Així eren els tatuatges fa 5.000 anys
Un grup d'investigadors fa el mapa dels 61 tatuatges de la mòmia d'Ötzi
Gairebé tots són línies paral·leles, tot i que n'hi ha dues que tenen forma de creu, i el seu significat encara és incert. Però el que és clar és que el misteri escrit a la pell de l'home de gel ja té un full de ruta. Els tatuatges de la mòmia d'Ötzi han pogut per fi ser dibuixats detalladament en un mapa gràcies a la tasca d'investigadors de l'Acadèmia Europea de Bozen/Bolzano (EURAC) i a l'ajuda d'una tècnica fotogràfica: la fotografia multiespectral. És a dir, fotografiar la mòmia de 5.300 anys en totes les bandes, de l'infraroig a l'ultraviolat.
“Vam fer servir una càmera convencional [una Nikon D800 de 36 megapíxels] a la qual vam afegir filtres per escombrar tot l'espectre lumínic. Després aquestes imatges es passen a un programari que permet superposar-les i distingir entre el que seria un tatuatge i una ferida o un altre tipus de marca a la pell”, explica Albert Zink (Bozen, 1965), un dels autors d'aquesta investigació publicada a la revista científica Journal of cultural heritage i director de l'Institut per a Mòmies i l'Home de Gel d'EURAC, responsable del projecte.
Fins ara, el nombre de tatuatges registrats pels diversos estudis sobre la mòmia d'Ötzi eren fluctuants, segons aquesta investigació, “sobretot, per les dificultats de detectar les marques visualment”. Però aquest mapatge exhaustiu en totes les freqüències ha donat dos números concrets: 61 tatuatges agrupats en 19 conjunts. Pràcticament tots de segments paral·lels d'entre set mil·límetres i quatre centímetres de longitud i entre un i tres mil·límetres de profunditat; tots longitudinals al cos. Només dos tatuatges no compleixen aquest patró: el del genoll de la cama dreta i el del turmell del peu esquerre tenen forma de creu. Tots fets amb la mateixa tècnica: perforació de la pell i emplenat amb cendres de carbó vegetal.
Però el fonamental d'aquesta investigació, a més del detall amb el qual s'ha fet el mapatge, és replantejar el significat atribuït a aquests tatuatges. “La majoria creu que aquests tatuatges estan fets amb finalitats terapèutiques, com un tractament similar a l'acupuntura per evitar el dolor, especialment pel seu emplaçament a les articulacions”, detalla Zink. No obstant això, als paràgrafs finals l'estudi qüestiona aquesta interpretació basant-se en un nou grup de tatuatges descobert durant el mapatge, quatre marques al pit allunyades de qualsevol tipus d'articulació. Els investigadors són cauts, tot i que indiquen que aquesta troballa sembla que “contradiu” la teoria terapèutica: “No obstant això, se sap per estudis previs que l'home de gel va patir altres malalties que podrien haver causat també dolor a la zona del pit, com pedres a la bufeta, cucs al còlon i ateroesclerosi. Per tant, la teoria que els tatuatges de l'home de gel eren aplicats com a tractament terapèutic no pot ser descartada”.
Les marques del pit descobertes amb aquesta tècnica reobren el debat sobre el significat dels tatuatges: terapèutics o simbòlics?
Després del mapa, falta desxifrar les incògnites per si aquest significat terapèutic es confirma o una naturalesa més simbòlica i espiritual emergeix inesperadament. Però a EURAC donen per finalitzada la seva exploració amb la fotografia multiespectral de la mòmia d'Ötzi trobada a la vall alpina d'Ötz el 19 de setembre del 1991, on havia estat durant 5.300 anys després de ser assassinat a cops i ferides de fletxa. Ara es concentraran a interpretar el resultat; aquestes dues creus que potser “assenyalen el punt exacte on es practicava aquest tipus d'acupuntura terapèutica” o potser amaguen alguna cosa més simbòlica. Això sí, estan plenament disposats a deixar que d'altres recullin el testimoni del seu enfocament, com aclareix Zink: “Si hi ha més investigadors que vulguin estudiar tatuatges en mòmies, ens farà feliços compartir amb ells aquesta tècnica”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.