Cirurgia per reconstruir el clítoris

La Maria amb prou feines recorda la seva àvia i altres ancianes vestides de blanc, un ganivet i moltes nenes cridant al seu voltant. Va ser el dia en què li van mutilar els genitals en un poble de Guinea Bissau. Tenia cinc anys. “Aquest moment et marca”, reconeix. Segons el mapa de la mutilació genital femenina de la Fundació Wassu-UAB, a Guinea Bissau el 44% de les dones són mutilades abans de fer els 15 anys.

Fins que no va fer els 20, la Maria —nom fictici— no va ser conscient del que li havia passat. “Em molestava molt. No volia tenir relacions ni que ningú em toqués aquí”. El febrer del 2014 la seva vida va canviar radicalment: la noia, de 22 anys i que viu amb la seva parella a Barcelona, es va sotmetre en secret a una intervenció de reconstrucció de clítoris. És una de les més de 60 dones que han estat operades en els últims cinc anys per Pere Barri. La clínica on treballa, l'Institut Dexeus de Barcelona, s'ocupa de totes les despeses, uns 1.500 euros per operació.

“Sempre es pot operar. Sempre queda una mica de clítoris perquè mesura gairebé 10 centímetres i mai el tallen tot”, explica Barri. La intervenció consisteix a fer desaparèixer el teixit cicatritzat, localitzar i exterioritzar el que queda de clítoris preservant els vasos i els nervis, i ancorar l'òrgan a la seva posició original. “El truc perquè tingui capacitat d'estimulació és que no s'hi posa cap empelt”, conclou Barri. L'operació dura tot just una hora i el postoperatori, amb revisions periòdiques, no supera els sis mesos. A partir del mes i mig, les pacients ja poden reprendre la seva activitat sexual. L'especialista afirma que l'operació és un èxit: “En el 90% dels casos, el resultat estètic és molt bo, gairebé no es nota que està operat”.

Tot i això, les operacions del metge català queden lluny del total de dones susceptibles de sotmetre's a la intervenció. La fundació Wassu-UAB calcula que a Espanya viuen més de 57.000 dones mutilades i al voltant de 17.000 nenes en territori espanyol estan en risc de patir ablació.

“El tema de la reconstrucció dóna esperança a moltes dones però, de fet, la majoria no s'operaran”, apunta la investigadora de la Fundació Wassu-UAB, Adriana Kaplan. La investigadora no creu que totes les dones mutilades puguin ser operades: “La majoria de les noies africanes en la diàspora són dones en situacions fràgils, precàries, moltes analfabetes. Tenen altres problemes, com la seva situació administrativa, l'economia familiar…Tenir o no tenir clítoris no és la seva principal preocupació”.

Waris Dirie, fundadora de l'organització Desert Flower, que es dedica des del 2002 únicament a la lluita contra l'ablació, explica que les dones que viuen a Àfrica són més obertes a rebre la informació sobre la cirurgia de reconstrucció que les africanes instal·lades a Europa. “Les famílies que immigren pressionen les noies perquè segueixin fidels a les seves tradicions. Però les joves volen canviar aquesta tradició i ho aconseguiran. És només qüestió de temps”, subratlla Dirie via telefònica. Segons aquesta ONG, que recull un informe de Nacions Unides, cada dia 8.000 dones són víctimes d'aquest crim.