Peña Nieto elimina la policia municipal per frenar els narcos

“Mèxic no pot continuar així, assumeixo la responsabilitat de la lluita per alliberar el país de la criminalitat, per posar fi a la impunitat i aconseguir que tots els culpables de la tragèdia d'Iguala siguin castigats", va afirmar.

El crit de "'Tots som Ayotzinapa' mostra una nació unida", va afirmar amb la solemnitat dels grans dies, en un missatge a la nació des del Palau Nacional i davant la flor i nata dels tres poders. Per afrontar aquest desafiament, el president va anunciar la imminent dissolució de totes les policies municipals (repartits en 1.800 entitats i amb més de 170.000 agents) i la seva integració en 32 cossos estatals, començant pels convulsos estats de Guerrero, Jalisco, Michoacán (part sud-occidental del país) i Tamaulipas (al nord-est).

Cada dia es registren de mitjana 63 homicidis (a Espanya no s'arriba ni a un), 20 desaparicions i 5 segrestos

Aquesta mesura de xoc es combinarà amb una llei que permetrà lluitar contra la infiltració del narcotraficant en les corporacions municipals, un dels problemes que ha tret a relluir el cas d'Iguala, en què tant la policia local com l'alcalde estaven en nòmina del càrtel de Guerreros Unidos. Davant aquesta xacra, la reforma permetrà a les autoritats federals assumir el control dels ajuntaments o directament la seva dissolució quan hi hagi indicis que actuen sota les ordres del crim organitzat.

A aquestes dues mesures de xoc, Peña Nieto hi va afegir l'enviament d'un contingent policial (10.000 agents federals, segons fonts parlamentàries) a Tierra Caliente, la violenta regió que comparteixen Michoacán, Guerrero i l'Estat de Mèxic, i que en els últims anys ha estat el principal focus de criminalitat del país. Un d'aquests espais en els quals, com va admetre Peña Nieto en el seu discurs, l'Estat ha cedit terreny al crim. El mandatari va completar el combat contra la impunitat amb una reordenació de competències penals per aclarir la lluita contra el tràfic de drogues a petita escala (“la base de la corrupció”, en paraules de Peña Nieto), la creació d'un document nacional d'identitat, un reforçament dels sistemes de control de la tortura i les desaparicions forçades, així com de la corrupció. En aquest últim punt, va anunciar l'entrada en funcionament d'auditories i sistemes especials de vigilància a les autoritats i empreses que treballin amb l'Administració.

Com és habitual en la política de Peña Nieto, va tancar aquest quadre reformista amb mesures socials destinades a pal·liar la desigualtat i pobresa en els estats més pobres (Guerrero, Oaxaca i Chiapas), creant zones especials de desenvolupament. El punt clau del seu discurs, amb tot, va radicar en la transformació dels cossos de seguretat. La tasca no és gens fàcil.

Només en els últims cinc anys més de 2.500 agents municipals han estat detinguts a Mèxic

El 90% de la població considera que la policia és una de les institucions més corruptes. I la criminalitat desborda Mèxic per totes bandes. Cada dia es registren de mitjana 63 homicidis (a Espanya no s'arriba ni a un), 20 desaparicions i 5 segrestos. Aquesta cascada de casos cau en mans d'una justícia fallida, com demostra que el 97% de les denúncies per assassinat quedin sense culpable penal o que des de 2006, segons Human Rights Watch, no s'hagi imposat cap condemna per desaparició forçosa.

El resultat és una àmplia pèrdua de confiança que porta molts ciutadans a evitar la policia quan són víctimes d'un crim. Passa, per exemple, amb els segrestos, on només se'n denuncien el 2%, segons un estudi de l'Institut Nacional d'Estadística. La profunda penetració del narcotraficant a les estructures policials dóna ales a aquest recel ciutadà. Sobretot, en el primer graó municipal. Mal pagades, pitjor considerades i amb un nivell d'instrucció baix, aquestes forces són captades sovint per les organitzacions criminals. Només en els últims cinc anys més de 2.500 agents municipals han estat detinguts per la seva participació en delictes greus.

De poc serveixen les contínues depuracions a les quals se sotmet les forces locals des de temps de Felipe Calderón (2000-2006). Una vegada i una altra, triomfa la vella recepta del narcotraficant: per ocupar una plaça n'hi ha prou de disposar d'un grup de sicaris disposats a tot i a prendre sota control, mitjançant el xantatge de la plata o el plom, els agents municipals. Assolit aquest punt, els grups mafiosos accedeixen a les bases de dades i coneixen els moviments de qualsevol ciutadà. A Iguala va passar això. El cap de la Policia Municipal, segons la fiscalia, el tenien en nòmina amb 48.000 dòlars al mes. Els seus agents els triava directament el càrtel. I l'alcalde i la seva esposa, protagonistes d'un ascens social i econòmic fulgurant que els va portar d'un lloc de sandàlies i barrets a la cúspide local, eren membres orgànics del càrtel.