Els Goya 2015, quatre hores en quatre minuts i 26 frases

El cinema resisteix, malgrat tot: la crisi, el 21% d'IVA cultural, les promeses encara per complir del Govern espanyol, la batussa per les exempcions fiscals. I així va ser el començament de la gala dels Goya 2015; Resistiré, del Dúo Dinámico, va ser el crit del cinema espanyol que va tancar el número musical del començament dels premis. Va començar Ana Belén, i després la van seguir molts més : Eduardo Noriega, Asunción Balaguer, Lolita, Miguel Poveda, Clara Lago, Loles León, Hugo Silva, Macarena García... Des de l'escenari, alçats com aquest jonc, actors i actrius van cantar a l'uníson aquesta declaració d'intencions poc subtil.

Al pati de butaques, el ministre José Ignacio Wert intentava no regirar-se massa al seient. Però la veritat, i l'encertat mestre de cerimònies ho va dir ben clar, és que l'Estat es va endur 26 dels 123 milions recaptats el 2014 gràcies al súper IVA cultural: "Aquest any ha estat el cinema el que ha ajudat els orcs del... Què dic orcs. No, orcs no. Les arques de l'Estat. Bé...tots dos". Així va començar la nit, que va recuperar audiència respecte a l'any passat amb un 24,7% de quota de pantalla (19,8% el 2014).

Espontaneïtat, humor, records, emocions i reivindicacions per a una gala que Rovira va saber portar cada segon, fins i tot en recollir el seu Goya com a actor revelació. El "susti-gusti" ja va passar. I ho va fer allargant-se però sense avorrir —excepte en moments puntuals— durant quatre hores. Repassem els millors moments d'una nit en la qual la família espanyola del cinema, va preferir estar al costat de la seva raó de ser, el públic, i no gastar massa energies en qui li fa front, el Govern espanyol.

El mestre de cerimònies

Dani Rovira va funcionar. La seva proximitat amb el públic, les passejades escenari-graderia i uns monòlegs dels quals ningú no es va deslliurar van donar ritme a la gala; també quan li va tocar a ell recollir capgròs. Era el favorit de les apostes, i no es van equivocar, se'n va anar amb l'aplaudiment del públic com a mestre de cerimònies i amb el Goya al millor actor revelació. 

"El dedico a la millor companya, en tots els aspectes. Jo em quedo amb la peanya i tu et quedes amb el capgròs. Va per tu, Clara".

"Com es fan tantes coses alhora? Moltíssimes gràcies, això és de molta gent. El dec a molta gent, sobretot als qui han provocat el Big Bang, que van ser els meus pares i a un munt d'estrelles i satèl·lits amb els quals m'he creuat. Al capità del vaixell, al grandiós Emilio Martínez Lázaro".

"Loreak, perquè jo ho valc. Dues nominacions, millor pel·lícula i millor música original, per què? Perquè els bascos són així".

"A mi personalment el que m'ha agradat més de tots els Relatos Salvajes és el de l'avió. Perquè és molt difícil fer un relat salvatge en un avió i que Ryan Air no hi tingui res a veure. Una vegada vaig pagar tres euros Madrid-Londres i em va semblar car. Em van perdre la maleta... i jo no portava maleta".

"Moltíssima sort aquesta nit (a Jesús Castro). I et dic sort, perquè aquesta nit la necessitaràs. Que a mi em posa unes lents de contacte blaves i... No, no, que jo tinc els ulls molt junts. Si els arribo a tenir més junts, sóc un minotaure".

"El paper el tenies, però la talla no (a Javier Gutiérrez). Sí, sí, asseu-te... si no notarem pas la diferència (...) Ara de debò, vals molt (...) Has demostrat que un humorista pot fer de policia, al contrari és més complicat. Moltíssima sort".

"José Sacristán, jo he vist totes les teves pel·lícules, des de la primera en blanc i negre fins a la dels superherois en la qual vas fer de Magneto. Tu has vist Ocho apellidos vascos? Doncs ja has vist totes les meves, ja estem empatats"

"Diu la llegenda que Penélope Cruz truca a la seva companyia de telèfon per donar-se de baixa i ho aconsegueix".

"Antonio, tu estàs diví, tu estàs millor que mai... Estàs a punt per entrar a viure".

"Wert, bona nit. Et puc tutejar? Nacho, què tal? Com estàs? (...) Estic molt content que hagis decidit ser aquí amb nosaltres i que gaudeixis, t'enamoris de nosaltres, perquè som com per menjar-nos. Al final de la gala hi ha un còctel, està tot pagat. I una cosa més, Nacho, posa bona cara".

