La reina del cànnabis de Beverly Hills

Amb 24 anys, Cheryl Shuman havia sortit de la pobresa, s'havia fet milionària venent cupons de descompte a Los Angeles, s'havia arruïnat una altra vegada, i malvivia al seu cotxe. Va trobar feina en una òptica d'Encino, al nord de la ciutat, per quatre euros l'hora. “Un dia, les altres noies estaven fora fumant i jo estava sola a la botiga. I llavors va entrar Michael Jackson”. Era l'època de Thriller, a principis dels vuitanta. Anava disfressat perquè no el reconeguessin, ho passava malament pel carrer, explica Shuman.

“Llavors li vaig dir que si volia el podia atendre a domicili”. A Jackson li va encantar la idea de no haver de sortir de casa. Quan va anar a la seva mansió, Shuman li va adaptar unes ulleres amb mitjans precaris. “Em va dir, puc recomanar-te gent?". Em va ajudar a comprar un equip i em va enviar George Lucas, John Landis, Quincy Jones, Paula Abdul, la seva germana… En 30 dies havia guanyat 14.000 dòlars (12.500 euros), m'havia posat dreta de nou i vaig dir al meu cap que ho deixava”.

Diuen que Los Angeles, capital mundial del xou business, és una ciutat que es posa als teus peus si tens una bona història per explicar. La de Cheryl Shuman és de les millors. Empresària, mare soltera, arruïnada, tres vegades milionària, supervivent de càncer i, els últims anys, reina de la distribució de marihuana entre l'elit de l'espectacle. Shuman s'ha fet famosa com a presidenta del Beverly Hills Cannabis Club i té una missió: “Aconseguir que consumir marihuana sigui tan normal com prendre vi amb el menjar”.

La trobada amb EL PAÍS es produeix de nit al llegendari bar Rainbow del Sunset Strip, la zona oest de Sunset Boulevard on diverses generacions de músics i estrelles han protagonitzat tot tipus d'excessos per alimentar la seva llegenda, alguns fins al punt de morir en aquest carrer. Shuman havia citat dones que volen començar negocis relacionats amb la marihuana, per fer una sessió de networking i donar-los una xerrada motivacional sobre els seus propis èxits. “Va començar com una convocatòria per a 15 persones i se n'han presentat 40”, deia mentre intentava organitzar les taules.

“Aquest és un programa de patrocini per ajudar la gent a ficar-se a la indústria”, explicava Shuman. Una per una, les participants s'anaven presentant. “Hola, sóc la Kim, sóc interiorista. Estic tipa de dispensaris de marihuana foscos, vull conèixer gent i entrar en la indústria”. Una altra: “Hola, sóc fotògrafa i estic llançant el primer lloc de fotografia i vídeo especialitzat en marihuana”. Una tercera deia que era metgessa i que en realitat la marihuana no li importava gaire: “Estic aquí per fer diners”. Una empresària amiga seva, ensenyava el seu últim producte, caramels per a gossos amb marihuana. “És per a gossos nerviosos”, diu.

Shuman troba temps per seguir explicant la història que l'ha portat fins aquí. A mitjans dels noranta, el que va començar amb unes ulleres per a Michael Jackson era una empresa valorada en 20 milions d'euros anomenada Starry Eyes. Shuman no només feia les ulleres de sol per a estrelles com George Clooney o Tom Cruise, sinó que proveïa productors, directors i directors artístics per a les pel·lícules. Abans, havien de comprar moltes ulleres i provar-les. Ella va començar a portar mostraris a domicili. “Vaig fer totes les pel·lícules d'ulleres, des de Terminator 2 fins a Misión Imposible”. D'aquí és d'on surten els seus contactes amb les estrelles.

