_
_
_
_

Aules amb menys filòsofs i més emprenedors

L'economia guanya pes en el currículum de l'ESO i el batxillerat

Pilar Álvarez
Alumnes d'un institut valencià, el maig passat.
Alumnes d'un institut valencià, el maig passat.Mónica Torres

La reforma educativa del PP, la LOMCE, arribarà el curs vinent a secundària i batxillerat amb canvis substancials al currículum que impregnen totes dues etapes d'una competència nova: “el sentit d'iniciativa i l'esperit emprenedor”. Els nous currículums es van publicar al BOE el 3 de gener després d'un any de tramitació amb dos esborranys i sis mesos de silenci per part del Ministeri d'Educació. El departament de José Ignacio Wert convoca demà dimecres les comunitats autònomes per debatre amb elles un text ja aprovat que reforça llengua, matemàtiques i ciències, deixa de banda la tecnologia i els ensenyaments artístics, i advoca per formar més en el pensament empresarial que no pas en el filosòfic.

Les comunitats hauran d'adaptar el decret en un temps rècord — l'oferta d'optatives hauria d'estar clara als centres a mitjan febrer— perquè els canvis s'apliquin al setembre en els cursos imparells de secundària i a 1r de batxillerat. Els col·lectius docents han protestat per la celeritat i pel fet que amb cada llei educativa (i ja en van set) s'aprovi un currículum nou. Els sindicats i bona part de l'oposició reclamen que es derogui una normativa que abandera el PP en solitari. Aquests són alguns dels canvis:

Más información
Wert completa la seva llei educativa malgrat el rebuig frontal de l’oposició

Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial. L'assignatura, troncal a 4t d'ESO per als alumnes que optin per la via de la Formació Professional, preveu ensenyar a crear un projecte d'empresa a l'aula, o identificar les fonts de finançament més adequades per cada tipus d'empresa. “La crisi ha fet que ens adonem que la societat no tenia consciència del que és una activitat econòmica”, argumenta Juan Carlos de Margarida, president del Registre d'Economistes d'Educació i Innovació. “És una de les grans reivindicacions de l'ESO, un gran assoliment amb els matisos que cada comunitat autònoma hi vulgui posar”, afegeix Silvia Martínez, de la confederació de professors d'economia Ceape.

Filosofia. Que el Ministeri d'Educació intentés posar els professors de Filosofia a fer classe d'Actividad Empresarial —va rectificar a mitjan desembre— indica fins a quin punt aquests docents perden pes amb el nou currículum. El decret de les matèries filosòfiques ha variat durant la tramitació “amb canvis de redacció però no modificacions profundes i reduint un dels escassos espais de l'educació en què els alumnes poden desenvolupar la seva manera de pensar i l'esperit crític”, assenyala Esperanza Rodríguez, professora de Filosofia i presidenta de la comissió d'educació de la Xarxa Espanyola de Filosofia. En el desenvolupament, el decret oblida les dones filòsofes, lamenta Rodríguez, i aplica els interrogants filosòfics clàssics a la creació d'un projecte laboral. “Tot està carregat de molt de biaix perquè es pretenen que les grans preguntes, com qui sóc o d'on vinc s'apliquin a què és una empresa i quins objectius té”, afegeix aquesta docent.

A batxillerat, Història de la Filosofia continua com a troncal a 1r i canvia a optativa a 2n. Aquesta matèria s'inclou en la revàlida que prepara el ministeri per obtenir el títol. “Hi haurà alumnes que s'examinin dels continguts que van veure el primer any sense haver-los revisat en tot el segon”, observa Rodríguez. Educació per a la Ciutadania es dilueix en una assignatura —anomenada Valors Ètics a secundària— que serà optativa i que es tria en lloc de Religió. El sindicat CC OO va denunciar aquest fet davant de la Comissió Europea fa un any perquè un estudiant pot no haver cursat aquesta assignatura en tota la seva formació obligatòria i postobligatòria, la qual cosa “vulnera el Tractat de la Unió Europea”. Segueixen a l'espera de resposta.

Art i tecnologia, reduïts

Les assignatures tecnològiques i artístiques perden “fins a un 60%” de pes en passar de ser troncals a optatives, segons diferents col·lectius de docents. “Els alumnes poden transitar pels quatre cursos de l'ESO i els dos del batxillerat de Ciències sense haver rebut ni una sola hora de formació en tecnologia”, assenyala Enric Torres, de la Plataforma Estatal d'Associacions del Professorat de Tecnologia. “Plàstica i música competeixen amb una dotzena d'assignatures en l'elecció dels alumnes, la qual cosa resulta inconseqüent amb els objectius que planteja el currículum. És un nyap”, segons Óscar Urruburu. És membre del Consell Superior d'Ensenyaments Artístics, un organisme que depèn d'Educació, i assegura que no els han convocat l'últim any.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Pilar Álvarez
Es jefa de Última Hora de EL PAÍS. Ha sido la primera corresponsal de género del periódico. Está especializada en temas sociales y ha desarrollado la mayor parte de su carrera en este diario. Antes trabajó en Efe, Cadena Ser, Onda Cero y el diario La Opinión. Licenciada en Periodismo por la Universidad de Sevilla y Máster de periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_