Pals a les rodes

Ni tan sols l'atapeït calendari que queda fins a les eleccions autonòmiques ha contingut les exigències d'alguns socialistes madrilenys, que només accepten la designació d'un nou candidat a la presidència de la Comunitat de Madrid si prèviament se celebren primàries. D'aquesta manera surt a la llum un altre episodi de l'ofensiva per intentar torçar el braç al secretari general, Pedro Sánchez, com si això fos el més important que ha de fer el PSOE quan queden menys de 100 dies per unes eleccions en les quals es veu amenaçat per una forta competència d'altres opcions; i quan fa 20 anys que està fora del poder a la comunitat madrilenya.

Teòricament, l'elecció directa pels militants supera altres procediments de designació de candidats. D'aquí l'ús que els socialistes han fet d'aquesta fórmula per dotar de legitimitat, entre d'altres, el propi secretari general. Els qui exigeixen improvisar aquest mateix procediment a la vigília d'un procés electoral obliden que accentuar les discrepàncies dins dels partits és un mètode segur d'anar a la derrota. Més enllà dels límits del PSOE, a ningú li passar per alt que està en joc no només el lideratge de Sánchez, sinó també la supervivència d'aquest partit com a organització digna de ser tinguda en compte.

La direcció federal, recentment escollida, hauria de tenir prou respecte per prendre les seves decisions i esperar al contrast dels resultats a les urnes del 24 de maig. Lliurar-se ara a massa maniobres internes equival a oblidar que la prioritat absoluta dels que concorren a les eleccions ha de consistir a convèncer molts ciutadans, i no només la militància fidel.

En els partits tradicionals, hi ha qui encara no s'adona que enrocar-se en les tàctiques sinuoses acredita cada vegada menys per representar i dirigir la ciutadania, sens dubte més interessada en candidats de prestigi professional i intel·lectual per exercir aquestes funcions, encara que no portin un carnet a la butxaca. Això haurien de tenir-ho en compte els que aspiren a treure el partit socialista de la seva prostració. I també qui ja ha exercit el càrrec de màxima rellevància en aquesta força política, José Luis Rodríguez Zapatero, que hauria d'ajudar lleialment els seus successors. No pot haver-hi en aquesta crítica conjuntura del PSOE una labor pitjor que la de col·locar pals a les rodes a la primera oportunitat.