El seu acostament amb la marihuana va arribar el 1996, després d'una agitada relació sentimental. Vorejant un estat depressiu, el seu psicòleg un bon dia li va dir que es fes un porro. “Vaig pensar que hi havia una càmera oculta”. Aquell any es va aprovar l'ús mèdic de la marihuana a Califòrnia. Shuman va muntar una granja de marihuana al nord de l'Estat i va començar a vendre'n a la seva llista de contactes professionals, les estrelles, i amb el mètode que sabia que funcionava, a domicili. “Jo havia treballat amb Cameron Diaz, Drew Barrymore, Justin Timberlake, Paul McCartney. A tota aquesta gent li encanta la marihuana”.

Avui el Beverly Hills Cannabis Club el componen 1.700 membres, dels quals “uns cent” són la veritable elit de l'espectacle, els productors i directors més importants. Al club poden comprar a domicili “el millor cànnabis del món, tot natural i orgànic”, a 620 euros l'unça (28,3 grams).

El 2006, li van diagnosticar un càncer que la va deixar prostrada en un hospital. Va començar a tractar-se amb cànnabis a través d'un amic. Afirma que en 60 dies va passar d'estar pràcticament en estat vegetatiu a anar al lavabo sola per primera vegada. Està convençuda que el CBD, un principi actiu medicinal del cànnabis, la va curar i que pot revertir tumors. Es tracta d'una d'aquestes experiències a la vora de la mort que canvia la vida d'una persona i es converteix en la seva obsessió. Hi ha qui atribueix la recuperació a Déu, i abraça la religió. Shuman la va atribuir a la marihuana, i s'hi va abraçar.

L'any següent, Shuman va decidir “sortir de l'armari” i donar tota la publicitat que pogués a la seva empresa i a si mateixa. Té una presència constant en mitjans nord-americans per promocionar el cànnabis i els seus beneficis medicinals, especialment per a pacients de càncer. “Treballo amb mares que tenen nens que s'estan morint de malalties i lluiten per salvar-los, els animo que posin jardins de marihuana a casa seva”. Està convençuda que és qüestió de temps la legalització total. “És el nou alcohol”. Les seves empreses fan consultoria, assessoria d'imatge, màrqueting, branding, publicitat. Afirma que gestiona un fons d'inversió de 106 milions d'euros per invertir en negocis de marihuana. Aconseguir-ne la legalització, i cobrar per ajudar a col·locar-se en un bon lloc per quan això passi, és la seva feina.

La marihuana és completament legal a Colorado, Alaska, Washington i Oregón. A Califòrnia és d'ús comú, però cal fer el paperot de buscar una recepta mèdica per justificar-ne l'ús terapèutic. Tot i això, és il·legal a àmbit federal. Per tant, hi ha base legal per tancar qualsevol negoci de marihuana, en qualsevol moment. Això s'utilitza per evitar que la marihuana sigui massa normal, especialment quan un negoci adquireix notorietat mediàtica. “Em podrien arrestar i enviar-me a la presó per donar exemple en qualsevol moment”, diu Shuman. “Quan me'n vaig al llit, tinc aquesta visió de gent entrant per la porta amb un AK47 i cridant: A terra!”.

Cheryl Shuman farà 55 anys el mes que ve. Va créixer en una granja de tabac a Buena Vista, Ohio, a la regió dels Apalaches, un dels comtats més pobres dels Estats Units. “Vaig ser una nena treballadora”, relata, “no vaig tenir aigua corrent fins als 14 anys”. Té dues filles, de 34 i 27 anys. La gran treballa amb ella i la més jove, a la indústria del cinema.

El seu objectiu els propers anys és “ser la Martha Stewart de la marihuana i muntar la companyia de mitjans més gran” del sector. Farà una revista que es dirà Cannalebrity, una fusió de les paraules cànnabis i celebrity  i la seva temàtica és evident. “Vinc del no-res i tinc una vida de jet set. Tot el que tinc m'ho he guanyat. Però al final del dia, quin sentit té la vida? Jo vull ser la que faci això realitat, vull ser la que ho porti a la terra promesa. Deixar un llegat, aquest és el meu pla”.