Els convidats al Congrés obren un front en la política cubana d’Obama

En política, els gestos importen, i molt. El discurs sobre l'estat de la Unió és la primera cita pública de Barack Obama davant el Congrés —que és qui té la clau de l'embargament contra Cuba— des que al desembre va anunciar la seva intenció de normalitzar relacions amb l'illa, un tema que tindrà espai en la seva al·locució.

Des de la llotja reservada a la primera dama, escoltarà les seves paraules Alan Gross, el contractista nord-americà, la condemna a 15 anys de presó a Cuba del qual va suposar l'obstacle més gran per Obama a un canvi de política cap a l'illa. Convidat per la Casa Blanca, aquesta serà la seva primera aparició pública des que va arribar a Washington el 17 de desembre, mentre Obama anunciava el restabliment de relacions diplomàtiques amb l'illa, que es començaran a negociar aquesta setmana a l'Havana.

Segons el Govern, la seva presència suposarà un suport al canvi de rumb després de més de mig segle d'antagonisme amb Cuba decidit per Obama. Al cap i a la fi, en les seves primeres —i fins ara— úniques declaracions públiques, acabat de tornar a territori nord-americà al desembre després de complir cinc anys de presó, Gross va manifestar la seva esperança que els dos països “aconsegueixin superar les polítiques bel·ligerants respectives”.

“Cinc dècades i mitja d'història ens demostren que la bel·ligerància inhibeix el criteri més adequat, quan dos errors no fan mai un encert”, va subratllar en aquell moment un desmillorat però feliç Gross.

Conscients del paper crucial dels legisladors en el procés que ara comença a desplegar-se per normalitzar unes relacions marcades per la guerra freda durant més de mig segle, altes personalitats del país també han volgut donar suport obertament al pas donat pel president nord-americà.

Fins a 78 polítics, exalts funcionaris de govern —sobretot demòcrates, però també republicans—, empresaris cubano-americans i experts en les relacions bilaterals van publicar dilluns una carta oberta a Obama que expressava el seu “suport a la nova política cap a Cuba” i el felicitava per la seva “audàcia”.

La diversitat de signatures que sustenten la missiva és, afirmen, “exemple de l'ampli suport que aquests canvis tenen en tot l'espectre polític” i una cosa que molts d'ells ja havien reclamat en una altra carta oberta el maig de l'any passat.

L'oposició convidarà republicans dissidents i membres de l'exili anticastrista més inflexible

“Podem estar en desacord sobre una sèrie de qüestions, però hem trobat un terreny comú per una simple raó; que el nostre enfocament durant cinquanta-quatre anys dissenyat per promoure els drets humans i la democràcia a Cuba ha fracassat”, subratllen en el seu nou missatge.

Hi ha, no obstant això, un grup de legisladors republicans que insisteix a demostrar que el canvi de política d'Obama no té l'aplaudiment unànime del Congrés, l'únic que pot posar fi de forma definitiva a l'embargament imposat des de fa més de mig segle a l'illa.

L'oposició a Obama també ha volgut jugar amb les imatges, i per això, la nit de dimarts s'asseuran com a convidats republicans dissidents i membres de l'exili anticastrista més inflexible.

Com a convidats del president de la Cambra de Representants, John Boehner, escoltaran el discurs d'Obama Jorge Luis García Pérez, Antúnez, i la seva dona, Yris Tamara Pérez Aguilera. Tots dos han criticat molt durament els canvis cap a l'illa impulsats pel president demòcrata i s'han deixat veure en les manifestacions de protesta per les noves mesures celebrades per l'exili més radical de Miami des del desembre.

La congressista republicana per Florida d'origen cubà Ileana Ros-Lehtinen va portar per la seva banda la filla d'un dels pilots d'Hermanos al Rescate que van morir en ser abatuda la seva avioneta per Cuba el 1996. Aquest incident va fer que el llavors president Bill Clinton signés la llei Helms-Burton, que va endurir l'embargament contra l'illa.

Marco Rubio, un dels polítics nord-americans que més fortament ha denunciat el canvi de política d'Obama i possible candidat presidencial per al 2016, també ha volgut posar cara a aquesta divergència. Per aquest motiu, el senador republicà per Florida i també d'origen cubà, ha convidat al discurs del president Rosa María Payá, la filla del dissident Oswaldo Payá, que va morir en un accident de trànsit el 2012, rere el qual la seva família veu la mà de l'Estat cubà.

“Espero que la presència de Rosa María Payá almenys li recordi [a Obama] que els assassins del seu pare no han estat portats davant la justícia i que els EUA, de fet, s'han assegut a taula amb ells”, va avançar Rubio, que va tornar a reclamar que Washington exigeixi a l'Havana “reformes i canvis en l'actitud cubana abans de normalitzar les relacions”.