Calfreds i refredaments

La commoció produïda per la matança del Charlie Hebdo tot just després del parèntesi de Nadal i Reis acapara amb escreix encara l'actualitat dels primers dies de l'any. La lenta reanimació de l'ocupació i el consum, la caiguda de preus del combustible, el desgavell dels horaris comercials, la crisi del Barça i fins i tot el refredament del "procés" han estat desplaçats a segon pla pel sagnant atac a les "torres bessones" de la República Francesa: la llibertat d'expressió i la laïcitat. Dos grans pilars de la mateixa societat francesa. Un calfred immens torna a recórrer Europa.

A l'espera de l'evolució del tràgic succés i la difícil avaluació de les seves conseqüències, l'escena pública catalana espera per a la setmana que ve el desenllaç del sord pols entre Artur Mas i Oriol Junqueras. No tan sord, ja que el mateix president de la Generalitat ha arribat a declarar-se sense embuts "atònit i estupefacte" davant l'actitud del seu soci principal en l'aventura sobiranista. La confessió in voce del president es produeix just dos mesos després del 9-N i d'un intens anar i venir de desencontres públics i privats entre els dos dirigents.

L’escena pública catalana espera per a la setmana que ve el desenllaç del sord pols entre Mas i Junqueras

"Després de tres-cents anys, potser sí que ara no ve de dos mesos; però seria imperdonable que, per aquests dos mesos, ens haguéssim d'esperar tres-cents anys més", escriu Xavier Bosch a l'Ara amb escepticisme i sarcasme. "El procés, decideixi el que decideixi Mas, s'ha refredat: el CIS, per exemple, feia saber que l'independentisme ha caigut quatre punts en un sol mes", subratlla el periodista abans de fer balanç de la situació: Avui fa dos mesos clavats que, per dir-ho en paraules seves, "ens hem mirat al mirall i ens hem agradat com a país, com a societat i com a poble", afirma Bosch a la contraportada del diari. "Avui, en canvi, el mirall sembla entelat pel baf d'un arròs –bullit– que s'està covant", conclou.

Alarma i desconfiança

“Segurament [Mas] pensa que si deixa passar aquest nou any (almenys fins al setembre) la conjuntura li serà més favorable”, escriu Toni Soler

Els teòrics i vigilants del "procés" ja no amaguen la seva alarma i desconfiança. "El recent lideratge d'Artur Mas s'ha forjat, sobretot, en la valentia reconeguda del gir del setembre del 2012 i en els posteriors episodis de fermesa i coherència davant l'Estat", escriu Joan M. Tresserras des de la mateixa tribuna de paper. "En aquesta lògica, les eleccions ja haurien d'haver estat convocades, per convicció del president i per conseqüència amb la jornada del 9-N", sentencia l'articulista en to d'evident retret.

Sempre al mateix diari, Toni Soler es pronuncia obertament sobre el perquè de l'impàs. "Tot apunta que el president ha canviat de parer; segurament pensa que si deixa passar aquest nou any (almenys fins al setembre) la conjuntura li serà més favorable", escriu el periodista. "No faltaran veus per aplaudir la prudència de Mas, tant a Barcelona com a Madrid, ara que Pablo Iglesias provoca tants nervis", afegeix l'influent director de Polònia. "Pel que fa a la llista unitària, ja només és una coartada per deixar el full de ruta cap a la independència en standby, a l'espera de temps millors", conclou amb claredat meridiana.

A La Vanguardia, Francesc-Marc Álvaro obria la setmana encara amb el sopor del parèntesi nadalenc previ a l'atemptat de París. "Ens trobem en un moment d'impàs [...]. Aquesta aturada no es viu bé –com és normal– entre els entorns més mobilitzats del sobiranisme civil ", escrivia amb fonament. "La sobrecàrrega de pessimisme ambiental pot ser pitjor que la realitat d'uns polítics frenats per les desconfiances", alertava en relació amb l'estat de salut del "procés".

“En el pujolisme sempre va bategar la creença que fora de Convergència ningú interpretava correctament el que convenia a Catalunya”, diu Joan Tapia

En aquest clima, Salvador Cardús reflexionava dies després al mateix diari sobre el repte a què s'enfronten els intel·lectuals. “El dilema del compromís entre cultura i poder polític es plantejarà de manera concisa, sense possibles subterfugis parapetats en retòriques abstractes", escrivia el sociòleg i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). "El compromís pot néixer de la independència de criteri a l'hora de prendre partit, però la independència crítica no hauria de servir per emmascarar ni fer més lleuger el compromís en circumstàncies excepcionals", advertia l'articulista amb solemnitat.

Ser del país o no ser-ho 

En un altre registre diferent, Joan Tapia s'estenia a El Periódico sobre el trencaclosques polític organitzat al voltant d’Artur Mas, el “president estupefacte". "En les democràcies cap partit s'atreveix a marcar un altre el full de ruta i les estratègies comunes es negocien (amb totes les conseqüències) però no és dicten les clàusules públicament com si és tractés d'un edicte napoleònic", escrivia el periodista arran del fracàs de l'enèsima reunió entre el president i el líder d'ERC.

“L’estratègia de Rajoy trontolla”, afirma Partal

Tapia insisteix i aprofita per anar una mica més enllà. "[Artur Mas] Creia que després del 9-N tenia una autoritat moral sobre Catalunya i l'independentisme de caràcter gairebé napoleònic", prossegueix el periodista en el seu anàlisi. "En el pujolisme sempre va bategar la creença que fora de Convergència –a la pràctica, fora de la disciplina de Jordi Pujol– ningú interpretava correctament el que convenia a Catalunya".

Tapia carrega contra la "desimboltura amb què el masisme ha parlat aquests dies de 'llista de país'" i s'interroga sobre la qüestió. "És que els afiliats i votants d'Iniciativa, el PSC, el PPC, Ciutadans i ara Podem no són del país?” L'articulista recorda que l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) afirma que el 45,3% de ciutadans (un 44,5%) no volen un Estat independent. "Per què el 44,4% són de 'país' i el 45,3% són catalans però no de 'país'? Realment, això sí que deixa estupefacte", conclou.

La querella camina

En ple desconcert, amb l'afegit de l'enorme impacte mediàtic i emocional suscitat pels esdeveniments a la veïna França, les primeres actuacions del Tribunal Superior de Catalunya (TSC) sobre l'encausament d'Artur Mas amb prou feines s'han fet notar. "El TSJC creu que Mas va poder cometre un delicte de desobediència", titula La Vanguardia en confirmar l'admissió de la querella presentada per la Fiscalia General de l'Estat. "El TSJC argüeix que Mas no va acatar l'ordre 'expressa' de suspendre el 9-N", destaca per la seva part El Periódico.

Des del portal Vilaweb, Vicent Partal celebra la interlocutòria del tribunal perquè considera que redueix a la mínima expressió l'acció de l'Estat. "L'estratègia de Rajoy trontolla", afirma Partal, que critica l'aparent desinterès de la resta dels mitjans. "És una pena que entre nosaltres, de tan embolicats com estem amb nosaltres mateixos, aquest fet passàs gairebé desapercebut o és despatxàs amb titulars que remarcaven solament el fet burocràtic del processament; però passaven per alt la càrrega política que implica el contingut del text", al·lega el periodista. "Avui, tots a l'una, hauríem d'acorralar encara més Rajoy, amb aquests nous arguments a la mà; hauríem d'estar satisfets de veure que la revolució ciutadana del 9-N contínua donant fruits".

Potser el proper dimarts 13 en sabrem alguna cosa més.