La impunitat amenaça el coral vermell

La lluita contra la pesca il·legal de coral vermell (Corallium rubrum) a la Costa Brava ha rebut una bona bufetada amb l'absolució per l'Audiència de Girona de tres coralers furtius condemnats al maig per haver extret el 2009 un total de 13 quilos d'aquesta espècie en una zona on està prohibit extreure'n. A més, ho van fer sense llicència i arrencant exemplars inferiors en un 80% a la mida permesa.

La sentència del maig, dictada pel jutjat penal 2 de Girona, va ser la primera a condemnar per aquesta via furtius que acumulen desenes de denúncies. Però ara l'Audiència l'ha revocat al·legant, entre altres motius, que la norma en la qual es va basar la sentència havia estat derogada.

El jutge va condemnar els reincidents Pere Sureda, Rafael González i Alberto Adam a pagar una multa de 1.806 euros i els va inhabilitar per a la pesca del coral durant tres anys i mig per un delicte relatiu a la protecció de la flora i la fauna en la seva modalitat d'espècies protegides. La jutge va donar per bo el relat de la fiscal, que va explicar com l'1 de setembre de 2009 els acusats, assidus en els jutjats pel mateix, van extreure 13 quilos de coral vermell de la Foradada, una zona protegida a cavall de l'Alt i el Baix Empordà. Gràcies a les anàlisis dels biòlegs i a les explicacions dels nou agents rurals que van actuar, la jutge va considerar “evident” que els furtius havien “infringit els tres requisits necessaris per fer l'extracció”: la talla, tenir llicència i no fer-ho a les zones vetades.

Durant la vista oral els acusats van assegurar que el dia dels fets havien anat a buscar cucs de mar per pescar i que els dos sacs de coral que els van confiscar a la barca eren rebuigs d'una altra extracció de feia dos anys, quan sí que disposaven de llicència de pesca. La jutge no va donar cap veracitat a aquesta versió, ja que el coral mor poc després de sortir de l'aigua, i nou dels 13 quilos confiscats estaven vius.

L'Audiència estima ara íntegrament el recurs d'apel·lació, revoca la resolució del penal i els absol del delicte contra la flora i la fauna pel qual van ser condemnats. Considera que en cap cas l'actuació dels processaments pot considerar-se la comissió d'un delicte de l'article 335.1, sense perjudici de la seva possible valoració per via administrativa.

El ponent de la sentència, el magistrat Javier Marca, argumenta que aquest article castiga “la caça d'espècies que estigui expressament prohibida per normes específiques, entenent que aquesta prohibició no ha de ser temporal o sota determinades condicions, sinó absoluta”. No quedaria recollit en aquest article, apunta, si la pesca d'aquesta espècie pot ser objecte d'autorització administrativa en determinades dates i llocs. Basant-se en una jurisprudència diferent, indica que una interpretació rigorosa del precepte portaria a considerar que “tota pràctica cinegètica que es dugui a terme contravenint les normes administratives sobre pesca o caça seria constitutiva de delicte”. El que segons ell, “a més de ser contrari a elementals normes del dret penal conduiria a deixar sense contingut el camp de la infracció administrativa en aquests sectors”.

Segons el magistrat, encara que es fes una interpretació extensiva del tipus penal, integrant a dins qualsevol supòsit de caça o pesca “no amenaçades”, no es podria deduir una conducta delictiva d'“extracció de coral en zona on està prohibida, per l'ordre d'AAR/143/ 2009”, perquè el Tribunal Suprem va anul·lar el decret del 2004 en què s'emparava aquesta ordre. Això obligaria a remetre's al decret de 291/1983, en què no es determinaven ni les zones concretes, ni els períodes temporals durant els quals l'extracció estava prohibida.

En els últims 15 anys els coralers furtius han saquejat el litoral gironí des de la costa de Begur fins a França. Els encarregats de perseguir els infractors de la normativa són els Agents Rurals i els del Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques de la Guàrdia Civil. En aquest període, els dos cossos han decomissat més de 180 quilos de coral vermell, d'elevat valor econòmic i han imposat als furtius més d'un centenar de denúncies administratives, que gairebé mai paguen. El 70% de les infraccions són per pesca de coral de talla inferior a la permesa, però els saquejadors de coral que han fet d'això la seva manera de vida, incompleixen la majoria d'aspectes de la normativa.

La llei catalana que regulava la pesca de coral de Catalunya va ser derogada perquè diversos d'aquests furtius la van recórrer.