Per què els nostres avis tenien menys risc de ser obesos?

Mentre les societats occidentals són cada vegada més obeses, cal preguntar-se si qualsevol temps passat va ser millor. Abans la gent estava més prima? Tenen els nostres avis o pares el mateix risc que nosaltres de ser grassos? Respondre a aquestes preguntes no és fàcil. Molt pocs països acumulen dades suficients per observar en acció, durant diverses generacions, els dos factors determinants de l'obesitat: externs com la dieta o l'exercici físic, d'una banda, i la genètica, de l'altra. Ara, gràcies al seguiment mèdic de milers de persones durant gairebé 40 anys, un equip dels EUA ha determinat que hi ha un tercer factor essencial en l'obesitat: l'any de naixement.

El treball intenta explicar l'espectacular augment de l'obesitat en les últimes dècades als EUA, on aquest problema s'ha quadruplicat en generacions joves. Espanya té una situació similar i aquí també s'han duplicat les taxes de nens i adults obesos. Els responsables de l'estudi se centren en el gen FTO, el factor més important de risc genètic conegut a l'hora de guanyar pes. Fins ara, diversos estudis havien demostrat que una variant d'aquest gen li dóna al portador uns tres quilos més de mitjana i un risc més gran d'acabar sent obès. Però el nou estudi mostra que això només és veritat en les generacions més recents i que hi ha una frontera temporal ben establerta. Les persones nascudes abans del 1942 sembla que són immunes als efectes genètics de l'obesitat malgrat tenir el gen d'estar gras.

“La correlació entre la variant genètica d'obesitat més coneguda i l'índex de massa corporal creix a mesura que augmenta la data de naixement”, detalla James Niels Rosenquist, metge de l'Hospital General de Massachusetts i coautor de l'estudi, publicat a PNAS. Això sembla indicar, per primera vegada, que la data de naixement és una variable més en l'equació entre la genètica i l'ambient quan es tracta de buscar les causes de l'obesitat i, potser, d'altres malalties, afegeix Rosenquist.

Els autors de l'estudi creuen que estan davant un cas de manual de com l'ambient canvia l'expressió genètica, encara que no poden determinar-ne la causa exacta. Sí que apunten, però, al canvi radical que va suposar el final de la II Guerra Mundial. “Sabem que l'ambient juga un paper enorme en l'expressió dels gens i el fet que l'efecte que hem vist es doni fins i tot entre germans nascuts en anys diferents implica que factors ambientals globals com el canvi en els productes alimentaris i el volum d'activitat en el treball influeixen en les variants genètiques”, afegeix Rosenquist.

També a Espanya

Cada vegada hi ha més proves que factors externs com la dieta o l'exercici poden modelar l'activitat genètica. L'exemple més paradigmàtic és el cas de bessons que, tenint exactament el mateix genoma, són molt diferents, de manera que un pot ser obès o diabètic i l'altre no. El mecanisme que ho explica es coneix com a epigenètica, és a dir, canvis químics que activen o desactiven els gens com quan un pianista toca unes tecles del piano i d'altres no i que poden contribuir a provocar malalties com el càncer. Probablement un altre efecte epigenètic està al darrere de l'augment de pes registrat ara entre milers de persones de diverses generacions.

Experts no relacionats amb l'estudi en ressalten la importància. “És una aproximació molt interessant”, opina José Luis Sánchez-Skármeta, un investigador del Centre Andalús de Biologia del Desenvolupament que l'any passat va descriure que el gen FTO causa obesitat quan actua sobre un altre gen que controla la gana. Els efectes d'aquest factor genètic, diu, “s'han validat en moltes poblacions, per la qual cosa probablement el mateix mecanisme estigui operant a tots els països que, com Espanya, registren nivells d'obesitat creixents”, ressalta.

L'equip de Dolores Corella, una investigadora de la Universitat de València experta en condicionants genètics de l'obesitat, ha estudiat la mateixa variant genètica en poblacions d'Espanya i la seva correlació amb altres factors. El consum de greixos saturats és determinant perquè aquesta variant genètica comenci a fer efecte, diu, però també hi ha altres factors. "En població general de València hem vist que el nivell d'estudis contraresta l'efecte de l'al·lel A, de manera que els portadors de l'al·lel de risc d'obesitat només tenen més índex de massa corporal que els altres quan el seu nivell d'estudis no és universitari", ressalta. És curiós, diu, perquè aquest efecte només s'observa en les generacions joves i no en persones nascudes durant i després de la Guerra Civil. "Pensem que potser si van passar gana de petits s'alterava la regulació de FTO, per això m'agraden els resultats de Framingham perquè hi veuen efectes similars", ressalta. Predimed, l'estudi més important realitzat sobre nutrició a Espanya, també va mostrar "una forta regulació del gen per l'exercici físic", ressalta Corella. El seu equip està analitzant ara canvis químics, epigenètics, en aquest gen. Els resultats encara no s'han publicat, però de moment s'han detectat canvis en funció de l'edat i els gens de risc.