Situació insostenible

L'ordre del jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco de requisar tots els contractes i totes les factures en diverses seus de la Comunitat de Madrid que tenen vinculació amb alguna de les empreses de la trama Púnica col·loca el president d'aquesta comunitat, Ignacio González, en una situació cada vegada més difícil. Les perquisicions judicials estan posant al descobert que les operacions sospitoses afecten els cercles més propers al president.

El jutge vol disposar de tots els contractes i factures dels últims cinc anys que figurin al Departament de Contractació, a l'Oficina de Comunicació i a l'Agència d'Informàtica i Comunicacions de Madrid (ICM), al capdavant de la qual figura el conseller de Presidència i Justícia, Salvador Victoria, número dos del Govern autonòmic i mà dreta del president. Es dóna la circumstància que aquest organisme, que gestiona tota la informàtica de la Comunitat de Madrid i treballa amb un pressupost anual de 155 milions d'euros, va estar abans, fins al 2012, sota la gestió directe de González, quan l'ICM depenia de la vicepresidència que aquest ostentava.

El jutge investiga si es van desviar fons públics a través de factures falses d'empreses proveïdores per pagar serveis realitzats al Partit Popular i els seus dirigents, entre els quals hi hauria una possible campanya de millora de la imatge del president i membres del Govern autonòmic a les xarxes socials. L'escorcoll judicial ha arribat aquest divendres també al Departament de Comunicació, dirigit per Isabel Gallego, que ha exercit durant anys de puntal del Govern, no només amb el president actual, sinó també sota el mandat d'Esperanza Aguirre.

L'escàndol va esclatar a finals d'octubre amb la detenció de 35 persones involucrades en la trama, entre elles l'exconseller de Presidència Francisco Granados, que roman el presó. El cas no ha deixat de créixer, i el que ha transcendit fins ara és de tanta gravetat que resulta inadmissible que el president de la comunitat segueixi actuant com si no l'incumbís. És una greu anomalia, en aquest i en molts altres escàndols –com el de la trama Gürtel–, que els màxims responsables polítics d'un organisme que està sent investigat per la seva relació amb una extensa trama de corrupció, per blanqueig de capitals, tràfic d'influències, malversació i altres delictes greus, no se sentin obligats, no ja a dimitir, sinó ni tan sols a donar explicacions.

S'equivoquen els que pensen que pot afavorir-los l'estratègia d'aguantar, amagar el cap sota l'ala i esperar que tot es calmi. El temps no resol els problemes; els agreuja, en moltes ocasions. Independentment de l'actuació de la justícia, quan passi la tempesta aquestes persones poden trobar-se que els ciutadans prenguin les decisions que ells no van ser capaços d'adoptar.