L’esperit del cava ens fa renéixer

“Les mans plenes de terra, un gra de raïm, les olors d’una tarda d’estiu, un so llunyà, els racons del poble al capvespre, un gran arbre, els fills dels fills...” Aquest és el paisatge, “entre la memòria i la imaginació”, on transcorre Renéixer, la proposta amb la qual, des del Centre d’Interpretació del Cava (CIC) de Sant Sadurní d’Anoia (del 28 al 30 de novembre i del 5 al 8 de desembre, a les 18 h, les 20 h i les 22 h), Teatro de los Sentidos ens porta a un viatge “des de les fulles de la vinya fins a les arrels, en un descens fins a les profunditats de la terra, a les quals, com una premonició, la transformació per convertir-se en vi –i després de la segona fermentació en cava– és esperada amb ànsia”.

No parlem d’espectacle, parlem d’experiència. No hi ha, doncs, espectadors, hi ha “imaginants”. És la filosofia de Teatro de los Sentidos. Un teatre que és... És teatre? “És un joc”, recalca, sempre, el colombià Enrique Vargas, venerable fundador d’aquesta família (no ens atrevim a parlar de companyia) i de professió constructor de jocs (“un títol molt més honorífic que el de dramaturg”, diu). Cal anar-hi previnguts. La proposta és rebel perquè trenca conceptes que tenim massa assumits. No és teatre, ni arts plàstiques ni performance tal com les entenem avui en dia. "És un retorn als orígens del teatre, quan públic, artistes i obra es confonien", precisa Vargas.

"La vida del cava, d'un ésser que reneix, és una metàfora de la nostra pròpia vida", diu Enrique Vargas

Aquí es parla de la capacitat de renéixer i el joc neix precisament al bressol del cava i compta amb la participació de veïns de la localitat per aconseguir que l’experiència sigui veritablement un reflex de la memòria del poble, de la seva cultura, de les seves tradicions, tan arrelades al món del cava i al seu procés d’elaboració. S’han realitzat tallers adreçats a artistes locals, educadors, músics, artesans... per oferir una experiència sensorial totalment recognoscible. El joc, després, el dicta la imaginació, que es filtra per les escletxes de cadascú fins a construir una experiència única.

"La vida del cava, d'un ésser que reneix, és una metàfora de la nostra pròpia vida perquè som aquí per crear la nostra pròpia història i crear-la significa reinventar-se, renéixer", escriu Vargas. "Hi ha moltes experiències personals que tenen a veure amb la seva vida i amb el renaixement personal. Cadascú de nosaltres ha tingut situacions límit en les quals ha hagut de tornar a néixer".

Renéixer està lligat a altres representacions del grup, La memòria del vi i Fermentació, i segueix tot el ritual marca de la casa: l’activació dels nostres sentits per construir-nos aquesta experiència pròpia. Per sobre de la vista (de “la tirania de l’ull”, de la qual parla Vargas) ens deixem transportar pel tacte, per l'oïda, per l’olfacte i, per fi (com no podia ser d’altra manera) pel gust. Seguint el ritual que posa en escena Teatro de los Sentidos, l’espectador-imaginant es deixa endur per un actor, encarregat de guiar-lo pel soterrani del CIC i apropar-lo al món sensorial del cava. Allà passarà tot.

“Els fills dels fills ja sabien el secret...”, diu l’actriu. Parla en veu molt baixeta i mira als ulls a cada espectador. El convida a palpar la terra on tot va néixer. “I els fills dels fills dels fills... van mantenir el secret...”. I se senten crits llunyans de nens que juguen. A la plaça d’un poble. És estiu. I sona música, llunyana. I veus. I aromes de la Mediterrània... Cada espectador modela la pròpia experiència, diferent de la dels altres.

Un gra de raïm que s’enterra. Que reneix, que es transforma, que olorem. Una festa (potser) i un ball. I una atmosfera entranyable, i una vella que teixeix. I un miracle, el del cava, que ha sorgit de la terra i que degustem. I brindem...