Els partits descarten trossejar la llei electoral com proposava Artur Mas
CiU, ERC i ICV proposen un text per introduir 40 canvis en matèria de transparència i limitació de despeses
La llei electoral catalana, l'assignatura pendent de tots els partits des de 1980, torna a discutir-se aquests dies al Parlament de Catalunya en l'enèsim intent de trobar una fórmula que reuneixi, com a mínim, un suport dels dos terços dels diputats. La ponència que elabora aquesta llei ha decidit aquest divendres no fer cas de la proposta que va fer el gener passat Artur Mas en el sentit de trossejar el text per facilitar-ne l'aprovació. Finalment, el text que surti de la ponència es votarà tot sencer al Ple del Parlament, possiblement durant el mes de març, tot i que ni de bon tros té garantida la seva aprovació.
La proposta que Artur Mas va llançar als partits el gener passat era que, si era impossible consensuar un nou sistema electoral, com a mínim pogués aprovar-se aquesta legislatura l'anomenada autoritat electoral catalana. Es tractava d'aconseguir que els partits poguessin anar a les properes eleccions sota el control d'una entitat catalana i que l'arbitratge no depengués exclusivament de la Junta Electoral Central.
En la reunió d'avui, el PSC ha mostrat la seva oposició a separar de la llei la creació d'aquesta autoritat i la resta de partits s'han avingut a intentar aprovar-ho tot junt. Un cop més s'han vist les diferències que mantenen els diferents grups en aspectes bàsics com l'administració electoral, les incompatibilitats o el desenvolupament de les campanyes. Amb tot, fonts de la ponència, asseguren que aquestes diferències sí que podrien salvar-se les properes setmanes.
A dia d'avui no s'albira cap possibilitat d'acord en la part de la llei que ha de definir el sistema electoral, és a dir, el nivell de proporcionalitat i el pes de cada circumscripció electoral.
Fonts d'Iniciativa per Catalunya han explicat que entre els acords adoptats avui hi ha el de tirar endavant tota la llei però sense concretar els aspectes més espinosos del sistema electoral. "No farem només una llei per concretar l'autoritat electoral catalana, sinó per introduir-hi 40 dels 50 aspectes que la comissió assessora de la llei electoral ens va recomanar l'any 2007". Entre aquests aspectes hi hauria la concreció del vot electrònic, l'obligatorietat d'unificar els enviaments de propaganda electoral o la limitació de despeses de campanya.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
Arxivat A
- Eleccions catalanes 2015
- Llei electoral Catalunya
- Consulta catalana 2014
- Eleccions catalanes
- Eleccions anticipades
- Autodeterminació
- Generalitat Catalunya
- Referèndum
- Convocatòria eleccions
- Eleccions autonòmiques
- Legislació autonòmica
- Calendari electoral
- Eleccions
- Conflictes polítics
- Política
- Legislació
- Justícia
- Eleccions Autonòmiques 2015
- Comunitats autònomes
- Administració autonòmica
- Administració pública
- Catalunya
- Espanya