Cronologia | 55 anys de conflicte entre els Estats Units i Cuba

1 de gener de 1959. Fidel Castro entra a l'Havana i acaba amb el règim de Fulgencio Batista. Comença així la dictadura castrista dirigida ara pel seu germà Raúl. S'aprova la Llei de Reforma Agrària per la qual els terratinents perden els latifundis.

1960. El Congrés dels Estats Units autoritza el president Eisenhower a establir i mantenir un embargament total sobre tot el comerç entre els EUA i l'illa.

1961. El 3 gener, els EUA i Cuba trenquen relacions diplomàtiques. Entre el 17 i el 19 d'abril es produeix l'intent d'invasió de Cuba per la badia de Cochinos. Castro proclama el caràcter socialista, marxista-leninista de la Revolució.

1962. El 3 febrer de 1962, després de l'expulsió de Cuba de l'Organització d'Estats Americans (OEA), Kennedy ordena l'embargament total de Cuba. La Casa Blanca prohibeix l'ajuda a Cuba i a qualsevol altre país que brindi assistència a l'illa. Aquest mateix any es produeix la crisi dels míssils: el president Kennedy anuncia que s'han descobert a Cuba míssils ofensius de la Unió Soviètica. Nikita Khrusxov accepta retirar els 42 míssils que ja estaven muntats a San Cristobal. A canvi, els Estats Units es comprometen a no seguir endavant amb l'amenaça d'envair l'illa.

1963. Creació de la "línia directa". Els Estats Units i la Unió Soviètica signen un memoràndum d'entesa per establir un vincle directe de comunicació o "línia directa" entre els dos Governs per fer servir en cas de crisi.

1965. Comença l'anomenat èxode de Camarioca (Matanzas) que, juntament amb els Vols de la Llibertat, va permetre l'emigració de més de 100.000 persones de l'illa fins al 1973.

1966. Els EUA aproven la Llei d'Ajustament Cubà, que legalitza automàticament els immigrants de Cuba que aconsegueixin arribar a les platges dels EUA i els facilita una feina. Aquesta és la política coneguda com del "peu sec / peu mullat".

1974. Funcionaris dels EUA comencen a visitar l'illa.

1977. El Govern de Jimmy Carter aprova l'establiment de Seccions d'Interessos per resoldre qüestions bilaterals.

1980. Entre abril i setembre surten del port cubà de Mariel unes 130.000 persones cap als EUA. Washington accentua l'embargament radicalitzant la propaganda, controlant les comunicacions i establint lleis restrictives.

1981. La nova administració del president Ronald Reagan torna a instituir una política més hostil contra Cuba.

1990. El Govern cubà decreta el "Període especial en temps de pau", pel qual imposa restriccions en el consum i l'economia. La caiguda de règims comunistes en els anys anteriors ha provocat el desproveïment del mercat cubà i l'escassetat de petroli.

1994. Crisis dels balseros. Uns 37.000 cubans es llancen al mar per intentar arribar als Estats Units, enmig d'una crisi econòmica i de la protesta més gran contra Fidel Castro.

1996. Bill Clinton promulga la Llei Helms-Burton que permet demandar als tribunals a aquells que fan negocis a Cuba amb propietats confiscades a nord-americans a l'illa.

2000. Elián González, un nen que va viatjar en una barca des de Cuba a Miami, deslliga la tensió entre tots dos països. Un tribunal nord-americà rebutja que Elián pugui demanar asil polític als EUA. A l'octubre, Clinton autoritza la venda d'aliments i medicines a Cuba si el pagament es fa en efectiu.

2001. El president dels EUA, George W. Bush anuncia que aplicarà amb més rigor l'embargament a l'illa del Carib.

2007. El president nord-americà, George W. Bush, anuncia la creació d'un fons d'ajuda econòmica i altres incentius per al desenvolupament de Cuba, però condiciona tot això a l'engegada d'una veritable transició cap a la democràcia a l'illa.

2008. Després de dos anys de greus problemes de salut, Fidel Castro anuncia que es retira i obre un nou camí per Cuba amb el seu germà Raúl al capdavant.

2009. A l'abril, el president dels Estats Units, Barack Obama, suprimeix les restriccions als viatges de familiars i els enviaments de remeses a Cuba. Uns dies després, ofereix un "nou començament" en les relacions, l'avançament més gran per al desgel en 50 anys, encara que creu que hi ha un llarg camí abans d'aixecar l'embargament. El 3 de desembre és detingut a Cuba el nord-americà Alan Gross, al qual el 2011 condemnen a 15 anys de presó per espionatge.

2010. Obama flexibilitza les visites de nord-americanes a l'illa.

2013. Al mes de juny representants de Cuba i dels EUA es reuneixen per restablir el correu postal directe, suspès el 1963. S'acorda reprendre el diàleg sobre migració, paralitzat des de gener de 2011. Dins de la mateixa dinàmica de contactes multilaterals, al novembre el president Barack Obama es reuneix a Miami amb la dissidència interna de Cuba. Els opositors demanen al president Obama que no estableixi negociacions amb l'Havana sense comptar amb la participació de veus dissidents.

17 de desembre de 2014. Després de l'anunci de l'alliberament d'Alan Gross i de tres cubans empresonats als EUA, Washington i l'Havana obren el camí per normalitzar relacions diplomàtiques