La ‘comissió Pujol’ obre causa general contra la corrupció

La inestable situació política que viu Catalunya no ha dissuadit el Parlament de crear una comissió d'investigació sobre el frau fiscal i la corrupció, inclosa la confessió de l'expresident Jordi Pujol, i aprovar la compareixença de 200 persones perquè testifiquin sobre escàndols polítics de les últimes dècades.

La creació de la comissió s'ha convertit en una causa general contra la corrupció a Catalunya, insòlita en una cambra legislativa espanyola, en la qual es pretenen esclarir els assumptes més tèrbols dels 23 anys de pujolisme, però també els que afecten el PP i els socialistes: des del saqueig del Palau de la Música, que investiga un jutge, o el cas Pallerols, sobre finançament irregular d'Unió Democràtica, ja jutjat, a la trama Gürtel, l'operació Pretòria de corrupció urbanística que també investiga l'Audiència Nacional o el cas Mercuri, de corrupció urbanística a l'àrea metropolitana de Barcelona. Altres compareixents han estat cridats per explicar el cas de l'espionatge de l'agencia Método 3, la trama de les ITV o el cas Adigsa, el cobrament de comissions per la rehabilitació d'habitatges públics de Catalunya.

La comissió corre el risc de fer realitat la frase feta —“Voler repicar i anar a la processó”—, però la majoria dels partits semblen disposats a afrontar-ho. Així s'entén que gairebé totes les compareixences hagin estat proposades de manera conjunta per formacions tan diverses com els independentistes radicals de la CUP, un partit defensor de la unitat d'Espanya com Ciutadans, els ecosocialistes d'Iniciativa per Catalunya o Esquerra Republicana.

El PSC es va aliar en principi amb CiU, però va rectificar i va votar amb aquestes formacions una segona tanda de compareixences, inclosa la del president català, Artur Mas. Al final, no va poder aprovar-se perquè ERC va sortir en auxili dels nacionalistes i va vetar la citació. Sí que va prosperar la crida a la comissió dels excaps de l'executiu de Felipe González i José María Aznar, malgrat el vot en contra de socialistes i populars.

La relació de citats inclou Jordi Pujol; la seva esposa, Marta Ferrusola, i sis dels seus set fills. Tres estan imputats i és previsible que esgrimeixin aquesta condició per mostrar-se moderats en les seves explicacions. La comissió pretén que acudeixin els propers 22 i 23 de desembre. Fins ara, només s'ha celebrat una reunió amb la compareixença d'un expert.

També s'ha cridat a declarar la secretària general del PP, Dolores de Cospedal; els ministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro; els exministres Ángel Acebes i Pedro Solbes, els extesorers del PP Álvaro Lapuerta o Luis Bárcenas —aquest en presó provisional— o Jorge Moragas, cap de gabinet de Rajoy. L'Estatut d'autonomia estableix l'obligatorietat d'acudir a declarar a una comissió d'investigació i el Reglament del Parlament català fixa que si una persona desatén el requeriment, la Mesa de la Cambra en donarà compte a la fiscalia. No obstant això, el mateix Reglament precisa que la compareixença a una comissió d'investigació només es pot requerir en qüestions en què la Generalitat sigui competent.

Els socialistes defensen que la comissió hauria de centrar-se en els negocis de la família Pujol, però no volen que se'ls acusi d'un “pacte de silenci” amb CiU i d'aquí en ve la rectificació. “Nosaltres no obstruirem la presència dels compareixents”, afirma el diputat del PSC Jordi Terradas. Els nacionalistes, per la seva banda, apunten que no tenen res a amagar i advoquen per “un país net, no de justiciers”, defensa la representant de CiU Meritxell Borràs. El PP creu que la comissió “ha d'aixecar les catifes, però les que trepitgem nosaltres”, opina el diputat Sergio Santamaría. L'anàlisi d'Esquerra és que CiU “pretén esquitxar tothom” i per aquest motiu es va proposar el nom del republicà Josep Lluís Carod-Rovira, exvicepresident de la Generalitat.

Ciutadans i la CUP defensen aixecar totes les catifes passades i presents. Per això s'ha aprovat també que hi acudeixin l'empresari Javier de la Rosa, els saquejadors confessos del Palau Fèlix Millet i Jordi Montull, el jutge prevaricador Lluís Pasqual Estevill; l'advocat de Jordi Pujol en el cas Banca Catalana, Joan Piqué Vidal, però també els exalcaldes socialistes de Sabadell i de Santa Coloma de Gramenet, Manuel Bustos i Bartomeu Muñoz, que estan imputats per la justícia.