El ‘cas Palau’ decau entre recursos i aturades

“Encara no ha acabat la instrucció, i ja en fa sis anys”, va lamentar dilluns passat Artur Mas, a propòsit del cas Palau, durant la seva compareixença al Parlament. La investigació sobre el desfalc de la institució musical i el pagament de comissions il·legals a Convergència va acabar, essencialment, l'octubre de 2013. El jutge va concloure llavors que el partit nacionalista havia rebut de Ferrovial 6,6 milions a canvi d'adjudicacions públiques i que Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, s'havien apoderat de 24 milions del Palau. Però la veritat és que la fase d'instrucció formalment encara no ha acabat, i que el judici oral per aquests fets ni tan sols s'albira en l'horitzó. Per què?

La Secció 21a de l'Audiència de Barcelona té sobre la seva taula, des de novembre, el recurs que va presentar el fiscal del cas, Emilio Sánchez Ulled, contra l'arxiu de la causa per a l'exdiputat de CiU Jaume Camps. El jutge instructor va exonerar Camps perquè el suposat delicte que va cometre —fer d'intermediari en el pagament de les comissions— havia prescrit. El recurs del fiscal és l'últim que queda per resoldre per donar per acabada la complexa investigació del Palau i buscar un buit en l'agenda de la sala a la qual correspongui jutjar-lo.

La lentitud del final de la instrucció allunya la data del judici

Els fets van ser fixats pel jutge instructor l'estiu de 2013, tot i que l'octubre d'aquest any va modificar un “error material” i va elevar les quantitats lliurades a CDC a través, sobretot, del seu extesorer Daniel Osàcar, que afronta una petició de set anys de presó. L'últim any i quatre mesos, en qualsevol cas, han estat de poca activitat indagatòria. La Fiscalia i les acusacions —la particular, que exerceix el Palau com perjudicat, i la popular, que lidera la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB)— van redactar els seus escrits sol·licitant, entre altres coses, penes elevades de presó per a Millet i Montull.

Quan tot semblava llest per enviar-ho a judici, la FAVB va demanar la imputació de nou empresaris que havien fet diverses feines a l'habitatge de Millet, malgrat que les van facturar a l'entitat musical. El jutge que va impulsar el cas Palau i que va aprofundir en el finançament il·legal de Convergència, Josep Maria Pijuan —ara jubilat— va rebutjar la petició. Però la Secció 21a va donar la raó als veïns i va obligar el nou titular —el magistrat José Julián García de Eulate— a prendre declaració als empresaris al juny de 2014. Després de sentir la seva versió, els va exonerar.

El cas Palau ha vist desfilar cinc jutges d'instrucció des de l'estiu de 2009, quan els Mossos d'Esquadra van irrompre al coliseu modernista a la recerca de proves del desfalc i després d'una querella de la Fiscalia Anticorrupció. El primer, Juli Solaz, va ser el més polèmic per la seva lentitud en la tramitació i per no aplicar mesures cautelars sobre els dos homes que, ja llavors, havien confessat (només en part) ser els saquejadors del Palau. L'últim canvi de magistrat també ha influït en la ralentització del cas, que ara decau.

La baixa d'un magistrat a la Sección 21a —encarregada de resoldre els recursos del cas Palau— tampoc ha ajudat a agilitar aquest tram final. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya considera, no obstant això, que no ha estat un factor clau. “La baixa es va cobrir amb un substitut, per la qual cosa el funcionament de la secció no se n'ha vist afectat. L'últim recurs del fiscal va entrar al novembre i la ponent l'ha de resoldre”, explica un portaveu.

El procés haurà d'aclarir si CDC va rebre comissions il·legals

Com més es dilata el final de la instrucció, més es distancia en el temps la vista oral. La dada és rellevant si es té en compte l'edat d'alguns acusats. Especialment, del gairebé octogenari Millet, que a més arrossega problemes de salut. L'any passat, durant el judici per l'hotel del Palau —per què va ser condemnat a un any de presó— es va trencar el fèmur; una lesió que, en persones de la seva edat, pot tenir complicacions.

La dilació del ‘cas Palau’ ha erosionat Convergència

Las defenses dels 17 acusats poden “intentar demanar l'atenuant de dilacions indegudes” per rebaixar una possible pena, expliquen fonts del cas, tot i que aquesta petició és “difícil que prosperi perquè la instrucció està viva”, matisen.

El judici no se celebrarà abans de les eleccions catalanes del 27 de setembre; és probable, fins i tot, que en aquells dies no hi hagi data per a la vista. El jutge considera que Ferrovial va camuflar les comissions —del 4%— per obres de gran envergadura (Ciutat de la Justícia, línia 9 del metro) durant l'últim govern de Jordi Pujol com a donacions al Palau. El procés ha erosionat Convergència, que va haver de posar la seva seu, al carrer Còrsega de Barcelona, com a aval per cobrir la fiança de 3,3 milions.

Les anotacions a les agendes de Millet, documents trobats en ordinadors i la declaració de testimonis són la base probatòria del cas Palau. El jutge retreu a Millet el seu “immutable silenci” sobre el presumpte finançament il·legal de Convergència. Tot aquests elements es posaran a prova al judici, que haurà d'aclarir si la convicció expressada per Mas a la cambra està justificada: “Estic convençut que no hi ha il·legalitats entre CDC i el Palau de la Música”.