L’atac de pànic de Joaquín Sabina: preguntes i respostes

L'atac de pànic que va patir Joaquín Sabina al seu concert de dissabte passat al Palau dels Esports de Madrid, malgrat els anys d'ofici d'un artista que acumula gairebé quatre dècades de trajectòria, és la reacció exagerada del cos a una por —hi estaré a l'altura?, quedaran satisfets els meus fans?—, "és la por a alguna cosa que interpretem com a perillosa", assenyala la psicòloga de l'esport i salut Patricia Ramírez. "També pot ser la conseqüència d'interpretar malament uns símptomes físics, com suar, o l'adrenalina que provoca el concert, i que la persona pensi que pogués ser per ansietat o una altra malaltia", afegeix.

"Gairebé tots els atacs de pànic són fruit de la reacció davant una situació, quan en realitat no suposen una amenaça per a la persona. No són la conseqüència d'una malaltia, sinó la forma que tenim d'interpretar l'entorn", explica Ramírez.

"Realment no em trobo bé", va confessar Sabina al públic que omplia de gom a gom el Palau dels Esports instants abans d'abandonar l'escenari. Els símptomes típics d'aquest pànic escènic i les respostes que mana el cervell al nostre cos són "que el cor s'accelera, respiració accelerada fins a sentir que ens falta l'aire, sequedat de boca, tremolors i pal·lidesa, perquè la sang es distribueix als músculs dels braços i les cames ja que el cos es prepara per fugir", descriu Ramírez, col·laboradora habitual d'El País Semanal. "La resposta d'ansietat permet posar-nos fora de perill davant una amenaça, per això està relacionada amb una sobreactivació que possibilita sortir corrent".

Poc abans de veure's obligat a reduir la durada del seu concert, Sabina havia recordat amb emoció a la cantant Pastora Soler, que fa un parell de setmanes va anunciar que deixava la música temporalment després d'haver sofert dos atacs de pànic, el primer el març passat, que li va provocar fins i tot un esvaïment. En aquest cas, la reacció del cos va ser diferent, una paralització ("com si ens féssim el mort davant aquest perill") que el va portar al desmai. "Les sensacions són tan desagradables que creus que et moriràs. No obstant això, els atacs de pànic no són perillosos, tret que tinguis un problema de cardiopatia, per exemple".

Les persones que pateixen aquests atacs de pànic "no volen pujar a un autobús ple, ni entrar en uns grans magatzems, perquè el seu cervell interpreta que no podrien sortir-ne i que no és un lloc segur per a ells. Però el pitjor que pots fer és evitar la por perquè la incrementes", diu Ramírez.

La solució segons aquesta experta és "exposar-te de forma gradual a aquestes situacions, per exemple, si em fa por entrar en uns grans magatzems, ho faig un dilluns al matí, quan hi ha poca gent". Abans, cal "entrenar el pacient en tècniques de respiració i relaxació i ensenyar-li a interpretar de forma diferent el que passa al seu voltant, perquè ho pugui controlar". En definitiva, que ens diguem a nosaltres mateixos que estem segurs, i traguem importància a qualsevol d'aquests senyals perquè el nostre cervell no es dispari.