La societat civil d'Artur Mas

La societat civil catalana o és una realitat gairebé inexplorada, inclassificable i en constant mutació o, per contra, és una foto fixa sovint utilitzada com a cartell electoral. Tot polític desitja tenir una societat civil que el propulsi. Fa anys, vaig asistir per curiositat a la conferència d'un polític destacat de Catalunya. En entrar en una sala, una hostessa em va preguntar: “En representació de qui ve?”. Vaig haver de dir-li, amb dolorosa humilitat, que no representava ningú. Ella va dir: “Ah, societat civil”. I em va indicar les butaques corresponents. Allà més aviat s'hi va conglomerar una societat extractiva.

Quina és la societat civil d'Artur Mas? El concepte de societat ha anat acumulant matisos al llarg del temps. Recentment, ha estat una manera de contraposar societat i Estat. Curiosament, Artur Mas convoca la societat civil catalana per crear un Estat. O bé és alguna cosa específica de la societat catalana o és que es tracta de posar-la com sigui al servei d'un nou Estat. Societat política, societat civil, societat: en el fons, són reflexos molt variats de la mateixa realitat, que és el fet vital i canviant de la relació entre els éssers humans. El bon estat d'una democràcia, especialment, depèn d'una societat permanentment revitalitzada.

Les grans iniciatives de la societat catalana no van necessitar la formulació de la societat civil. De fet, no s'havia parlat mai tant de societat civil com ara, en un moment en què la societat està notòriament desconcertada i la política —aparentment— només es representa a si mateixa. La societat catalana continua sent creativa, però no se la veu implicada en grans iniciatives, com les que anaven des de la Renaixença fins al proteccionisme, de la modernitat econòmica propugnada per Vicens Vives als Jocs Olímpics, de l'autonomisme a la societat del coneixement passant pel noucentisme. Quan es visita un parc tecnològic, en sorprèn el talent, l'energia i la capacitat d'iniciativa avui en desplegament. La política està a l'altura? Inevitablement, a continuació un es pregunta si aquests nous clusters corresponen a la societat civil segons la concep Artur Mas, un polític que va començar sent business friendly i pot acabar allunyant els inversors estrangers.

En l'acte de proclamació de la nova era sobiranista, qui sap si hi era la societat civil. En tot cas, quina? En rigor, una de les raons de la societat civil és el pluralisme. El sociòleg Víctor Pérez Díaz la defineix com un determinat tipus o caràcter ideal d'institucions sociopolítiques amb cinc components: autoritat pública, imperi de la llei o rule of law, esfera pública, mercats i associacions voluntàries. No sembla, per exemple, que agrupacions com l'ANC o Òmnium Cultural s'identifiquin de ple amb aquesta definició.

Sobre la societat civil catalana, tal com fins ara l'ha concebuda el nacionalisme, hi ha més preguntes que respostes. No sabem com encaixa el populisme independentista en una societat civil que es regeix per l'articulació i el pluralisme crític. D'altra banda, qui sap a quina societat civil pertanyen els dos terços de la ciutadania que es va abstenir de votar en la macroenquesta del 9-N. La resposta més a mà és que tot això té a veure amb la pròpia complexitat d'una societat postindustrial. Certament. Però també podríem preguntar-nos de quina manera el populisme independentista ha aconseguit una presència tan sobredimensionada i com és que en el dia a dia de la política i de la vida institucional els dos terços abstencionistes hi tenen una representació tan escassa. Això també té a veure amb un sistema d'opinió pública. Difícilment pot afirmar-se, si escau, que TV-3 reflecteixi el que és la societat catalana d'ara mateix, tal qual, i no interpretada pel filtre nacionalista. TV-3 és una televisió de foto fixa. Potser per això no té gaire audiència.

Mentrestant, el president de la Generalitat proclama el seu full de ruta davant de tres mil persones, a tot estirar, que han estat convocades com a societat civil catalana. Almenys, és una contradicció perquè en la seva majoria els convocats estarien en l'òrbita convergent i en l'entramat sobiranista, amb escasses excepcions. Però cala la imatge d'un Artur Mas en completa osmosi amb la societat civil. Per Tocqueville, una societat civil en auge depèn del bon caràcter, alhora que el bon caràcter té molt a veure amb una societat civil potent, dos àmbits que tenen les seves respectives autonomies i que surten guanyant quan interactuen. En el cas de Catalunya existeixen indicis de creixent divisió en la societat, un fraccionament al qual el full de ruta de Artur Mas gira l'esquena mentre prem l'accelerador del poder i la secessió. Un estranyesa intensiva entre societat civil i comunitat política no deu ser cap cosa nova.

Valentí Puig és escriptor.