La Sagrera: unes obres quasi aturades

Poc més de dos milions d'euros. És el que es van gastar l'any passat les tres administracions implicades –Ministeri de Foment, Generalitat i Ajuntament de Barcelona— en la construcció de l'estació de La Sagrera. És la xifra més baixa injectada en les obres en els últims anys, una demostració que el que havia de convertir-se en l'edifici més important de Barcelona, segona parada de l'AVE a la capital catalana i eix d'una macrooperació urbanística de 164 hectàrees, gairebé ha estat paralitzat. De fet, l'Ajuntament ho va reconèixer quan al març va dir que estava a punt de recuperar els treballs.

En els últims anys la zona ha estat l'escenari de troballes arqueològiques i fins i tot d'investigacions per la suposada adjudicació fraudulenta de contractes vinculats amb el tren d'alta velocitat. Però a l'esvoranc amb prou feines s'hi poden veure uns operaris treballant amb l'ajuda de diverses grues i camions que treuen terra del recinte. “Són molt poques persones per tot el que cal fer”, descrivia un veí divendres passat, mentre atalaiava la gran esplanada. El regidor d'Hàbitat Urbà de l'Ajuntament de Barcelona assegura que les obres continuen i que s'està treballant en profunditat per armar la gran llosa que frenarà la pressió de l'aigua freàtica.

L'Ajuntament tramita
el pla urbanístic de la zona entre crítiques

“Seguim amb el mateix calendari. L'estació s'acabarà el 2019 i s'engegarà el 2020”, diu Antoni Vives. El director de Barcelona Sagrera Alta Velocitat (la societat encarregada de coordinar els treballs), Joan Baltà, confirma que “donada la reperiodificació que s'ha produït en les obres, el 2014 és l'exercici en què el ritme inversor és menys alt” i matisa que els 2,3 milions d'inversió que consten en els comptes de la societat de 2014 són “provisionals”. Adif no diu res.

Malgrat la situació actual, les obres han rebut alguna bona notícia en l'últim mes. És el cas de la licitació per construir el col·lector d'aigües de Prim, una obra de 23 milions d'euros i tretze mesos d'execució que és indispensable per reordenar la platja de vies de Rodalies de la futura estació.

El Ministeri de Foment i l'Ajuntament de Barcelona van aconseguir un acord el 2013 per abaratir el projecte. El resultat serà una estació més petita –“perquè el projecte inicial era impossible finançar-lo”, sosté Vives— que costarà uns 650 milions d'euros i que ja no es finançarà mitjançant les plusvàlues generades per la promoció d'oficines i gairebé 2.000 habitatges, com es preveia inicialment. L'Ajuntament pensa sufragar la inversió amb la concessió d'un centre comercial de 22.000 metres quadrats, una superfície que s'afegirà als gairebé 6.000 metres quadrats de botigues que tindrà la mateixa estació. El petit comerç està que trina. El districte de Sant Andreu és un dels barris de Barcelona on hi ha més locals tancats (un de cada cinc). “S'ha passat d'una bombolla a una altra, la comercial”, denuncia la regidora d'ICV-EUiA, Janet Sanz.

Els veïns definiran en una jornada com volen les 164 hectàrees

Els veïns dels deu barris afectats pel projecte de la Sagrera tampoc estan contents. “És una vergonya i no ho podem continuar tolerant”, es queixa Santi Serra, president de l'Associació de Veïns de Sant Andreu. Critica que des de fa temps que no tenen novetats del curs de les obres. I que ara, amb les eleccions molt a prop, els partits polítics se'ls acostaran un altre cop amb les seves propostes. Han decidit organitzar una jornada el 14 de març en què participaran reconeguts urbanistes per elaborar un document unitari en què es constatin quines són les seves necessitats i com volen que sigui el futur de les 164 hectàrees que ara només serveixen per separar els districtes de Sant Martí i Sant Andreu.

Un dels exemples d'aquest futur incert és l'estació de Sant Andreu Comtal. Acumula dos anys de retards i Vives subratlla que l'Ajuntament està pendent que el Ministeri de Foment els concreti la data de licitació. El futur de tot el projecte de La Sagrera va per llarg. En el planejament s'adverteix que es trigarà vuit anys a acabar el pla des que comenci. I avisa també que aquest inici està subjecte a les obres ferroviàries, a la desafectació del sòl i a les obres d'infraestructures.