L’ONU deixarà d’alimentar gairebé 1,7 milions de sirians per falta de fons

“Això no podia passar en un pitjor moment”, va assenyalar des de Ginebra (Suïssa) l'alt comissionat per als refugiats, António Guterres. Després de tres anys i vuit mesos d'intensos combats entre les forces del president Baixar al-Assad i els seus detractors —Front al-Nusra, la Coalició Nacional de Síria i, des de fa uns quants mesos, l’EI, entre altres grups minoritaris— el repartiment de menjar als desplaçats sirians és encara un gran desafiament.

“La suspensió de l'ajuda alimentària serà desastrosa per a moltes famílies que ja estan patint”, vaticina Erthain Cousin, directora del PMA. Si els donants no aporten 64 milions de dòlars (51,23 milions d'euros) “immediatament”, l'organització suspendrà l'ajuda alimentària per als desplaçats sirians a Turquia, Egipte, el Líban i Jordània, la meitat de tots els refugiats sirians registrats a la regió: 3.249.038, segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur).

Les cartilles de racionament s'han devaluat més de la meitat:

La Comissió Europea ha anunciat aquest dilluns una ajuda de 5,5 milions d'euros per al PMA. "Estem explorant totes les vies per augmentar la mobilització de recursos". va afirmar el comissari europeu d’Ajuda Humanitària, Khristos Stilianidis. Noruega, d’altra banda, té la "intenció" d'aportar vuit milions d'euros per al PMA, segons un comunicat del Ministeri d’Exteriors. Aquestes quantitats, no obstant això, no cobreixen les necessitats "urgents" que reclama l'ONU.

Això significa que, de moment i fins al mes de febrer, només seguiran rebent aliments els 225.373 ciutadans de Síria que van fugir a l’Iraq, país arrasat per una altra guerra —aquesta vegada contra l’Estat Islàmic (EI)—, i que ha provocat també onades de refugiats en països limítrofs.

La situació és catastròfica. Al dur hivern —ja s'han aconseguit temperatures mínimes de 0 graus centígrads en uns quants punts de la zona—, cal sumar-hi la necessitat d'impermeabilitzar molts refugis. I la dura realitat s'estén ara per gairebé tota la regió del Pròxim Orient, segons el PMA. A Egipte, més de la meitat dels 137.504 desplaçats sirians registrats, segons les últimes dades de l’Acnur de l'1 de desembre, han començat ja a veure com les cartilles de racionament s'han devaluat. El seu valor ha baixat de 30 dòlars a només 13. I el mateix passa a Turquia, on l'ONU ha rebaixat de 30 dòlars a 13,6 el valor d'aquestes cartilles, que permeten a 230.000 refugiats, dels 963.540 registrats per l’Acnur, comprar béns de primera necessitat com arròs, oli de gira-sol, farina, sucre i pasta.

“L'armari està completament buit”, assegura des de la seva oficina a Roma (seu del PMA) Emilia Casella, una de les portaveus de l'organització. A més, Unicef (l'agència de l'ONU per a la infància), va fer ressaltar dijous en un comunicat que "molts nens [sirians] podrien veure's obligats a treballar per contribuir als ingressos familiars amb què adquirir aliments bàsics".

El cas més dramàtic és, no obstant això, el del Líban, on hi ha el gruix dels refugiats sirians, més d'1,1 milions. Allà, el PMA “ja ha suspès l'ajuda alimentària”, segons Casella. A més, el 56% de les necessitats estan encara per cobrir econòmicament, segons l’Acnur. Així i tot, l'organització per als refugiats ha aconseguit recaptar 56 milions de dòlars perquè unes 660.000 persones puguin superar aquest hivern.

"Si rebem diners suficients al desembre, l’assistència als refugiats sirians es reprendrà", assegura el comunicat del PMA. Podria semblar una crida desesperada per recaptar fons en temps rècord. La veritat és, no obstant això, que la situació a Síria és "molt preocupant", segons apunta des de Ginebra Hillel Neuer, director executiu d’UN Watch, una ONG independent, la missió de la qual és controlar la feina de l'ONU sobre el terreny. "No podem emetre un judici respecte a la necessitat desesperada de fons del PMA, ja que no tenim informació des de dins de les missions que dur a terme l'organització", sosté Neuer.

L'abril passat, l’ONU ja es va veure obligada a reduir les racions dels sirians que continuaven encara a casa seva en un 20% per “falta de liquiditat”. A més, com va explicar llavors Khaled Erksussi, encarregat de la missió conjunta entre l’Acnur i la Mitja Lluna Roja que repartia aliments a Síria, era perillós endinsar-se a les zones rebels, on es hi havia una de les crisis humanitàries més greus.