escenari de l'atemptat contra la marató el 2013). “Hem de treballar des de la base i involucrar les nostres comunitats amb aquells que són susceptibles de radicalitzar-se perquè se senten marginats”, va declarar Biden, que va considerar que les respostes han d'anar més enllà d'una acció militar.

A principi d'any –i després de l'atac contra la revista satírica Charlie Hebdo–, Obama posava Europa davant del mirall en dir que “el perill més gran” del Vell Continent eren els problemes de convivència amb la població musulmana –que, no obstant això, als EUA se sentia integrada i nord-americana–. Ara, la Casa Blanca pretén utilitzar el cas de Minesota per veure “què està funcionant i què no”, i ampliar aquesta classe de programes a altres llocs. A l'àrea de les Twin Cities –com es coneix Minneapolis ­– Saint Paul–, la primavera passada la Fiscalia va recórrer a prominents membres de la comunitat somali per intentar evitar que joves fossin reclutats per anar a les files de l'extremisme violent. La Casa Blanca està sent molt acurada amb els termes i fins ara ha evitat les expressions “extremisme islàmic” o “musulmà extremista”.

Els grups de defensa dels drets civils que temen que el pla serveixi per instal·lar sistemes de vigilància

Més de la meitat de tots els somalis que viuen als EUA es concentren en aquest Estat de l'Oest Mitjà, fronterer amb el Canadà. Entre el 2006 i el 2008, diversos nord-americans d'origen somali es van unir presumptament al grup terrorista Al-Xabab per lluitar a l'estranger i més de 20 persones estan encausades a Minnesota per participar o facilitar aquest reclutament.

L'acostament de les autoritats a les comunitats musulmanes en aquests programes pilot ha despertat recels entre els grups de defensa dels drets civils, que temen que aquest pla serveixi com a porta de darrere per instal·lar sistemes de vigilància que violin els drets dels individus i envaeixin la seva privadesa. En opinió del grup Muslim Advocates, el pla de la Casa Blanca sembla centrar-se “només en la comunitat musulmana, que és responsable d'una petita fracció de les activitats terroristes que es duen a terme als EUA”. Segons dades de l'FBI citades per Muslim Advocates, només un 6% dels incidents terroristes duts a terme al país entre el 1980 i el 2005 van ser “atribuïbles a musulmans”.

El grup de defensa dels musulmans indica que són nombrosos els estudis que situen els grups d'extrema dreta com la principal amenaça de violència ideològica al país. Qualsevol altra fe, diu el grup, inclosa la cristiana i la jueva, “estaria horroritzada si sabés que les forces de l'ordre han demanat als seus líders religiosos que vigilin els seus fidels i ho transmetin als agents”.

L'agenda de la cimera, amb 13 sessions només entre ahir i avui, i que acaba demà dijous, no té cap grup de treball sobre llibertats civils o privadesa. Sí que es dedicarà temps a dialogar sobre el paper de les xarxes socials en les estratègies de reclutament d'organitzacions radicals com l'autoanomenat Estat Islàmic.