La taxa catalana del cinema, en l’aire

Tots i cadascun dels contractes de connexió d'ADSL que han fet les companyies de telefonia a Catalunya des de l'1 de gener passat s'han carregat amb un cànon de 0,25 euros com a taxa de cinema que es destinarà a la indústria audiovisual. De moment, ni les companyies –Movistar, Ono, Vodafone i Orange–, que són les que el paguen, ni la patronal que les agrupa, ni la mateixa Administració han fet un càlcul del que s'ha pagat o s'ha cobrat per aquest concepte.

Un cobrament que pot quedar en suspens els propers mesos si el Govern espanyol interposa el ja anunciat recurs d'inconstitucionalitat –i aquest tribunal l'admet– contra la llei catalana que va introduir el nou gravamen el desembre de l'any passat.

Cultura va rebre el 29 de gener passat una notificació del Ministeri d'Hisenda que adverteix que si en un termini d'uns sis mesos no es troba “la via de cooperació” i la “solució adequada” entre les operadores de telefonia i el Govern, interposaran un recurs davant el Tribunal Constitucional.

Un contratemps polític per al Govern i un altre de pitjor, amb efectes pràctics, per al Departament de Cultura. Perquè no fa ni un mes que el seu titular, Ferran Mascarell, quan va presentar els Pressupostos per aquest any, afirmava que el 2015 la indústria audiovisual catalana tindria més ajudes perquè ja es comptaria amb uns ingressos extres de 10 milions d'euros –dels 20,5 calculats per any– procedents de l'aplicació de la taxa esmentada.

En presentar els números, Mascarell va concretar que de les subvencions als sectors, la part del lleó, de 17,2 milions d'euros, era per al sector audiovisual, que el 2014 es va haver de conformar amb 7,1 milions. Pel que fa als restants 10,5 milions d'euros previstos de la recaptació anual de la taxa, no es van computar en els pressupostos d'aquest any per “raons de prudència”, segons va precisar el conseller en el debat del Parlament català el 22 de gener passat.

Aquell dia va quedar clar –i l'argument no ha variat– que una hipotètica impugnació per part de l'Estat d'aquesta taxa tindria efectes negatius sobre la indústria audiovisual per la senzilla raó que Cultura fiava les ajudes al sector a aquests ingressos: “No hi ha més diners”, es reafirmava avui el departament de Mascarell. A la Generalitat li dol especialment que sigui el Govern espanyol el que ho promogui perquè només un recurs interposat per ell té la capacitat de suspendre la llei catalana. Això mateix va passar quan el Govern de Mariano Rajoy va portar al Constitucional l'euro per recepta que van legislar Catalunya i la Comunitat de Madrid.

Si el recurs davant del Constitucional és presentat per un particular o, en aquest cas, per Ametic, la patronal que agrupa les operadores, l'efecte no és suspensiu de forma immediata. A l'entitat que representa les companyies de telefonia, per contra, l'avís d'Hisenda a la Generalitat els ha sonat a música celestial perquè els suposa una gran ajuda en les seves tesis. “Amb independència del que faci Hisenda, els serveis jurídics d'Ametic continuen perfilant l'acció judicial que s'interposarà contra la taxa en un termini breu”, han assenyalat des de la patronal. Malgrat el temps que fa que preparen aquesta acció, encara no aclareixen de quina naturalesa serà ni davant de quina instància.

Les operadores i Hisenda comparteixen un punt de vista: la taxa catalana suposa una doble imposició. Ametic manté que ja paguen un cànon semblant en l'àmbit d'Espanya que reverteix en la indústria audiovisual i Hisenda entén que les operadores ja paguen l'IAE i l'IVA, així que una taxa més seria una doble imposició.