El cost de l’obesitat equival al 2,8 % del PIB mundial

La recent decisió del Tribunal Europeu de Justícia en què reconeix que l'obesitat “pot constituir una discapacitat” laboral ha tornat a posar en primer pla un dels problemes de salut més grans dels països desenvolupats i emergents amb greus implicacions sobre el futur de l'activitat econòmica. El reconeixement de l'excés de pes com a “discapacitat” obligaria les empreses, per exemple, a proveir d'espais de treball més amplis aquests treballadors, assignar-los tasques més lleugeres, o habilitar zones d'aparcament apropiades. I, si es té en compte que vora el 20% dels homes i un 23% de les dones europees són obesos, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la qüestió del sobrepès apunta com un factor de fricció en les relacions laborals a mitjà termini.

Per primera vegada a la història de la humanitat, hi ha més persones amb excés de pes que desnodrides. Unes 2.100 milions de persones al món tenen sobrepès, entre els quals s'inclouen 670 milions que tenen obesitat. Si la xifra total ja representa entorn del 30% de la població mundial, un informe de la consultora McKinsey augura que el nombre s'elevarà a la meitat dels habitants del planeta el 2030. “L'obesitat està en ascens als països desenvolupats i, ara, està també present a les economies emergents”, sostenen els experts de la consultora, que afirmen que el problema no només s'aguditza ràpidament, sinó que serà cada vegada més difícil de revertir. “Només un pla que ataqui en diversos fronts, des de la grandària de les porcions dels aliments, passant pel control sobre el menjar ràpid, fins a l'estímul de l'exercici físic i l'educació alimentària, entre altres qüestions, podrà començar a frenar la crisi”, diuen a McKinsey.

Per primera vegada hi ha més obesos que persones amb malnutrició

A Espanya, segons dades de les Nacions Unides, un quart dels adults té problemes de sobrepès i obesitat. Si es mesura només entre la població econòmicament activa, el percentatge ronda el 50%, segons la Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Obesitat (SEEDO).

L'impacte de l'obesitat en l'economia mundial es calcula entorn dels 2 bilions de dòlars, equivalents al 2,8% del producte interior brut (PIB) global, segons McKinsey. La gravetat del problema està a l'altura del tabaquisme, la violència armada o el terrorisme; i les seves conseqüències s'expandeixen a moltes àrees de l'economia, des dels costos sanitaris —públics o privats—, passant per la caiguda de la productivitat i l'augment de l'absentisme laboral, fins a un consum més alt d'aliments i energia.

Als EUA, per exemple, el cost anual de l'obesitat en funció de la productivitat per a les empreses puja a 153.000 milions de dòlars, segons la consultora Gallup. A Europa, la xifra ronda els 160.000 milions, segons un informe de Bank of America-Merrill Lynch. Un estudi realitzat fa quatre anys pels experts de la Clínica Mayo dels EUA va calcular que si el tabaquisme augmenta els costos de l'atenció sanitària un 20% cada any, l'obesitat eleva aquest percentatge al 50%.

El mateix centre mèdic, així com les universitats nord-americanes de Duke i Cornell, han dedicat recursos a estudiar l'impacte de l'excés de pes a les empreses del país nord-americà. Els diferents estudis han calculat que l'absentisme laboral derivat de l'obesitat eleva els costos de les empreses en 6.000 milions de dòlars anuals mentre que la productivitat més baixa d'aquests mateixos treballadors incrementa aquesta pèrdua en 30.000 milions més. El problema no només afecta l'empresa; també el treballador, ja que les persones obeses tenen menys probabilitat de ser contractades i fins i tot cobren menys, sobretot en el cas de les dones.

El problema costa en productivitat a Europa 160.000 milions de dòlars

Encara que en països industrialitzats com els EUA i el Regne Unit, entre els més afectats per la crisi, han florit les campanyes governamentals i privades per estimular hàbits que ajudin a pal·liar el problema, la majoria de les empreses encara no són conscients de la importància d'impulsar programes interns per estimular almenys una bona alimentació i l'exercici físic. La majoria dels experts coincideixen que les empreses han de subvencionar els programes d'aprimament, els medicaments antiobesitat que puguin necessitar els treballadors i invertir en el redisseny del lloc de treball (sala d'exercicis, menjador, màquines expenedores amb productes saludables, etcètera). Amplis plans contra l'obesitat tindrien un cost d'entre 20 i 30 dòlars anuals per persona en països com el Japó, Itàlia, el Canadà o el Regne Unit, segons l'OCDE.

L'obesitat té, a més, altres implicacions. L'aerolínia australiana Qantas ha calculat que el pes dels passatgers adults s'ha incrementat en dos quilos des del 2000, cosa que suposa un cost extra d'un milió de dòlars a l'any en combustible. Samoa Air, per exemple, és la primera a cobrar segons el pes dels passatgers. El fabricant aeronàutic Airbus ja ofereix seients més amples per al seu model A320 i diverses companyies constructores d'autobusos i trens estudien fer el mateix. En el sector de l'automòbil han calculat que els passatgers obesos augmenten el consum de gasolina en milions de litres anuals, només als EUA. Per la seva banda, la Universitat de Buffalo (Nova York) ha constatat que les persones sense excés de pes són un 70% més propenses a fer servir el cinturó de seguretat que els obesos, la qual cosa redueix la gravetat i cost dels accidents.

Un quart dels espanyols té aquest problema; un 30% a tot el món

Un recent estudi dels professors Núria Mas (IESE) i Joan Costa (London School of Economics), titulat Globesity? The Effects of Globalization on Obesity and Caloric Intake, fa la correlació entre la globalització i l'obesitat. “L'obesitat és un fenomen complex que implica tant aspectes econòmics com socials”, diu Mas. “Nosaltres observem que les normes socials i culturals tenen un impacte fonamental sobre l'obesitat. Els elements de la globalització social que més efecte tenen sobre l'obesitat són els fluxos d'informació i els contactes personals. Hi ha evidències que indiquen que el grup de persones amb qui mengem o amb qui ens relacionem té un impacte sobre com i quant ingerim. De fet, ja es parla d'un “entorn obesogènic” que propicia l'obesitat si se segueixen les seves normes socials: per exemple, el temps que es triga a menjar, la grandària de les porcions, etcètera”, afegeix.