Itàlia ofereix el seu “màxim suport” a Grècia per negociar amb Europa

Si no un aliat, Alexis Tsipras sí que ha trobat aquest dimarts en Matteo Renzi un decidit mediador amb Europa. El primer ministre italià ha acollit a Roma de manera entusiasta el seu homòleg grec, ha ressaltat que el triomf de Syriza “és un missatge d'esperança i no de por”, i de seguida ha aventurat: “Estic completament convençut que es donen les condicions per aconseguir un punt d'acord entre Atenes i les institucions europees”. Tsipras, que aquest dimecres prosseguirà a París la seva gira europea a la recerca de consensos, ha volgut enviar per la seva banda un missatge de moderació: “El nostre objectiu és respectar els compromisos i no fer perdre diners als contribuents europeus”.

Si, a més de les paraules, cal fixar-se en els gestos de la conferència de premsa conjunta, Renzi ho ha deixat tremendament clar: el triomf de Syriza a Grècia, més que un problema o una amenaça, és una gran oportunitat per –com Itàlia està demanant des que ell va arribar al govern– canviar les mesures d'austeritat per les de creixement. I ha utilitzat la coincidència generacional –tots dos tenen 40 anys– per demostrar fins a quin punt Europa ha de canviar de registre: “El triomf de Tsipras és el missatge d'esperança d'una generació sencera que s'ho està passant malament; els uns perquè no han trobat feina encara, els altres perquè l'han perdut i tots en general perquè volen tornar a creure en la política”. Alexis Tsipras l'ha secundat: “La nostra generació ha estat el blanc de polítiques equivocades, una generació sencera que ha patit i que ha hagut d'emigrar per somiar i viure amb dignitat”.

Renzi considera “un missatge d’esperança” el triomf de l’esquerra

No obstant això, i malgrat l'ambient d'extrema cordialitat i de donar per descomptat que ell i Tsipras parlen “la mateixa llengua”, Renzi sí que ha volgut subratllar en un parell d'ocasions que “les regles han de complir-se”. Hi ha línies vermelles que Tsipras no podrà traspassar malgrat les seves promeses electorals. Renzi l'ha advertit, en el passatge més alemany del seu discurs, que cadascun dels països en crisis ha de tirar endavant les reformes estructurals ja empreses en matèria de corrupció, Administració pública o lluita en l'evasió d'impostos. “No perquè ho exigeix Europa”, ha afegit l'italià, “sinó perquè és just”. Davant d'això, el primer ministre grec ha volgut mostrar-se conciliador, però ha puntualitzat: “Fins ara han estat les classes mitjanes i els pobres els que han pagat la crisi. No provocarem nous dèficits, però volem un país més just i per canviar Grècia necessitem temps”. Encara que ni Renzi ni Tsipras han volgut entrar en els detalls tècnics –l'italià no ha respòs a la pregunta de si estaria disposat a donar suport a la desaparició de la troica–, precisament el temps és un dels punts importants de la qüestió.

El ministre d'Economia grec, Iannis Varufakis, ha assegurat durant la visita a Roma que Grècia necessita almenys sis mesos de marge: “Estem disposats a fer els nostres deures referents al dèficit, però necessitem temps”. En això i en gairebé tot està en mans del BCE, que ja ha insinuat que les primeres propostes de Grècia –aquesta petició de temps perquè els seus bancs no tinguin problemes, i un bescanvi de deute ambiciós– no són del seu grat.

Varufakis reclama temps per complir amb l’objectiu de dèficit

Cada vegada és més visible que hi ha dos fronts. Itàlia i França s'alineen amb Grècia; Alemanya i els creditors han trobat el suport inesperat d'Espanya, Portugal i Irlanda, països perifèrics i rescatats que tenen por del contagi polític, en la línia més dura, menys favorable a les demandes de Tsipras. La Comissió funciona com una mena de mediador i el BCE exerceix d'àrbitre, en principi favorable als creditors (Grècia li deu 27.000 milions), i fins i tot ja hi ha una data que funciona com una mena de final de partit: el 28 de febrer expira el segon rescat i Grècia haurà d'haver sol·licitat una extensió (el que suposaria la seva segona concessió, després d'haver dit adéu a la quitació) o un tercer rescat suau que hauria de negociar-se amb rapidesa per evitar enrenou als mercats.

La negociació acaba de començar. I no hi ha gaire marge: el més probable és que al final els socis concedeixin una reestructuració limitada (terminis més amplis i interessos més baixos) de deute, que deixarà estalvis mínims a Atenes perquè impulsi una part del seu programa social. Com a concessió, Brussel·les proposa trencar la troica. Però les reunions no han fet més que començar: Tsipras viatja aquest dimecres a Brussel·les; Varufakis, a Berlín. I hi haurà un Eurogrup la setmana que ve, previ al plat fort: una cimera de líders en la qual s'estrena un Tsipras que té pressió a casa (ha de complir part de les seves promeses) i a Europa (està obligat a rebaixar el to) per aconseguir una solució de compromís que eviti un accident seriós.