Junqueras va oferir a Mas no liderar la seva llista si les eleccions eren al març

Esquerra Republicana estava disposada a tot perquè el president de la Generalitat, Artur Mas, convoqués eleccions el mes de març. El líder del partit, Oriol Junqueras, ho va voler demostrar els dies previs a la reunió de dimecres, quan va acceptar renunciar a portar independents en les seves llistes perquè Mas els aglutinés tots en una candidatura de suport al president. Però no n'hi va haver prou amb aquesta renúncia per convèncer Mas, decidit a convocar els comicis al setembre, com al final va fer.

Un dels arguments que el líder de CiU va esgrimir en la reunió final per rebutjar uns comicis immediats va ser la falta de confiança entre ell i el seu soci, que havia enrarit les relacions entre els dos partits. Davant aquest problema, Junqueras va plantejar una nova fórmula, segons fonts coneixedores de la reunió: el republicà es va oferir a renunciar a ser candidat d'ERC en les eleccions catalanes i cedir el seu lloc en la candidatura a un altre dirigent del partit, a canvi que se celebressin al març.

La proposta va resultar inacceptable per a Mas. Els nacionalistes arribaven a la trobada molests per l'estratègia d'ERC, que havia donat per bona una proposta clarament contrària als seus interessos —els republicans sempre han buscat captar independents— per presentar-se com el partit que més ha cedit per aconseguir l'acord que desencalla el procés sobiranista. Aparcar el president del partit de la candidatura hagués exagerat aquesta sensació, amb Junqueras exercint com a líder fora del Parlament per poder desencallar les diferències amb Mas.

Mas només estava disposat a convocar al març si es podia bastir una llista única amb ERC, cosa a la qual els republicans es negaven. Finalment, els comicis seran al setembre, com volia Mas, amb candidatures separades, com volia Junqueras, que a més haurà de cedir amb els Pressupostos.

Tots dos s'han emplaçat a pactar un full de ruta que continuï el procés cap a la independència, que van redactant a l'empara de l'Assemblea Nacional Catalana, erigida en vigilant del procés. Malgrat la bona voluntat de l'acord, la confiança entre tots dos, perduda després de la suspensió de la consulta pel Tribunal Constitucional, no s'ha restablit del tot.