La crisi duplica la població de classe baixa a Barcelona en set anys

Des que el 2007 va esclatar la crisi econòmica, i malgrat l'auge del turisme i la marca Barcelona,la pobresa s'ha estès amb força a la ciutat. Un efecte que està provocant un augment de la bretxa social: els pobres cada vegada són més pobres i els rics més rics. Una dinàmica que no ha estat aliena a la classe mitjana, part de la qual ha passat a engrossir el grup dels que menys tenen. Segons revela un estudi de l'Ajuntament, un 41,8% dels barcelonins eren de classe baixa el 2013, mentre que set anys abans, quan va començar la crisi, aquest grup representava un 21,7%. La classe mitjana, d'altra banda, ha passat del 58% al 44% en aquest termini de temps. I encara que la classe alta també ha baixat —del 20% al 14%—, els que formen l'anomenada molt alta han crescut notablement i han passat d'un 7,5% a un 10,7%.

El fenomen s'explica per la diferència, cada vegada més elevada, en la distribució de la riquesa. Mentre les rendes del treball i per ajudes socials s'han desplomat pel creixement galopant de l'atur i la duresa de les retallades, Barcelona ha vist com el 2013 es van disparar les rendes de capital per la pujada dels actius financers, beneficis empresarials i cotitzacions borsàries. Uns canvis que, segons les conclusions de l'estudi, perjudiquen les famílies que viuen de les rendes del treball i les que tenen com a única entrada de diners el subsidi de la desocupació, però que han “beneficiat” els que tenen rendes de capital. A la caiguda d'ingressos de les classes baixes cal sumar, segons el Consistori, un augment en la pressió fiscal, que ha provocat que els ciutadans amb menys ingressos pateixin proporcionalment una caiguda més elevada de la renda disponible.

L'Ajuntament assegura que l'augment de la desigualtat a Barcelona no és exclusiu de la ciutat, sinó un fenomen “global”, fruit d'un “efecte combinat de la globalització, el desenvolupament tecnològic, i factors econòmics i polítics”.

Les classes ‘molt altes’ passen d'un 7,5% a un 10,7% els últims set anys

Malgrat que no totes les classes de la ciutat han vist com reduïen els seus ingressos, la renda mitjana per càpita no ha parat de caure des del 2009, últim exercici en què es va registrar un augment. Fa cinc anys la renda familiar disponible per càpita era de 19.900 euros, mentre que el 2013 va ser de 18.800, un descens d'un 5,5%.

Però el pes de la caiguda dels ingressos l'han rebut els districtes més pobres de la ciutat, mentre que els més rics aguantaven els efectes de la crisi. Les diferències de renda disponible van tornar a créixer l'any passat. Els veïns de Sarrià-Sant Gervasi van disposar llavors de 3,3 vegades més recursos que els de Nou Barris. El 2012 aquesta diferència era de 3,1, i fa set anys, de 2,5.

L'informe, no obstant això, va més enllà, i posa el focus als barris. Així, es veu que la renda del més ric, Pedralbes, és 6,3 vegades més elevada que la del més pobre, Trinitat Nova. Mentre una família de les Corts disposava de 2,44 vegades la renda mitjana de la ciutat, la de Nou Barris en va tenir un 0,38. Traduït en euros, això suposa que per cada 100 euros que té un veí mitjà, el de Pedralbes n'acumula 244 i el de Trinitat Nova, 38.

Forn vincula l'atur d'alguns barris amb la falta de formació

Com ja ha passat altres anys, els districtes de Gràcia (105,2), l’Eixample (116,4), les Corts (140,3) i Sarrià-Sant Gervasi (186,7) tenen una renda superior a la mitjana de la ciutat. A la banda dels desfavorits es mantenen Sant Martí (80,6), Horta-Guinardó (77,9), Ciutat Vella (77,2), Sants-Montjuïc (75,3), Sant Andreu (74,4) i Nou Barris (56,2).

El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Joaquim Forn, es va congratular perquè set dels deu districtes “han millorat” la renda respecte a la mitjana de la ciutat. Dels set, quatre són els que ja eren més rics.

Davant aquest panorama, Forn va voler recordar l'“esforç” econòmic que ha fet el Consistori en els districtes més pobres per canviar la situació. Segons dades presentades en l'informe, durant el mandat de l'alcalde actual, Xavier Trias (CiU), l'Ajuntament haurà centrat els 1.712 milions d'euros d'inversions previstes a Ciutat Vella (2.108 euros per habitant), Sant Martí (970 euros) i Nou Barris (969 euros). A diferència dels districtes més rics, com Sarrià-Sant Gervasi, que amb prou feines rebrà 621 euros d'inversió per habitant.

Forn va destacar els Pressupostos aprovats divendres passat amb l'aval de PSC i UpB (marca a Barcelona d'ERC). Els comptes del Consistori preveuen destinar 281,1 milions d'euros en “despeses de protecció i promoció social”. El tinent d'alcalde va recalcar que, en quatre anys, el pressupost per a polítiques socials “ha augmentat un 43,8%”, i Nou Barris, el districte amb menys renda i que recentment ha protagonitzat les protestes més visibles contra l'Ajuntament per la situació de pobresa en què viuen, ha rebut el 20% del total d'ajudes econòmiques que es reparteixen a la ciutat.

Posant el focus als barris més desfavorits, el tinent d'alcalde va relacionar els problemes d'atur amb la “falta de formació dels seus habitants”. En aquest sentit, Forn va assegurar que en aquestes zones més castigades per la crisi econòmica “ja s'estan registrant dades positives en educació, per la qual cosa a mitjà termini podrem veure'n els efectes”.