Una bona notícia inesperada
Preguem que la dreta americana tingui la suficient intel·ligència geoestratégica com per acabar amb el bloqueig
Qui es podria imaginar que una de les millors notícies d'aquest any que és a punt d'acabar, si no la millor, vindria dels EUA. Quan ahir a la nit vaig veure a TV3 l'anunci del restabliment de relacions entre Cuba i els EUA el primer que vaig pensar va ser en Barak Obama, un president al qual li van fer la vida impossible, agreujant encara més la falta de valentia política de la seva primera legislatura. Ara que la segona va en vies d'acabar amb més pena que glòria i un munt d'assumptes pendents, entre ells els presos de Guantánamo, la llei de sanitat apedaçada i la política d'immigració descafeïnada, el primer president negre del seu país anuncia que obrirà relacions diplomàtiques amb el tabú geopolític americà dels últims cinquanta anys: Cuba. Tot això amb vista a aixecar l'embargament americà que escanya l'illa des de fa diverses dècades. Després, és clar, vaig pensar en el país del Carib.
És evident que Cuba sempre va provocar i encara provoca polèmiques aferrissades
De Cuba ja se n'ha dit tot el que es podia dir. Des d'un bàndol i des de l'altre. Perquè és evident que Cuba sempre va concitar i encara concita polèmiques aferrissades. Tots algun dia vam ser procubans, procubans de Castro. Que és com dir, tots algun dia vam ser joves (tot i que sembla que alguna no ho van ser mai, ni una cosa ni l'altra). Hi ha haver els que van trigar més a deixar de ser-ho, sense ser absolutament anticastristes. No era fàcil continuar sent procubà quan t'assabentaves de què feien amb els homosexuals: humiliar-los i tancar-los en gàbies, com bé sabem després d'haver llegit “Antes que anochezca”, de Reinaldo Arenas, o els textos de Severo Sarduy o Cabrera Infante. Tampoc era més fàcil ser anticastrista quan senties els exiliats cubans opinar des de l'opulenta Florida sobre el règim cubà. O quan t'assabentaves que finançaven gairebé amb fervor patriòtic (americà) les campanyes electorals del Partit Republicà nord-americà. A Barcelona vaig conèixer els uns i els altres. Era complicat estar al mig. Però encara era més complicat estar en un costat contra l'altre. Dues coses eren evidents. Primer: Castro va ser un dictador mentre va governar i Cuba continua sent una dictadura. Segon: el bloqueig ha fet i fa un dany enorme a la població i ha endurit encara més la paranoia castrista sobre l'etern enemic exterior. Ahir Obama va reconèixer que aquest bloqueig no ha servit per res.
Desgraciadament qui té el poder d'acabar amb aquesta inservible mesura, és la majoria republicana del Congrés. (I no ho oblidem, el Papa Francesc). Preguem que la dreta americana tingui prou intel·ligència geoestratègica com per acabar amb el bloqueig. Un càstig absurd en ple segle vint, que amb prou feines va fer oblidar que Cuba va ser un dia, no fa gaire més de mig segle, el local amb barra lliure dels Estats Units.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
