La tempesta econòmica bat els carrers de la Rússia de Putin

Els russos han començat a notar la deterioració de l'economia. Els comestibles no escassegen, però són molt més cars i menys diversos que la tardor passada. Als supermercats de Moscou les taronges i melons sense dades sobre l’origen (cosa que és il·legal) han substituït els cítrics espanyols i les pomes poloneses. Alguns s'alegren del retorn dels raïms d’Uzbekistan, eclipsats abans pels italians, tot i que sigui a preus de luxe i, de vegades, amb regust de pesticida, però a d’altres els preocupa que les hortalisses puguin ser d'origen xinès, cosa que equiparen a l'ús incontrolat d'adobs químics. El blat sarraí, un cereal molt popular com a esmorzar o com a guarnició, ha desaparegut dels comerços per tornar després als prestatges a preus més cars. Algunes marques de roba occidental tanquen les franquícies i la Moscou del luxe i el malbaratament es veu obligada a comptar els diners.

La caiguda en el preu del cru —la primera font de divises de Rússia— la devaluació del ruble i la geopolítica han alimentat la crisi, però no en són els únics factors, perquè l'economia russa va començar a estancar-se abans de l'escalada de sancions i contrasancions que va venir arran de l'annexió de Crimea i del conflicte a la resta d’Ucraïna. Avui les grans empreses russes tenen restringit l’accés als mercats financers occidentals i els productes alimentaris elaborats a la Unió Europea i en altres països han ser vetats pel Govern rus.

El comerç, no obstant això, és una caixa de sorpreses. A Moscou és difícil trobar formatge parmesà, però una col·lega porta, com un trofeu, un paquet de parmesà produït a Lituània i comprat a Tver, una província deprimida. Els salmons de litorals prohibits es colen per Bielorússia i el seu líder, Aleksandr Lukaixenko, ha renyat els alts funcionaris russos per vetar com els ha vingut de gust les importacions d'aliments sense respectar la duana comuna (els dos països són membres de la Unió Duanera).

Els russos hauran de conviure amb les sancions durant anys, segons Alekséi Kudrin, l'exministre de Finances de Rússia que avui dirigeix una organització anomenada Comitè d’Iniciatives Ciutadanes. Perquè l'economia es desenvolupi en les circumstàncies actuals cal restablir la confiança en la política i en les institucions, és a dir, democratitzar, eliminar l'excés de regulacions, posar fi al sistema de membres de lobbies privilegiats, que, sense voler canviar, reclamen recursos del Fons Nacional del Benestar, ha afirmat Kudrin en un article al diari Védomosti.

L'exministre considera "anormal" que les empreses energètiques demanin ajuda a l’Estat quan el petroli es ven a 80 dòlars per barril i adverteix que el Fons Nacional del Benestar (especialment creat per a situacions d'emergència) és limitat. La demanda interna, que creixia a un ritme d’un 6,9% anual, es va reduir a un 1,3% el 2013, afirma Kudrin, segons ell, l'estancament actual pot durar de tres a quatre anys i fins i tot més, i el ruble, que s’ha devaluat un 30% enfront del dòlar des de l'agost, no serà una divisa de reserva, ni tan sols de caràcter regional, fins d’aquí 20 anys com a mínim.

Els pronòstics no són optimistes. El Ministeri de Desenvolupament Econòmic ha rebaixat la previsió per al 2015 d'un creixement d’un 1,2% del PIB a una contracció d’un 0,8%. Maksim Oreixkin, del Ministeri de Finances, ha advertit que si el preu del cru baixa a 60 dòlars per barril, el PIB es reduirà encara més: entre un 3,5% i un 4%, segons el servei econòmic RBC.

Els russos atribueixen l'empitjorament de l'economia a la caiguda dels preus del petroli (45% dels enquestats, en un sondeig del centre Levada) i a les sancions (un 33%) i, en tercer lloc, a les despeses per assimilar Crimea i per donar suport als independentistes de Donetsk i Luhansk (30%) i, només després (26%), a la corrupció. Un 80% creu que la situació econòmica empitjorarà i un 61% no té estalvis. Entre els que sí que en tenen, un 80% els manté en rubles (enfront d'un 7% en dòlars i un 3% en euros).

Aquest any, les compres prenadalenques semblen haver començat amb anticipació i alguns analistes veuen en aquest fet un desig de treure’s de sobre els rubles acumulats abans que els preus pugin més. Però Rússia no només importa la roba i el calçat (un 90%), sinó també el 70% dels medicaments. Per Leonid, un científic retirat amb 17.000 rubles (268 euros) de pensió, que en gasta 5.000 al mes en medicines, les perspectives són inquietants. No és el mateix un jubilat o un educador de preescolar (26.452 rubles o 418 euros, de mitjana a Rússia) que un funcionari de l’Administració presidencial, on el sou mitjà al setembre era de més de 216.000 rubles (3.415 euros), després d'un increment d’un 13,8%. I perquè quedi clar el contrast, el Ministeri de Desenvolupament Econòmic ha vaticinat un increment d’un 1,3% en el sou real a Rússia per aquest any i un descens d’un 3,9% per al 2015.