"Com es diu tràiler o tràilers? Jo dic camionàs i així no... Jo crec que les millors persones que saben fer tràilers són les mares. Una mare sense voler entra a casa i diu 'Vaja, vaja, vaja, quina una n'ha fet el teu germà. Quan el teu pare se n'assabenti, no m'ho vull ni imaginar. Avui a dinar ve (...) Jo aquest dinar no me'l perdo encara que hi hagi bròquil al vapor".

Els guanyadors i presentadors

Carmen Machi, millor actriu de repartiment per Ocho apellidos vascos:

"Va ser viure el cinema al màxim, va ser divertit, llevar-te al matí amb ganes de rodar, amb un equip collonut, com ha de ser, i encara més si hi ha Emilio Martínez Lázaro al capdavant, que crec que és una persona que també hauria d'estar present, perquè és gràcies a ell que aquesta pel·lícula és un fenomen ".

"Fa molt poc, un dia abans d'anar-se'n (Amparo Baró) em va dir: 'O sigui, que pujaràs a recollir el Goya no?'. I jo: 'Què dius, Amparo? No ho crec! Que no'. I ella em va dir: 'Doncs ja m'ho diràs'. Doncs ja t'ho dic, Amparo, estimada meva, enyorada beneïda, estimada Amparo Baró, això és per a tu".

Karra Elejalde, millor actor de repartiment per Ocho apellidos vascos.

"... I especialment, amb algú imprescindible per a l'èxit d'aquesta pel·lícula com és Emilio Martínez Lázaro, que trobo molt a faltar avui. Segueixo... El voldria dedicar a la memòria del meu vell, del meu oncle i a la memòria d'un gran actor, Álex Angulo. Cadascun d'ells i de manera diferent m'han aportat moltes coses per fer aquest treball".

Bárbara Lennie, millor actriu per Magical Girl.

"Jo sóc actriu, entre altres coses, perquè hi ha algú que es fixa en tu. Gràcies a tots aquests directors que t'ofereixen l'oportunitat: Montxo Armendáriz, Isaki Lacuesta i Daniel Monzón i un paio que va compartir la seva passió per fer cinema, Jonás Trueba".

Javier Gutiérrez, millor actor per La isla mínima.

"Estic al límit del col·lapse".

"Alberto Rodríguez, visca la mare que et va parir! Gràcies per fer el cinema que fas, gràcies pel teu talent descomunal i per la teva humanitat enorme".

"Raúl Arévalo, gràcies pel teu companyerisme. Aquesta nit m'aplaudeixes tu a mi però jo t'aplaudiré moltes vegades més perquè ets un director que comença i l'actor amb més present i més futur d'aquest país. T'estimo, amic".

Nerea Barros, millor actriu revelació per La isla mínima.

"Ostres, moltes gràcies. No m'ho esperava en absolut". 

Alberto Rodríguez, millor director per La isla mínima.

"Moltes gràcies a tots. Jo em sento aquesta nit una mica recollint aquest premi en nom d'un munt de gent que va decidir fa 20 anys intentar fer cinema a Andalusia tant sí com no; per sobre que no hi hagués mitjans, que no hi hagués diners, fins i tot sense saber gaire bé què estàvem fent, perquè talent potser en teníem, però ens faltava fins i tot el llenguatge".

Antonio Banderas, Goya d'Honor.

"Crec que tot premi ha de ser dedicat, i jo enviaré aquesta dedicatòria a qui segurament ha sofert més la meva passió pel cinema, les meves absències perllongades, els meus compromisos professionals. És la persona de la qual em vaig perdre els millors plànols, les millors seqüències i que, no obstant això, ha estat la meva millor producció. Et dedico aquest premi, i et demano perdó a tu, Stella del Carmen, a tu, filla meva". 

Pedro Almodóvar, va presentar el Goya d'Honor.

"Amics del cinema i de la cultura. Senyor Wert, vostè no està inclòs en això".

Curro Sánchez Varela, el fill de Paco de Lucía, millor pel·lícula documental per Paco de Lucía: La búsqueda.

"Avui quan tornem de celebrar les meves germanes i jo, aquest Goya descansarà al costat del Goya del meu pare. Dedicar aquest premi a les meves germanes per ajudar-me, a aquesta dona d'aquí tan maca, que és la meva mare. Saps, mare, que sense tu aquest projecte hauria estat impossible de dur a terme? Ens has donat esperances quan les perdíem pel camí".

El Langui, va presentar el Goya a la millor banda sonora.

"Això de les escales és com l'IVA. Una bona murga".

Giovanni Maccelli, millor curtmetratge d'animació per Juan i la nube.

"No estic d'acord en què siguem el futur del cinema espanyol. Som el present. Som el present, només que un present desconegut, per això ens agradaria veure més cinema d'animació a les sales i a la televisió. Si estem tots aquí és perquè en algun moment ens hem quedat fascinats per una pel·lícula. Hem de seguir educant els nens. I això s'aconsegueix amb bones pel·lícules i amb educació".