La inversió immobiliària torna als nivells d’abans de la crisi

L'arribada de fons internacionals a la recerca d'edificis a bon preu i la irrupció a Espanya de noves societats cotitzades dedicades al lloguer —les socimi— han alçat de nou la inversió immobiliària a Barcelona, que torna a situar-se als nivells de 2005. Després d'un sot d'un lustre, la capital catalana tancarà aquest any amb un volum d'operacions que sumen 1.314 milions d'euros, segons la consultora CB Richard Ellis. La majoria d'aquesta inversió va destinada als mercats d'oficines i al segment hoteler, que viu el seu particular boom amb l'anunci de nous projectes com el de la Torre Agbar o el de l'edifici del Deustche Bank al Passeig de Gràcia.

Les operacions comptabilitzades per les consultores immobiliàries es refereixen a inversions en edificis terciaris, és a dir, per a ús d'oficines, hotels, indústria o locals comercials. Aquestes estadístiques recullen, per tant, les transaccions més grans fetes al marge del mercat de l'habitatge, que avança a un altre ritme. El principal segment al qual es dirigeixen els inversors és el d'oficines, en el qual aquest any el capital s'ha deixat 777 milions d'euros. Aquesta quantitat duplica la que va rebre l'any passat la ciutat, que va tocar fons l'any 2011, quan només va captar 142 milions d'euros.

El 42% dels diners desemborsats en oficines correspon als edificis que ha venut la Generalitat. Segons les últimes dades del Departament d'Economia, les vendes aconseguides aquest any ascendeixen a 330,3 milions d'euros. Entre d'altres immobles dels quals s'ha desprès l'Executiu català hi trobem el de la seu d'Economia, a la Rambla de Catalunya; la de Medi ambient, a la Diagonal; i les de Justícia i Benestar i Família. Només a l'agost la companyia d'assegurances Zurich va adquirir un paquet de 13 edificis públics per 201 milions d'euros.

El director de Capital Markets de la consultora a Barcelona, Xavier Güell, considera que la “recuperació” del mercat immobiliari ja és “estructural”. “A diferència d'anys anteriors, els inversors ja estan deixant de fer números calculant les caigudes que experimentaran els immobles en els propers anys. El seu raonament passa per mirar cap a endavant i veure el valor que poden generar i considerar un augment dels lloguers”, assegura Güell.

L'interès dels inversors es dirigeix sobretot a la zona tradicional de negocis de la ciutat, constituïda per l'eix del Passeig de Gràcia i la Diagonal, però també a noves àrees empresarials com el 22@ o la plaça d'Europa de l’Hospitalet. Els fons institucionals han tornat a ser els inversors més actius en concentrar el 34% del capital que ha arribat. Els segueixen les companyies d'assegurances, amb el 26%; les socimi, amb el 20%; les societats patrimonialistes familiars —conegudes com family offices—, amb el 13%; i els instruments de capital de risc, amb el 7%. La majoria de la inversió —el 56%— ha procedit de l'estranger. Güell considera que no hi ha “cap factor” que faci pensar que aquesta tendència alcista hagi de canviar, si bé recorda que a la capital catalana hi ha “escassetat de producte” del que requereixen els inversors.

Malgrat la tornada del furor inversor, la crisi ha deixat a l'àrea metropolitana de Barcelona 875.000 metres quadrats d'oficines buides, la qual cosa representa el 15,5% de tot el parc empresarial, de prop de 5,6 milions de metres quadrats. El gruix es concentra a la perifèria, és a dir, en localitats com Sant Cugat, Cornellà o Viladecans, tot i que també en el centre de negocis en què l'11% de les oficines estan desocupades.